L’autora catalana assenyala “Em sembla extraordinari que aquestes frases que he escrit amb tant d’esforç acabin en un banc on la gent hi posarà el cul”

Empar Moliner s’ha convertit en una de les protagonistes de la diada de Sant Jordi a Sant Andreu de la Barca municipi amb la instal·lació d’un banc literari dedicat a la seva novel·la Benvolguda, situat davant de la Biblioteca Aigüestoses. La iniciativa forma part d’un projecte municipal que vol portar la literatura fora dels llibres i integrar-la en l’espai públic.

Fidel al seu estil directe i irònic, Moliner ha celebrat la proposta amb una reflexió tan sorprenent com provocadora: “Em sembla extraordinari que aquestes frases que he escrit amb tant d’esforç acabin en un banc on la gent hi posarà el cul. És extraordinàriament poètic”. Lluny de voler preservar intacte el text, l’autora ha anat més enllà: “Espero que ben aviat els grafiters puguin modificar i millorar aquesta obra”.

Per a Moliner, la presència de la literatura al carrer no canviarà la naturalesa del fet literari: “Facis el que facis, la literatura seguirà sent residual. És per a un grup d’escollits”. Tot i això, defensa que la literatura formi part de la vida quotidiana: “No has d’estar en un museu, has d’estar en un banc”.

Una història de lucidesa i fragilitat

El banc recull un fragment de Benvolguda, una novel·la que va consolidar la trajectòria de l’autora en guanyar el Premi Ramon Llull. L’obra gira entorn de la Remei Duran, una dibuixant de prestigi que, en una escena aparentment banal —asseguda al seient del darrere del cotxe familiar—, intueix amb absoluta claredat que el seu marit s’enamorarà d’una altra dona. Ell encara no ho sap; ella, sí.

A partir d’aquesta certesa, la protagonista inicia un procés interior marcat per la lucidesa i la resistència. Acostumada a lluitar des de jove, la Remei s’enfronta a la fragilitat de l’amor matrimonial, a la dependència emocional de la maternitat i a la consciència del pas del temps, tant en la vida personal com en la trajectòria artística.

Segons Moliner, totes les seves obres són importants, però reconeix l’impacte especial d’aquesta: “Va anar molt bé de crítica i de públic, i això em posa contenta”.

Un banc per viure’l, no per contemplar-lo

L’escriptora ha deixat clar que no espera cap reacció concreta dels lectors ocasionals del banc: “La gent no sentirà res”. De fet, reivindica un ús quotidià i fins i tot irreverent de l’espai: “M’agradaria que s’hi posés a dormir algú, que s’hi asseguessin joves a menjar pipes, que hi hagi grafits… que el banc tingui vida”.

Moliner, que ja havia visitat en altres ocasions la Biblioteca Aigüestoses, ha anunciat que tornarà a Sant Andreu de la Barca: “Penso venir a seure en aquest banc amb les meves cinquanta millors amigues”. També ha volgut destacar el paper de les biblioteques i els clubs de lectura: “Allà ens escolten més que a casa”.

Com a missatge final, l’autora ha llançat una recomanació clara als veïns: “Llegiu, llegiu, llegiu, perquè llegir et fa més guapo”.

Amb aquest banc literari, Empar Moliner no només deixa empremta al municipi, sinó que també reivindica una literatura viva, imperfecta i exposada al pas del temps i a l’ús quotidià de la ciutadania.