El correfoc de la Festa Major de Sant Andreu de la Barca ha tingut aquest any un protagonista molt especial. La Colla de Diables ha dedicat la cita als 30 anys del Drac, que ha celebrat l’aniversari envoltat de bèsties convidades, diables, pólvora i el públic que ha seguit el recorregut pels carrers de la ciutat.
Trenta anys no es compleixen cada dia i el Drac de Sant Andreu de la Barca ho ha celebrat de la manera que millor sap: traient foc pels queixals i convertint els carrers en el seu particular escenari. El correfoc de la Festa Major d’aquest any ha estat dedicat a una de les figures més emblemàtiques de la Colla de Diables, que després de tres dècades s’ha convertit també en un dels símbols de la cultura popular santandreuenca.
La celebració havia començat divendres amb el Corredrac, una proposta que va treure el Drac de festa i que va reunir més de 200 participants. Després de l’èxit d’aquesta primera celebració, el foc ha pres el relleu amb un correfoc pensat especialment per commemorar els seus 30 anys.
«Hem portat bèsties perquè se senti acompanyat en el seu correfoc», ha explicat Enrique González, president de la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca.
El Drac no ha estat, per tant, sol en la celebració. El correfoc ha comptat amb diverses bèsties convidades procedents de Sant Cugat i Gelida, a més del Cagacalces de l’Agrupació Cultural Aigüestoses, que s’han sumat a una nit especialment dedicada al bestiari de foc.
La Colla de Diables també ha preparat un recorregut especial i més curt per a aquesta edició, adaptant el correfoc a la celebració del 30è aniversari.
L’honor de portar el Drac
Darrere d’una figura com el Drac hi ha també moltes persones que fan possible que continuï sortint als carrers trenta anys després. Una d’elles és Jordi Querol, membre de la Colla de Diables i una de les persones encarregades de portar-lo.
Per a Querol, posar-se sota la figura és molt més que participar en un correfoc. «És un veritable honor. És una figura molt representativa del poble i és molt maco tenir-la a la colla. Poder-la portar és una experiència molt maca, acompanyat de gent molt bona i que val la pena», ha destacat.
Portar el Drac, però, requereix coordinació i confiança. Les seves dimensions fan que siguin necessàries tres persones al seu interior, amb una particularitat que dificulta encara més la tasca: cap d’elles pot veure què passa a fora.
«Som tres persones dins i cap de les tres veu. Llavors tenim una persona fora que s’encarrega de guiar-nos i indicar per on hem d’anar», explica Querol.
Aquesta característica és precisament un dels elements que Enrique González destaca de la bèstia santandreuenca. «És un drac molt gran, dona molt de joc, té molts punts de foc i són tres persones les que el porten», assenyala el president de la Colla.
El fet de necessitar diversos portadors també permet crear un equip al voltant de la figura i que diferents membres de l’entitat puguin viure l’experiència de portar-la.
Molt més que una bèstia de foc
Tres dècades d’història han convertit el Drac en molt més que una figura que apareix durant els correfocs. Per a molts membres de la Colla de Diables hi ha un fort component sentimental al seu voltant.
Jordi Querol ho resumeix assegurant que és «de les millors coses que tenim a la colla».
«Primer per la representació que té la figura i, per altra banda, perquè dona molt de joc. Crec que som molts els que tenim un sentiment d’estimar-nos el Drac i poder-lo lluir en festes com avui o com al Corredrac és molt maco», ha afirmat.
Un sentiment que s’ha fet especialment visible durant la Festa Major d’aquest any. El Drac fins i tot va sortir de festa divendres amb una corona d’aniversari durant el Corredrac. Això sí, la corona no ha arribat al correfoc: el material no era precisament el més adequat per acostar-lo a les espurnes i al foc.
«Gràcies per il·luminar el poble»
Amb motiu dels 30 anys, diversos membres de la Colla de Diables també han volgut dedicar unes paraules al Drac. Missatges breus, espontanis i carregats d’afecte que demostren el vincle que s’ha creat al llarg dels anys entre la figura i les persones que l’han fet créixer.
Un dels membres de la colla l’ha definit com «diversió i patiment a la vegada», però sobretot com «un símbol del poble», i li ha desitjat que pugui continuar complint molts anys més.
Altres han volgut donar-li les gràcies pel paper que ha tingut durant tres dècades en els correfocs de Sant Andreu de la Barca: «Felicitats i moltes gràcies per cremar amb el cor».
I entre els missatges, una frase especialment simbòlica: «Gràcies per il·luminar el poble».
Una altra de les dedicatòries resumeix el sentiment compartit dins de l’entitat: «Aquest Drac significa per a la colla un símbol, per a la colla i per a tot Sant Andreu. Esperem que siguin molts més anys els que puguem complir i cremar el poble amb ell».
Enrique González també té clar quin és el desig després de bufar aquestes simbòliques trenta espelmes: «Que compleixi molts més i que puguem gaudir-lo, treure’l pel poble i que tothom pugui gaudir també del Drac».
El Drac tanca així una Festa Major especialment emotiva per a la seva història. Trenta anys de foc, correfocs, sortides i cultura popular, però sobretot trenta anys de persones que l’han portat, l’han cuidat i l’han convertit en una figura estimada.
