El president d’ERC ha defensat, en un acte celebrat al Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca, que la resposta als reptes socials i polítics passa per “enteses, aliances i consensos” i ha advertit que, si no prosperen els acords al Congrés, “l’alternativa és zero”
Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana, ha situat aquest dimarts al Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca, el Baix Llobregat com a peça clau per “construir un horitzó d’esperança” i reforçar una “nova ambició” per a la comarca i el país. En una conferència amb el lema “Una nova ambició per al Baix Llobregat”, Junqueras ha combinat una lectura del context internacional amb propostes concretes sobre finançament, inversions i polítiques d’habitatge, tot insistint en la necessitat d’ampliar majories i sumar actors més enllà de les sigles.
“És molt important que la nostra comarca i el nostre país siguem capaços d’entendre’ns, de construir enteses, aliances, acords de tota mena”, ha afirmat. Segons Junqueras, els reptes actuals —econòmics, socials, nacionals i locals— han estat “immensos” i només s’han pogut afrontar “generant molts consensos”.
Europa, Trump i el risc per a la democràcia i l’estat del benestar
En l’obertura més internacional del discurs, Junqueras ha advertit d’un escenari “inesperat” en què els Estats Units han deixat de ser un garant estable de la seguretat europea i ha reclamat una Europa “més valenta” a l’hora d’utilitzar el seu pes com a mercat consumidor i actor econòmic. Ha proposat, també, teixir aliances amb democràcies com el Canadà, Mèxic, el Brasil, Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, Corea del Sud o l’Índia per “equilibrar la partida” davant potències amb menys compromís democràtic.
En paral·lel, ha alertat sobre l’auge d’espais polítics i mediàtics que “sembren por i odi” i ha reivindicat l’esperança com a antídot: “L’antònim de por no és el coratge. L’antònim de por és l’esperança”.
Un relat del Baix Llobregat com a “comarca obrera” i motor de conquestes
Junqueras ha emmarcat la seva apel·lació en la trajectòria històrica del Baix Llobregat, que ha definit com una comarca “de tradició industrial” i “obrera”, decisiva en les conquestes democràtiques: “Si bé el dictador va morir al llit, la democràcia es va haver de conquerir als carrers… i en molts casos als carrers i les fàbriques del Baix Llobregat”.
Ha reivindicat la transformació material dels barris i ciutats durant les darreres dècades —clavegueram, asfaltatge, aigua i llum— com a exemple que “els fets” han estat els que “alimenten l’esperança” i ha resumit l’objectiu en una idea familiar: “Volem que els nostres nets puguin viure a la nostra comarca”.
Finançament, IVA i deute: les xifres al centre del missatge
Una part central de la conferència ha pivotat sobre els acords i negociacions que ERC ha dit haver impulsat en matèria de recursos. Junqueras ha posat èmfasi en el finançament de les “competències homogènies” —sanitat, educació, serveis socials i infraestructures vinculades a la competitivitat— i ha defensat que mobilitzar 4.700 milions d’euros ha estat “una gran oportunitat”, especialment després d’anys en què, segons ha denunciat, aquests recursos “no han arribat”.
També ha situat com a clau el finançament de les “competències no homogènies” (com policia, presons, recerca o llengua) amb la gestió d’entre un 21% i un 25% addicional de la recaptació de l’IVA, que ha quantificat en “al voltant d’uns 4.000 milions més”.
A tot plegat hi ha sumat la negociació sobre el deute: l’amortització de 1.710 milions d’euros anuals durant deu anys i un estalvi addicional de 150 milions en interessos. “No és el mateix que el govern del nostre país s’hagi de gastar 1.710 milions cada any per pagar un deute injust que els pugui destinar a les escoles i als hospitals”, ha dit.
Consorci d’inversions i ferrocarril: “Si no es vota, l’alternativa és zero”
Junqueras ha defensat la creació d’un consorci d’inversions que ha de permetre executar des de Catalunya partides pressupostades per l’Estat que sovint —ha lamentat— no s’han acabat materialitzant. I ha tornat a posar el focus en el dèficit ferroviari, assegurant que fa “50 anys” que l’Estat no ha construït “ni un quilòmetre de ferrocarril” a Catalunya.
En aquest punt, ha esmentat l’últim pla d’inversions ferroviàries negociat (3.600 milions) com a insuficient però útil, i ha citat actuacions concretes i l’arribada prevista de nous convois. També ha posat sobre la taula un projecte de gran abast: la línia orbital per connectar Vilanova i la Geltrú i Mataró sense passar per Barcelona, passant per nodes com Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Mollet o Granollers.
La idea que ha volgut remarcar, però, ha estat la urgència política: si els acords no s’han validat al Congrés, “l’alternativa és zero” i el país pot quedar-se “4, 8 o 12 anys” sense aquests recursos.
Pressupostos i una crida oberta: “Ens calen vots de molts… i no ens en pot fallar cap”
Junqueras ha defensat l’aprovació de pressupostos tant a Catalunya com a l’Estat com a eina “útil” per a famílies i empreses i com a senyal que altres pactes —com avenços en la recaptació i disponibilitat immediata de recursos tributaris— han pogut tirar endavant. Ha admès, però, la dificultat d’una majoria “amplíssima i diversa” i ha verbalitzat la necessitat de sumar molts suports parlamentaris.
En una de les intervencions més explícites, ha fet una crida a implicar-hi el PSOE i altres forces, i ha interpel·lat directament Junts perquè participi dels acords: “Els volem amb nosaltres. Volem la gent del Partit Socialista i la gent de Junts i dels comuns… és que també són imprescindibles”.
Habitatge: rehabilitar “massivament” i una “llei de pobles”
En clau social, Junqueras ha situat l’habitatge com el repte “que ancora la resta de drets” i ha apostat per plans de rehabilitació massiva, especialment als barris metropolitans amb edificis dels anys seixanta i setanta. Ho ha vinculat també a activitat econòmica i ocupació local (paletes, fusters, ferrers i autònoms) i ha defensat combinar la llei de barris amb una “llei de pobles” per evitar que les necessitats de les grans ciutats “devorin” les dels municipis més petits.
Una idea de fons: esperança, majoria i utilitat
El fil conductor de la conferència ha estat la contraposició entre la por i l’esperança, i la insistència que els objectius polítics —“la llibertat nacional”, “la República”, “la independència”, la “justícia social” i la “prosperitat compartida”— només han estat assolibles amb “majories immenses”.
Junqueras ha tancat reivindicant l’esperit de mobilització del Baix Llobregat: si en el passat s’han aixecat barris i serveis “amb molts menys recursos”, ara —ha conclòs— també s’ha pogut tornar a fer “si ho fem plegats”
