La companyia santandreuenca presenta al Teatre Núria Espert una tragicomèdia que combina humor, emoció i crítica social. Luis Rodríguez i les actrius Lola Romero, Montse Milian i Joana Aguilera celebren la resposta del públic a una obra que aborda la solitud, les relacions personals i la invisibilitat de les dones de més de cinquanta anys.
Tres dones, tres maneres d’afrontar la vida i una amistat que es converteix en el refugi de les seves pors, frustracions i contradiccions. Amb aquests ingredients, la companyia TeatrAndreu ha estrenat aquest dissabte 14 de novembre Invisibles al Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca. Una proposta que ha combinat rialles, moments d’emoció i reflexions sobre qüestions tan quotidianes com la solitud, les relacions de parella, les dificultats laborals o el pas del temps.
El muntatge, dirigit per Luis Rodríguez i protagonitzat per Lola Romero, Montse Milian i Joana Aguilera, està basat en la pel·lícula homònima de Gracia Querejeta, estrenada el 2020. La història segueix tres amigues que han superat els cinquanta anys i que es troben cada dijous al gimnàs. El que inicialment sembla una cita per fer exercici es converteix en un espai de confidències on, a poc a poc, afloren els problemes que cadascuna intenta amagar.
La representació ha suposat un canvi de registre per a TeatrAndreu, més acostumada a les comèdies. Aquesta vegada, la companyia ha apostat per una història amb més pes dramàtic, construïda a partir dels diàlegs i de la relació entre les protagonistes. Una proposta que, segons els seus responsables, ha aconseguit connectar amb els espectadors, que han respost tant als moments d’humor com a les escenes més emotives.
Luis Rodríguez: «Les actrius han estat fenomenals»
El director de l’obra, Luis Rodríguez, no amagava la satisfacció després de l’estrena. En declaracions a Ràdio Sant Andreu, ha fet un balanç molt positiu de la representació, especialment per la resposta del públic i pel treball interpretatiu de les protagonistes. «Supercontents, superintens. Era una obra que ja vam comentar que era difícil perquè era una mica de text, però s’han rigut, s’ho han passat molt bé. Les actrius han estat fenomenals, tothom ha estat fenomenal. Jo estic molt content», ha assegurat.
La preparació d’Invisibles no havia estat senzilla. Els assajos van començar abans de l’estiu, però les vacances van interrompre el ritme de treball i van obligar la companyia a intensificar la preparació durant les últimes setmanes. Rodríguez havia reconegut abans de l’estrena que arribaven una mica justos de temps, especialment per la quantitat de text que havien de memoritzar les actrius.
Un cop superada la primera representació, el director ha destacat la seguretat amb què les intèrprets han defensat els personatges i la capacitat de mantenir l’atenció del públic durant tota la funció.
Un dels interrogants era precisament com reaccionarien els espectadors davant d’una obra menys còmica que les produccions habituals de TeatrAndreu. La resposta ha estat una de les sorpreses positives de la nit. «Quan assagem tanta estona i tants mesos sense públic, no saps fins a quins moments el públic despertarà, li farà gràcia les situacions», ha explicat Rodríguez. El director considera que les rialles i les reaccions durant la representació demostren que els espectadors han entrat en la història i han connectat amb els personatges.
També ha destacat els comentaris rebuts en acabar la funció, especialment de persones que s’han reconegut en algunes de les situacions que planteja l’obra. Una identificació que, segons Rodríguez, no es limita a les dones, ja que el muntatge també incorpora una mirada sobre les relacions i els conflictes masculins.
Tres dones que comparteixen molt més que una amistat
Bona part de la força d’Invisibles recau en les seves tres protagonistes, que representen maneres diferents d’afrontar la maduresa.
Lola Romero interpreta Júlia, una professora de matemàtiques desencantada amb la seva professió. Després de molts anys treballant amb adolescents, viu amb esgotament les exigències del dia a dia. La seva vida sentimental tampoc no travessa un bon moment: manté un matrimoni desgastat, però es resisteix a renunciar a l’estabilitat que ha construït.
Júlia és la més reservada del grup, una dona que acostuma a guardar-se els problemes i que necessita l’empenta de les seves amigues per acabar expressant allò que realment li passa.
Montse Milian dona vida a Amèlia, una dona que ha encadenat experiències sentimentals decebedores i que viu condicionada per la por de quedar-se sola. Aquesta inseguretat la porta a acceptar situacions que no la fan feliç, malgrat els advertiments de les seves amigues.
Joana Aguilera interpreta Elsa, una executiva que ha hagut d’obrir-se camí professionalment en un entorn dominat pels homes. Independent i aparentment segura d’ella mateixa, també ha d’afrontar les dificultats de fer-se respectar i demostrar constantment la seva vàlua.
Les diferències entre les tres dones es converteixen en un dels motors de la història. Les seves converses al gimnàs, entre exercicis, confidències i discussions, permeten descobrir les contradiccions que amaguen darrere de les seves vides aparentment resoltes.
Lola Romero: «Toca moltes tecles i tothom es pot sentir representat»
Després de la representació, Lola Romero ha destacat la satisfacció de comprovar que el públic havia connectat amb una història que exigia una interpretació intensa i un treball important de preparació. «Assages, assages, repeteixes, però no saps quin impacte tindrà després això en el públic. Quan veus que et segueixen, que t’aplaudeixen, que riuen, puja molt la moral», ha explicat.
L’actriu considera que un dels principals atractius d’Invisibles és la diversitat de temes que aborda. Tot i que el punt de partida és la vida de tres dones de més de cinquanta anys, la història acaba plantejant qüestions que afecten persones de diferents generacions. «Té molts temes, des de l’educació, el suïcidi juvenil, la vida de parella, el laboral. Toca moltes tecles i tothom en algun moment o altre es pot sentir representat», ha remarcat Romero.
Aquesta varietat de conflictes permet que l’obra vagi més enllà de la reflexió sobre l’edat i incorpori qüestions com el desgast professional, les dificultats de convivència, la salut emocional i les expectatives personals.
Romero també ha posat en valor el contrast entre les tres protagonistes. Les diferències de caràcter i de trajectòria vital permeten construir una relació d’amistat en què conviuen el suport mutu, les discrepàncies i les veritats que no sempre són fàcils d’acceptar.
Montse Milian i Joana Aguilera, satisfetes amb el repte de protagonitzar l’obra
Per a Montse Milian, Invisibles ha suposat un pas important en la seva trajectòria dins de TeatrAndreu. Tot i haver participat anteriorment en altres muntatges de la companyia, aquesta ha estat la primera vegada que ha assumit un paper protagonista amb tant de pes en la història. «M’han donat aquesta oportunitat i estic molt, molt contenta d’haver-la acceptat», ha explicat després de la representació.
L’actriu ha qualificat l’experiència de molt positiva i ha expressat el desig de continuar interpretant personatges d’aquestes característiques en futures produccions.
També Joana Aguilera ha celebrat la resposta dels espectadors després de mesos d’assajos i de preparació d’un paper especialment exigent. «Després de tants assajos acabes dient: no sé si arribarà o no arribarà, si la gent ho entendrà, si s’avorrirà… I quan veus aquesta resposta del públic és molt agradable, la veritat, és una recompensa», ha assegurat.
Aguilera ha reconegut que els moments previs a sortir a escena van estar marcats pels nervis i pels dubtes habituals davant d’una estrena. La quantitat de text i la responsabilitat de sostenir bona part de la representació exigien una concentració especial.
L’actriu ha explicat que la clau va ser confiar en el treball fet durant els assajos i deixar que la interpretació fluís un cop començada la funció.
Una tragicomèdia que combina rialles i moments de duresa emocional
Tot i que Invisibles parteix de situacions quotidianes i incorpora escenes que provoquen el somriure, la història també aborda qüestions delicades.
Les dificultats en les relacions sentimentals, el cansament professional, la por de la solitud, els conflictes familiars i el suïcidi juvenil formen part d’una trama que combina diferents registres emocionals.
Aquest contrast entre humor i drama ha estat un dels aspectes que més han destacat les actrius després de la representació. Els comentaris rebuts en acabar la funció han posat de manifest que els espectadors no només han rigut, sinó que també s’han emocionat i s’han sentit identificats amb algunes de les experiències de les protagonistes. «És una obra com la vida mateixa. Hi ha moments còmics, moments tristos i situacions que pots viure», han resumit les intèrprets.
La posada en escena també ha contribuït a donar credibilitat a la història. L’escenografia recrea un gimnàs, l’espai habitual de trobada de les tres amigues, amb material cedit per una empresa col·laboradora. Un entorn quotidià que es converteix en l’escenari de converses cada vegada més personals.
Una reivindicació del protagonisme de les dones madures
Més enllà del resultat artístic, Invisibles també té un component reivindicatiu. La companyia ha volgut situar al centre de l’escenari tres dones que han superat la cinquantena, una franja d’edat que no sempre disposa de personatges protagonistes en les produccions teatrals.
La història qüestiona els estereotips associats a la maduresa femenina i mostra dones que continuen tenint desitjos, contradiccions, inquietuds i projectes personals.
Per a les tres actrius, el muntatge també ha estat una oportunitat de defensar personatges complexos, amb una important càrrega dramàtica i allunyats dels papers secundaris que sovint han interpretat.
La complicitat entre Lola Romero, Montse Milian i Joana Aguilera ha estat un altre dels elements que les protagonistes han destacat després de la funció. Una relació construïda durant els assajos que ha acabat traslladant-se a l’escenari.
Amb Invisibles, TeatrAndreu ha demostrat la voluntat d’explorar nous registres i d’apostar per històries que, sense renunciar a l’entreteniment, també conviden a reflexionar sobre qüestions socials i personals.
La companyia ha tancat la primera representació amb satisfacció i amb ganes de continuar compartint escenari. Les tres protagonistes fins i tot han fet broma amb la possibilitat de substituir les trobades al gimnàs dels seus personatges per noves trobades damunt de l’escenari.
Després de l’estrena de dissabte, Invisibles tornarà al Teatre Núria Espert aquest diumenge 15 de novembre, a les 18 hores, amb una segona representació d’una història que posa en primer pla tres dones que es resisteixen a ser invisibles.
