L’equipament, inaugurat el setembre de 1926, commemora 100 anys com a motor cultural i social del municipi. La commemoració s’allargarà durant tot el 2026 amb actes que recuperaran teatre, cinema, música, ball i el record del mític “Petit Casino”, entre d’altres propostes.
Sant Andreu de la Barca enceta aquest 2026 una commemoració carregada de memòria, identitat i orgull col·lectiu: el Casino celebra el centenari del seu edifici actual, inaugurat el setembre de 1926. Un segle després, l’immoble continua sent molt més que un espai físic: és el punt de trobada d’una comunitat i un símbol del teixit associatiu que ha vertebrat la vida cultural del municipi durant generacions.
L’acte inicial del centenari, celebrat al mateix Casino, ha servit per presentar el programa d’activitats previst per a tot l’any, per revisar la història de l’entitat i per reivindicar el paper d’aquest equipament com a “casa comuna” de la ciutadania. L’esdeveniment ha inclòs una conferència de context històric i arquitectònic, la projecció d’un documental de testimonis i vivències, i la presentació de materials commemoratius, com ara una maqueta exposada a l’entrada de la sala principal.
La commemoració, tal com s’ha insistit durant la jornada, no només posa el focus en l’edifici, sinó també en el que representa: l’esforç compartit d’un poble que, en un moment de grans dificultats socials i econòmiques, va apostar per construir cultura, convivència i futur.
Un edifici que és història viva del municipi
L’edifici del Casino —un dels elements patrimonials més reconeixibles de Sant Andreu de la Barca— s’ha mantingut com un espai clau de reunió i activitat cultural. Al llarg de 100 anys, ha acollit teatre, cinema, concerts, balls de saló, sarsueles, òperes, actes populars i celebracions de tota mena. De fet, per a moltes famílies santandreuences, el Casino és un espai emocional: un lloc on s’hi han fet festes majors, funcions escolars, trobades d’entitats, i on s’hi han acumulat records de diverses generacions.
Aquesta idea —la del Casino com a “emblema del poble”— apareix de manera recurrent al documental presentat durant l’acte inaugural, que dona veu a persones que hi han viscut dècades d’activitat: des dels temps en què el cinema omplia la sala principal els dijous, dissabtes i diumenges (amb sessions dobles el cap de setmana), fins a l’època dels grans balls, els pastorets i les funcions de teatre amateur, que van ser durant molts anys una de les principals portes d’entrada a la cultura per a la població.
De 1879 al gran salt de 1925: els orígens d’El Progreso
Per entendre el centenari de l’edifici, cal retrocedir encara més en el temps. La Societat del Casino El Progreso es va fundar l’any 1879 amb una clara vocació sociocultural i recreativa. En el darrer quart del segle XIX, Sant Andreu de la Barca era un municipi agrícola, amb accés limitat als circuits culturals de les grans ciutats, i el Casino va néixer amb l’objectiu d’oferir un espai d’oci i cultura a la població, especialment a través del teatre i els cors de Clavé.
En els primers anys, l’entitat va tenir la seva seu social en un local situat a la carretera (als números 9-11, segons es recull en el relat històric), un espai que durant dècades va concentrar una vida associativa intensa en un poble que, tot i ser petit, ja mostrava una gran empenta social.
Amb el pas del temps, però, el creixement del municipi i el nombre de socis van convertir aquell primer local en un espai insuficient. I és aquí on s’inicia el gir decisiu: l’any 1925, la societat pren una decisió que marcaria la història de Sant Andreu de la Barca per sempre: construir un nou Casino, més gran, modern, funcional i adaptat a una vila que canviava ràpidament.
Una obra col·lectiva: “el Casino el va construir el poble”
Un dels elements més destacats del relat del centenari és el caràcter comunitari de la construcció. Segons expliquen la presidenta de l’entitat i també els testimonis del documental, el projecte va comptar amb suport unànime i es va convertir en un exemple de compromís col·lectiu: veïns i socis hi van contribuir sense excepció, ja fos aportant diners o dedicant-hi hores de treball.
La presidenta de la Societat del Casino, Carme Lloverol, ha remarcat durant l’acte inaugural que aquesta implicació és un dels trets identitaris més potents de l’edifici. I diversos testimonis ho concreten amb imatges molt vives: pagesos que plegaven abans de la feina per venir a treballar a l’obra; persones que transportaven pedra, rocs i sorra amb carros i cavalls; o famílies que recorden l’orgull de saber que avis i besavis van “posar pedra a pedra” per aixecar el Casino.
El finançament també va ser un mosaic d’esforços. Es va disposar de promotors amb més capacitat econòmica, però també es van articular fórmules populars: préstecs, col·laboracions i la compra de cèdules (explicades com a aportacions que, amb el temps, es podrien retornar). El solar on s’aixeca l’edifici va ser cedit per Antoni Jansana, una figura clau en el desenvolupament del projecte, i les obres van rebre el suport d’un préstec concedit per Emili Tomàs i Trias, un resident de Barcelona vinculat a Sant Andreu de la Barca com a estiuejant habitual.
La coordinació i organització del nou Casino va anar a càrrec de Gabriel Casas, mentre que el projecte arquitectònic es va confiar a Salvador Valeri i Pupurull, una decisió que dotaria l’edifici d’un valor patrimonial afegit. Important també va ser la feina de Josep Amigó i Vendrell, llavors president de la Societat el Casino.
Un arquitecte modernista i una construcció “accelerada” i singular
El sociòleg i historiador Jordi Bañeres, encarregat d’explicar la dimensió històrica i arquitectònica de l’edifici durant l’acte inaugural, ha destacat que el Casino és un dels edificis més voluminosos del municipi i que el seu impacte visual és immediat. Bañeres posa l’accent en recursos arquitectònics que guien la mirada i reforcen la monumentalitat de l’obra, així com en l’ús de la pedra rogenca local, compartida amb altres elements singulars del poble.
Un aspecte que ha generat interès durant la commemoració és la rapidesa de construcció: la primera pedra es va col·locar durant els primers mesos de 1926 i, ja al setembre, l’edifici funcionava. Segons el relat, el procés va ser possible gràcies a una combinació d’organització, compromís dels socis i l’encaix entre la direcció tècnica de Valeri i la participació comunitària.
Bañeres descriu aquesta construcció com una suma de singularitats que evidencien la compenetració entre arquitecte i col·lectiu: hi havia paletes i professionals, però també una part important d’autoconstrucció dirigida, feta per persones sense formació específica que hi dedicaven hores fora de la jornada laboral. Això explica, en part, per què el Casino ha estat sovint definit com “l’edifici que va construir el poble”.
Carme Lloverol: “Orgull i emoció… però cal relleu”
L’inici dels actes del centenari ha tingut un protagonisme destacat: Carme Lloverol, presidenta de la Societat del Casino i primera dona que assumeix el càrrec en la història de l’entitat.
En la conversa mantinguda durant la jornada, Lloverol ha expressat el sentiment general que plana sobre aquesta efemèride: “molt d’orgull” i “molta emoció” després d’anys esperant que arribés la data. Però també ha llançat un missatge clar sobre el futur: cal relleu generacional. Després de gairebé dues dècades al capdavant de la presidència, ha admès que la junta actual està “esgotada” i ha fet una crida a la participació, no només com a públic als actes, sinó com a implicació activa en la continuïtat del projecte.
Aquest to —entre la celebració i l’alerta amable— travessa bona part del missatge institucional del centenari: el Casino és una peça clau del municipi, però la seva vitalitat depèn del compromís de la ciutadania i de la capacitat d’adaptació als nous temps.
Un programa per “recuperar” un segle d’activitats
La programació del centenari vol ser, sobretot, un recorregut per la memòria cultural del Casino. La idea és recuperar allò que s’hi ha fet durant dècades i portar-ho de nou a escena, combinant record i celebració.
El Petit Casino: una sala pionera que torna el 24 d’octubre
Un dels moments més esperats del programa arribarà el dissabte 24 d’octubre, amb un acte de record del Petit Casino, considerat per molts com la primera gran experiència “discoteca” de Sant Andreu de la Barca i una de les primeres de la zona del Baix Llobregat.
Segons expliquen Xavier Martí i Jaume Llopart, vinculats a aquella etapa, el Petit Casino va néixer per la reivindicació de gent jove que demanava un espai propi. Amb el temps, la sala es va convertir en un punt de trobada comarcal, amb música disco i sessions que van ser pioneres en un moment en què gairebé no existien discoteques a les rodalies.
Per al 24 d’octubre, els organitzadors volen recrear l’essència original: hi participaran discjòqueis d’aquella època i s’intentarà recuperar el format clàssic, encara que adaptat a la tecnologia actual. Fins i tot es planteja la presència de vinils “si els tenim”, diuen, o bé una posada en escena que evoqui aquell esperit. L’objectiu, en definitiva, és un viatge emocional: que la gent torni a sentir “aquella essència d’adolescents” que va marcar una generació.
L’Ajuntament: “És una celebració de ciutat” i compromís de futur
L’acte inaugural ha comptat també amb la participació institucional. L’alcalde, Marc Giribet, ha definit el Casino com “l’entitat mare del teixit associatiu” i ha remarcat que el centenari és molt més que una data: és el record d’un poble unit, especialment de les classes treballadores i pageses de l’època, que van construir un espai cultural sense “cap més interès darrere”.
Giribet ha compartit vivències personals (com dormir als palcos mentre els pares ballaven, o córrer pel passadís quan feia pastorets) per il·lustrar fins a quin punt el Casino travessa biografies i generacions. I ha assenyalat un repte actual: dotar l’espai de la infraestructura necessària perquè pugui continuar acollint activitats que avui requereixen equipaments tècnics que el Casino no sempre té.
El regidor de Cultura, Andreu Mitjans, també ha reivindicat el Casino com a “focus cultural” i espai on “va començar tota la cultura de Sant Andreu”, recordant èpoques especialment vives, com la dels balls de saló, i la feina comunitària per recuperar i mantenir l’espai.
Un edifici protegit i amb futur garantit
En la conferència, Jordi Bañeres ha apuntat un element tranquil·litzador sobre el futur: en una assemblea extraordinària es va establir que, si mai el Casino hagués de tancar per manca de socis o per altres causes, passaria a mans de l’Ajuntament. Aquesta previsió, segons Bañeres, garanteix que l’edifici mantindrà una protecció i una continuïtat com a equipament públic o d’interès municipal.
Tot i això, els diferents discursos insisteixen que el repte no és només conservar l’edifici, sinó mantenir-ne l’ànima: l’activitat, la participació, la capacitat de ser un espai on la ciutat es troba i es reconeix.
Amb motiu de l’inici dels actes del centenari s’ha presentat la maqueta de l’edifici obra de Salvador Amigó
Proper gran acte: 22 de febrer, l’acte institucional del centenari
La commemoració seguirà el seu calendari amb una data marcada en vermell: diumenge 22 de febrer tindrà lloc l’acte institucional del centenari, una convocatòria que, segons l’Ajuntament, vol estar a l’alçada del valor patrimonial i social del Casino i que podria comptar amb presència d’autoritats. L’alcalde ha convidat explícitament tota la ciutadania —sigui o no sòcia— a participar-hi.
Un segle de records… i la mirada posada en el relleu
El centenari del Casino de Sant Andreu de la Barca s’explica, sobretot, com una història de gent: de veïns que van construir un edifici monumental amb les mans; de famílies que hi han viscut festes, teatre i música; de generacions que hi han ballat, han cantat i han après a fer cultura en comunitat.
Ara, 100 anys després, el repte és que aquesta història continuï. El Casino enceta un any de celebració, però també de crida: participar-hi, omplir-lo, estimar-lo… i garantir que, com desitja la seva presidenta, un dia es pugui celebrar també el bicentenari.
