Roc Blackblock és un dels artistes que participen del Festival Kromatic a Sant Andreu de la Barca. Compta amb una trajectòria molt consolidada i després del seu pas pel Kromatic deixa un dels seus murals a Sant Andreu de la Barca.

Un mural sobre memòria històrica amb una imatge històrica a Sant Andreu de la Barca com és el símbol de La Palanca que permetia passar de banda a banda dle riu Llobregat.

Ràdio Sant Andreu ha conversat amb l’artista urbà barceloní sobre el seu mural i la seva trajectòria artística.

Roc Blackblock , barceloní, muralista, i veu destacada dins l’art urbà amb prop de 25 anys de trajectòria, reivindica una manera de fer que va més enllà de la pintura. “Aquest mural neix del diàleg amb la comunitat”, afirma. Abans de traçar la primera línia, va submergir-se en la història del municipi. Va parlar amb veïns i veïnes, amb tècnics municipals i amb la memòria viva dels carrers. “Jo com a barceloní sabia poc de Sant Andreu de la Barca”, reconeix, “però la memòria s’ha de construir des de dins, des de les petites històries”.

El resultat és una obra que ha emocionat a qui l’ha vista néixer. “He vist gent gran plorar davant del mural. Això no té preu”, explica. I és que la seva proposta, amb un peu en el disseny gràfic i l’altre en el compromís social, busca molt més que agradar. Busca remoure. “El mural és com una il·lustració de gran format. Jo no pinto només per expressar-me; pinto per comunicar. Sóc un altaveu”.

Aquest mural, com la resta de la seva obra, forma part d’una missió que va molt més enllà de l’estètica: portar la memòria històrica i popular als carrers. I fer-ho, sovint, amb un llenguatge que no defuig el component polític. La seva trajectòria inclou murals que denuncien el feixisme, la turistificació o el genocidi a Palestina. “La memòria, en aquest país, és inevitablement política”, sentencia.

Aquesta tensió entre l’efímer i el permanent és un altre dels grans temes. El mural no està fet per durar sempre. El temps, les inclemències o les intervencions urbanes poden esborrar-lo. Però com recorda el mateix artista, “quan es va tapar el meu primer mural a Barcelona, del 2001, em vaig adonar del seu impacte a través de les xarxes. Va ser un homenatge inesperat”.

Blackblock no busca els grans escenaris internacionals, tot i que ha pintat a Portugal, França i arreu de l’Estat. “Per mi és un privilegi treballar en l’àmbit local. He descobert una Catalunya que com a barceloní desconeixia. Pintar a petits municipis és una manera de conèixer el país de veritat”, reflexiona.

El mural de Sant Andreu de la Barca queda acompanyat d’una frase que ressona amb força: “La memòria és el pont que uneix el passat amb el present”. I és exactament això el que ha fet Roc Blackblock: ha convertit un mur en una eina de transmissió, un espai on l’avi pot explicar al net com jugava a la palanca, i on el nouvingut pot descobrir, a peu de carrer, les arrels d’una comunitat que, com ell, continua buscant el seu lloc.

L’art de Roc Blackblock no competeix. No pretén ocupar museus, sinó crear vincles. I en un món saturat d’imatges i missatges buits, que algú pinti per recordar-nos qui som —i d’on venim— és, potser, l’acte més revolucionari de tots.