En el marc de la 2a Setmana de la Memòria Democràtica, Sant Andreu de la Barca ha viscut aquest cap de setmana un emotiu acte de renovació de la placa commemorativa dedicada a Catalina Moncanut i Vila (1896–1995), la mestra que va exercir al municipi entre els anys vint i el 1946 i que és recordada per la seva vocació, compromís i dedicació en temps especialment difícils.
El monòlit, instal·lat l’any 2007 al carrer Esport, incorpora ara una nova placa que no només reivindica la trajectòria de Moncanut, sinó que també ret homenatge a tot el professorat que al llarg de dècades ha contribuït a l’educació de generacions de santandreuencs i santandreuenques.
La descoberta de la nova placa ha comptat amb les intervencions d’Andreu Mitjans, regidor de Cultura; Anna Serra, regidora d’Educació; i Isabel Bonilla Oriol, familiar de la mestra —filla de la neboda de Catalina Moncanut—. Bonilla ha dedicat unes paraules sentides recordant la figura de la seva tia-àvia i agraint a l’Ajuntament la renovació de l’espai. Ha explicat que la Catalina guardava “molt bons records” de la seva etapa a les Escoles Velles, on va exercir com a mestra de nenes durant dècades.
Mitjans ha subratllat la importància de preservar la memòria democràtica i recuperar figures que, com Moncanut.
La donació de documents de 2017: un llegat que esdevé memòria col·lectiva
L’homenatge a Moncanut recupera també un episodi clau en la preservació de la seva trajectòria. L’any 2017, l’Arxiu Municipal de Sant Andreu de la Barca va rebre una important donació de documents i fotografies per part d’Anna Maria Oriol, neboda de Catalina Moncanut. Entre el material hi destacaven fotografies escolars i documents administratius i personals que abastaven des de 1922 fins a finals dels anys quaranta.
Aleshores, l’arxivera municipal Mercè Aymerich va destacar a RÀDIO SANT ANDREU el gran valor històric i humà d’aquella donació. Segons explicava, els documents permetien reconstruir “la memòria i la trajectòria d’una mestra molt important a Sant Andreu”, que va educar durant més de dues dècades a gairebé totes les nenes del municipi. Les imatges escolars, procedents de diferents grups i moments, obren la porta a identificar antigues alumnes i a recuperar històries que formen part del teixit social de la ciutat.
Aymerich també remarcava la importància que aquesta memòria personal es convertís en un valor col·lectiu, i anunciava que el material seria digitalitzat progressivament perquè la ciutadania pogués consultar-lo i participar en la identificació de les persones que hi apareixen. L’arxivera afegia que la col·laboració de la gent gran del municipi seria essencial per completar aquesta tasca.
Entre els documents més curiosos, n’hi havia un de 1934 que recollia una proposta de diversos consellers municipals per establir condicions d’accés als plens, un testimoni del clima polític intens que es vivia a Sant Andreu en els anys previs a la Guerra Civil. Aymerich subratllava que, tot i no ser un document propi de la mestra, la seva presència dins del fons familiar aportava informació rellevant sobre el context social i polític de l’època.
