Una mare rep una carta de l’escola on li diuen que el seu fill… no progressa adequadament. Aquest fet dispara l’acció de l’obra i el cor de l’únic personatge de Conillet. Una dona transhumana que, com si fos la justiciera d’una peli d’acció, iniciarà un viatge que l’acabarà conduint a les profunditats del seu interior i la confrontarà amb les pròpies pors i desitjos.

Sereu testimonis/voyeurs d’un viatge íntim, tot i que salvatge i amb un particular sentit de l’humor, a través del dia a dia d’una dona d’avui, una superwoman del passat, del present i del futur… que travessa el temps per arribar a tot arreu però que, al contrari dels superherois de pel·lícula, està morta de por: la por pels fills, la por de la soledat, de les mentides, de les ferides… La por de no ser estimada, i sobretot, de no ser entesa…

La vida d’aquesta mare apocalíptica és com un remolí, un xuclador, un anar i venir frenètic al ritme d’un timbal de Duracell, que dura i dura i dura… Però què passaria si un dia, a totes les conilletes del món, se’ls acabessin les piles?