El defensa santandreuenc repassa a Ràdio Sant Andreu el seu camí de superació fins a consolidar-se al primer equip blaugrana i celebra que el nou Cruyff Court de Sant Andreu de la Barca porti el seu nom.

Ciutat Esportiva Joan Gamper.Al cor esportiu del FC Barcelona, Gerard Martín (Barcelona, 2002) atén Ràdio Sant Andreu amb la serenor de qui ha après a conviure amb l’exigència. Amb només 23 anys, el defensa s’ha consolidat al primer equip blaugrana després d’una trajectòria marcada per la perseverança, l’esforç i una convicció precoç: “Des de ben petit ho tenia al cap. Volia ser futbolista i volia arribar aquí”.

Nascut a Barcelona i criat des dels cinc anys a Sant Andreu de la Barca, Martín recorda els inicis amb una pilota de la mà del seu avi: “Ens portava a entrenar al meu germà i a mi. Els avis són molt importants”. Aquell vincle familiar també va ser present el dia de la signatura amb el Barça. “Sabia que els feia molta il·lusió i no podien faltar”.

Un camí diferent fins a l’elit

La seva no ha estat una trajectòria lineal dins la Masia. Abans d’aterrar al filial blaugrana, va créixer lluny del focus mediàtic, treballant en silenci. “Potser és una trajectòria una mica diferent de l’habitual aquí, però ha estat una època de treballar molt”, resumeix.

Al Barça Atlètic, sota la direcció de Rafa Márquez, va viure una temporada gairebé perfecta: va disputar tots els partits excepte un per sanció. “Va ser un any d’aprenentatge i de passar-ho molt bé. Teníem un gran grup i vam estar a punt de pujar”.

Abans, però, havia defensat els colors del UE Cornellà, on fins i tot es va enfrontar al Barça en una eliminatòria de Copa. “En aquell moment no s’havia parlat de res, quedava molt lluny”, admet. A Cornellà també hi havia jugat un dels seus referents, Jordi Alba. “Quan era petit i mirava el Barça, sempre em fixava en ell per la posició”.

La confiança de Flick i el debut somiat

El salt definitiu arriba amb el primer equip i la confiança de l’entrenador Hansi Flick. “El futbolista que soc ara també és en part gràcies a ell. M’ha donat molta confiança i això m’ha servit per seguir millorant”, assegura.

El 17 d’agost de 2024 va debutar oficialment amb el primer equip contra el València. Una data gravada a foc. “Va ser molt important per mi. A més, tinc família a València i eren al camp. No ho oblidaré mai”. El somni del nen que anava al Camp Nou amb la família es feia realitat sobre la gespa.

Culer des de petit, reconeix que defensar l’escut del club que estimava és “un plus”. “Sentir-te d’un lloc on estàs jugant sempre és un extra”.

Polivalència i mentalitat

Lateral o central, li és igual. “Em sento còmode a les dues posicions. On faci falta”. Aquesta disponibilitat defineix el seu caràcter competitiu. “Per mi el més important és jugar i tenir continuïtat. Si implica canviar de posició, no passa res”.

Es defineix com un noi humil i treballador, una mentalitat que atribueix a l’educació dels seus pares. “Ara pateixen molt cada partit, però també gaudeixen de veure fins on he arribat”.

Sobre la popularitat creixent, ho viu amb naturalitat: “Quan la gent et para per una foto o et diu que ho estàs fent bé, és gratificant”. I inevitablement recorda aquell nen que col·leccionava autògrafs de jugadors del Barça.

Una generació amb gana

En un vestidor jove i ple de talent, Martín —amb 23 anys— gairebé es considera dels veterans. “Aquest vestuari ens dona molta energia i molta gana de guanyar-ho tot”. Després d’haver aixecat ja dues Supercopes d’Espanya, una Copa del Rei i una Lliga, no amaga l’ambició: “Vull guanyar una Champions i més d’una, totes les que siguin possibles”.

També guarda a la memòria una semifinal europea dolorosa contra l’Inter, on va rebre el consol d’un company que li va recordar que al llarg de la carrera es perden partits, però se’n guanyen molts més. “Em va dir que havia d’estar orgullós”.

Un nom propi a Sant Andreu

La conversa amb Ràdio Sant Andreu també va servir per anunciar una notícia especial: el nou Cruyff Court de Sant Andreu de la Barca portarà el seu nom, en el marc de la Fundació Cruyff, impulsada pel llegat de Johan Cruyff.

“És un orgull que pensin en mi per una cosa tan important”, afirma. El camp serà un espai perquè infants i joves facin els seus primers passos en el futbol. El seu consell és clar: “Que juguin molt i que gaudeixin. A aquella edat és el més important”.

Quan vegi el seu nom presidir la pista, diu que se sentirà “molt content”. Nerviós? “Em costa posar-me nerviós, però potser una mica sí”.

Abans dels partits, manté rituals senzills, amb música com “Viva la Vida” de Coldplay a la seva llista de reproducció. I després, intenta desconnectar de la premsa i les xarxes. “Intento mirar el mateix tant si guanyem com si perdem. Així estic més tranquil”.

Amb els peus a terra i la mirada posada en el futur, Gerard Martín continua escrivint la seva història al Barça sense oblidar d’on ve. “Agraeixo que a Sant Andreu em segueixin. És una ciutat viva i molt bonica. Que gaudeixin molt de la pista i del futbol”.