El ple municipal de Sant Andreu de la Barca ha aprovat per unanimitat iniciar el procediment per declarar l’ermita de Santa Madrona del Palau com a bé cultural d’interès local (BCIL), una figura de protecció que en garantirà la conservació i la incorporació al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

L’alcalde, Marc Giribet, va introduir el punt destacant la voluntat del govern municipal de continuar ampliant el patrimoni protegit del municipi. El regidor d’Espais Públics, Equipaments i Urbanisme, Joan Jansana, va subratllar que la iniciativa respon a la necessitat de “passar de les paraules als fets” en la preservació del llegat històric local.

Segons va explicar Jansana, la declaració com a BCIL comporta una protecció arquitectònica específica que permetrà millorar la conservació de l’edifici, facilitar l’accés a possibles línies de finançament i garantir l’obligació de la propietat de mantenir-lo en bon estat. Amb aquest acord, Sant Andreu de la Barca passa en pocs mesos de tenir un únic element protegit a sumar-ne tres dins el patrimoni cultural català, després de la declaració recent de l’Església de Sant Andreu i amb l’edifici del Casino, catalogat des del 2015.

Un entorn que ha canviat amb el temps
Actualment, l’ermita es troba en un entorn força planer i parcialment urbanitzat, configurant una zona verda atractiva per al municipi. Tanmateix, l’espai ha experimentat una transformació notable al llarg de la història. Fins fa unes dècades s’alçava sobre un petit turó, envoltada de vinyes, amb el camí situat uns metres més avall.

Orígens romans i reconstrucció al segle XIX
Els antecedents històrics de l’indret es remunten als segles II i I abans de Crist, època de la qual s’hi han trobat materials arqueològics. Tot apunta que l’espai podria haver format part d’una casa romana, amb una calçada de l’Imperi passant-hi pel davant.

L’origen de l’actual ermita se situa, però, a principis del segle XVI, quan funcionava com a oratori particular dels barons de Castellvell i els seus súbdits. L’antiga capella gòtica va mantenir-se dreta fins al 1882, quan va ser enderrocada i reconstruïda tal com es coneix avui. La nova edificació va ser promoguda amb l’esforç econòmic i el suport veïnal pel rector Mossèn Gaietà Joanico.

Devoció popular i patrimoni viu
Durant dècades, l’ermita va ser centre d’una intensa devoció popular, amb processons que partien de l’Església de Sant Andreu fins a la capella de Santa Madrona. Si bé avui aquestes caminades han perdut el caràcter estrictament religiós, molts veïns continuen recorrent el trajecte, ara més vinculat a la salut i el benestar —una ruta popularment coneguda com “la ruta del colesterol”.

Des del govern municipal es defensa que la protecció de l’ermita no és només una qüestió arquitectònica, sinó també de memòria col·lectiva. “Els temps canvien, però els rituals s’adapten”, va apuntar Jansana, reivindicant que la ciutat avanci cap al segle XXI sense renunciar al seu passat.

Amb l’aprovació unànime del ple, l’Ajuntament fa el primer pas formal per consolidar l’ermita de Santa Madrona com a nou element protegit del patrimoni local, reforçant així la identitat històrica de Sant Andreu de la Barca.