Ràdio Sant Andreu Escolta'ns en el 98.0 FM
Els Premis de l’Esport Local de Sant Andreu brilla en una gala que corona el talent esportiu local: quatre referents que ja formen part de l’elit internacional. La 27a edició de la Gala de l’Esport Local de Sant Andreu de la Barca va tornar a demostrar que el municipi és un autèntic viver de talent.
El Teatre Núria Espert es va omplir per reconèixer també a quatre esportistes que, provinents de disciplines molt diferents, coincideixen en els mateixos valors: esforç, constància, humilitat i ambició. Futbol sala, escalada, motociclisme i boxa van compartir escenari en una nit que va deixar clar que Sant Andreu no només forma esportistes: forma referents.
Rayan El Yaakoubi, format al Club Futbol Sala Sant Andreu, ja és una de les grans promeses del futsal internacional i ha estat convocat amb la selecció marroquina sub-17. Lluís Montes, especialista en Dry Tooling, persegueix un repte històric a l’escalada estatal: encadenar una via D14.
Xavier Vierge, amb una llarga trajectòria a Moto2 i Superbikes, inicia una nova etapa amb l’equip oficial Yamaha, consolidant-se entre l’elit mundial del motociclisme i Tània Álvarez, tricampiona d’Europa i primera espanyola a combatre al Madison Square Garden, s’ha convertit en una de les figures més potents de la boxa femenina europea
Rayan El Yaakoubi: la jove promesa que vol portar Sant Andreu de la Barca al més alt del futbol sala internacional
Amb només 16 anys, Rayan El Yaakoubi ja s’ha convertit en un dels grans motius d’orgull esportiu de Sant Andreu de la Barca. Format al Club Futbol Sala Sant Andreu, el jove jugador ha crescut entre les banquetes, els entrenadors i les pistes del municipi, fins a convertir-se en una de les promeses més sòlides del futbol sala marroquí i català. La seva convocatòria amb la selecció marroquina sub-17, amb qui s’ha proclamat campió d’un torneig internacional recentment, confirma que el seu talent no és casualitat, sinó el resultat d’anys de treball i determinació.
A la gala de l’Esport Local, El Yaakoubi va parlar sobre què ha significat per a ell créixer esportivament a Sant Andreu de la Barca, responia amb gratitud “Ha estat un pas molt bo per a mi. Per la meva carrera, per intentar que sigui professional. I esperem que sigui així.”
Rayan té una ambició natural, però no arrogant. Una ambició d’aquelles que es construeixen des de l’esforç i la humilitat, i que es percep de seguida quan se li pregunta pels seus objectius reals “Somiem per arribar a l’equip més gran, a l’equip A de la selecció. I també a jugar a la Primera Divisió d’Espanya, si és possible.”
L’escenari del Teatre Núria Espert, ple d’aplaudiments, va ser testimoni d’un jove que somia sense por, que parla amb els ulls fixos en un futur que sap que haurà de guanyar-se cada dia.
El seu triomf internacional amb el Marroc no és només un èxit personal: és també una inspiració per als joves esportistes del municipi, que el veuen com un exemple pròxim, real i assolible. Un noi que va començar jugant al pavelló, i que ara vol lluitar per convertir-se, tal com ell mateix diu, en “el millor jugador que pugui arribar a ser”.
Amb les idees clares i un futur prometedor, Rayan El Yaakoubi és avui una de les cares més joves —i més brillants— de l’esport santandreuenc. I tot indica que aquest és només el començament d’un camí que pot portar-lo molt lluny.
Lluís Montes: “Des de dalt, el món és més maco. I el repte és sempre anar una mica més lluny”
L’escalador santandreuenc Lluís Montes s’ha consolidat com una de les figures més destacades del dry tooling a l’Estat. Cinquè classificat al recent Campionat d’Espanya disputat a Madrid, Montes afronta actualment un dels reptes més exigents de la seva carrera: convertir-se en el primer escalador de la península a encadenar una via D14, una dificultat reservada només als atletes més tècnics i preparats del món vertical.
A la gala de l’esport, Montes va respondre amb el seu to habitual —humil, proper i amb un punt d’humor— quan se li va preguntar què se sent a les alçades “És més maco que d’aquí baix, això segur. Escalar és una sensació de plaer. El repte sempre és més lluny.”
L’escalador va reconèixer que els darrers anys han estat de treball intens, buscant millorar tècnica, força i resistència “Hem estat treballant bastant dur amb les vies que hem intentat. Ara he fet un D13, i soc només la segona persona de la península que ho aconsegueix. Però el meu objectiu és fer un D14.”
Montes, conscient que aquesta terminologia pot sonar gairebé extraterrestre per al públic general, ho va explicar de manera clara: “En escalada hi ha una graduació, una manera de posar un número a la dificultat. Ara mateix el més bèstia fet al món és un D16. Aconseguir un D14 ja seria un èxit enorme per a mi.”
Aquesta modalitat, el dry tooling, combina moviments d’escalada amb eines com piolets i grampons sobre roca. Requereix força explosiva, control mil·limètric i nervis d’acer.
Un talent que segueix creixent
El seu cinquè lloc al Campionat d’Espanya és una mostra del seu estat de forma. Tot i que ell mateix resta importància al resultat“Sí, vaig tenir una mica de sort”, comenta amb ironia, demostrant un cop més que la seva ambició no és el podi en si, sinó el progrès personal i el repte constant.
La progressió de Montes és una combinació d’hores d’entrenament, passió i un vincle molt fort amb la muntanya. Per a ell, pujar parets impossibles no és només una disciplina esportiva, sinó un espai de llibertat: “A les alçades tot es viu diferent. És un lloc on desconnecto i alhora em supero.”
Xavi Vierge: “Amb Yamaha podem fer un pas endavant molt important”
El pilot santandreuenc Xavi Vierge, un dels noms més sòlids del motociclisme estatal, va ser un dels protagonistes destacats de la gala. Després de diverses temporades a Moto2 i quatre anys competint al Mundial de Superbikes amb Honda, Vierge afronta una nova etapa que ell mateix defineix com “un pas endavant il·lusionant”: el seu fitxatge per l’equip oficial Yamaha.
En pujar a l’escenari, Vierge va saludar el públic amb naturalitat va confirmar la notícia que ja havia avançat fa uns dies: el seu pas a Yamaha per a la propera temporada. “Estic molt content. És un pas endavant i en tinc molta il·lusió. Tenim un projecte amb molta ambició i moltes ganes de veure com evoluciona. La setmana vinent marxem a Jerez per als primers tests oficials.”
Una temporada difícil però amb resultats destacats
Interrogat sobre el seu rendiment aquest 2025 —considerat per molts com un dels seus millors anys a Superbikes—, Vierge va fer una reflexió sincera “Està sent una temporada difícil. Malauradament Honda no passa pel millor moment i els resultats no són els que voldríem. Tot i així, hem fet un gran percentatge de millores. Hem estat lluitant per les cinc primeres posicions del campionat i hem aconseguit el millor resultat de Honda des que vam tornar a Superbikes.”
El pilot va reconèixer que, tot i els bons resultats, un esportista sempre aspira al màxim: “Ningú vol fer cinquè o sisè. Tots volem guanyar. A vegades no es pot, però cada dia ens aixequem i donem el màxim per lluitar-hi.”
Mirant cap al futur: “El 2026 amb Yamaha, espero que sí”
Quan se li va plantejar si amb Yamaha arribarien els resultats desitjats, Vierge no va dubtar: “Això espero, això espero.”
La transició al nou equip arriba en un moment de creixement personal i esportiu. A més, la temporada vinent compartirà categoria amb un altre pilot santandreuenc, Xavi Artigues, que s’incorporarà a Superbikes en una categoria nova dins del mateix campionat.
Vierge ho valora positivament “És un plaer. Em porto molt bé amb el Xavi, és un gran pilot i segur que estarà genial. Podrà fer grans resultats, que és el que es mereix.”
Amb l’horitzó posat en la nova etapa i el suport del seu municipi, Xavi Vierge afronta el futur amb determinació. I ho farà, un cop més, portant el nom de Sant Andreu de la Barca a circuits d’arreu del món.
Tània Álvarez: “Arribar al Madison Square Garden va ser demostrar-me que sí que podia”
La boxejadora Tània Álvarez veïna de Sant Andreu de la Barca és tricampiona d’Europa del pes supergall i primera espanyola a competir al mític Madison Square Garden de Nova York, va protagonitzar un dels moments més emotius de la gala. Davant del públic, va explicar què ha significat per a ella un trajecte esportiu que va començar gairebé per casualitat, però que l’ha convertida en un referent indiscutible.
Preguntada sobre què representa haver arribat a un escenari tan simbòlic i acumular tres corones europees, Álvarez va ser clara i sincera “És un autèntic orgull. Quan vaig començar amb 14 anys sempre se’m deia que no aconseguiria res. I arribar al Madison Square Garden, ser la primera dona espanyola a fer-ho, doncs… ostres, és demostrar-me que sí que podia. No tothom arriba allà.”
Abans de descobrir la boxa, Tània havia passat per una llarga llista d’esports: patinatge, voleibol, futbol i natació. Cap d’ells li acabava d’omplir. Fins que un dia va provar la boxa. “Cada any provava alguna cosa nova. Res m’acabava de convèncer. Però el primer dia que vaig entrenar boxa, recordo que em vaig treure els guants i no podia ni aixecar els braços. Em tremolava tot. I, tot i així, hi havia alguna cosa dins meu que em deia: aquest és el teu esport.”
Aquell instint inicial, explica, es va convertir en la base d’una carrera marcada per la constància i la determinació. I ara, tres títols europeus després, admet estar satisfeta i orgullosa del camí recorregut. “Molt satisfeta i molt contenta. He treballat molt per arribar fins aquí.”
Quan se li va preguntar, amb un punt d’humor, on és el desitjat campionat del món, Álvarez no va esquivar la qüestió: “Ofertes ja n’hi ha. Ara queda preparar-se. Però sobretot vull remarcar una cosa: tots els esportistes pensem en els resultats, en arribar a ser campions del món… però crec que el més important és gaudir del nostre esport, del camí. Aquest és el meu repte ara: gaudir sense precipitar-me a arribar.”
Amb aquesta mirada madura i centrada, Tània Álvarez demostra que el seu combat més important no és només sobre el ring, sinó també en la manera d’entendre l’esport com un viatge que cal viure amb plenitud. Una lliçó que, com va quedar clar a la gala, va arribar directament al cor del públic.
A la pregunta final, els quatre esportistes van coincidir en una mateixa idea: la necessitat de gaudir del procés, més enllà dels resultats “Gaudir del procés. Acceptar els reptes. Valorar els moments bons i els dolents. I recordar que l’esport és, sobretot, vida”. “Gaudiu cada dia. Els bons moments i els dolents. És el camí el que us porta al somni.” —va resumir Xavi Vierge.
La gala va posar de manifest que Sant Andreu de la Barca és, avui, un municipi que forma, impulsa i acompanya talent esportiu de primer nivell. Des de les parets verticals fins al ring, passant pels circuits i les pistes de parquet, aquests atletes demostren que la ciutat no només crea esportistes, sinó referents.
