Un documental el·laborat pel departament de Joventut de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca recull testimonis de participants i controls de la Gimcana Nocturna per recordar els orígens i l’èxit d’una de les activitats estrella de la Festa Major de Sant Andreu de la Barca.

Sant Andreu de la Barca  vibrarà de nou amb un dels esdeveniments més singulars de la seva Festa Major: la Gimcana Nocturna. Una activitat que va néixer l’estiu del 1992, gairebé de manera improvisada, i que més de tres dècades després s’ha convertit en un veritable símbol del municipi.

Tot va començar amb una taula, unes samarretes i una idea esbojarrada. “Érem quatre joves amb ganes de fer alguna cosa diferent. Recordo la primera edició, ens vam reunir a les quatre de la matinada a l’antiga emissora de ràdio, cadascú pintant la seva samarreta i buscant un nom per l’equip”, explica un dels impulsors. Les proves, tan senzilles com delirants, van marcar estil: portar una síndria gegant, muntar una tirolina des del campanar, netejar els vidres d’un autocar a les cinc del matí o creuar la piscina amb cordes.

Des d’aquella primera matinada, la Gimcana ha anat evolucionant i professionalitzant-se, però sense perdre l’essència. Avui mobilitza prop de mil persones, amb una organització mil·limètrica i el suport de desenes de voluntaris. “Tot comença dies abans: revisem el material, preparem el menjar, els controls… És un esforç enorme, però val la pena quan veus l’entusiasme dels grups”, assegura un membre de l’equip organitzador.

Els participants, per la seva banda, viuen la nit com una barreja de competició i celebració. El grup Els Picard, habitual del pòdium, ho té clar: “Mai hem vingut només a guanyar, sinó a passar-ho bé. Però sempre amb esperit competitiu i un carro original. Hem aplaudit rivals i també hem compartit amistat amb ells. Això és el que ens diferencia.”

Altres equips, com No soy el stripper, aporten el punt d’humor i creativitat. “Som un grup que val per un roto o un descosío. Si cal fer un castell, el fem; si cal un ball amb sabó, també. El nostre objectiu és divertir-nos i fer-nos recordar”, diuen entre rialles.

Per a molts joves, la Gimcana és un autèntic ritual de pas. “És la millor nit de l’any. Si ets de Sant Andreu, tard o d’hora hi acabaràs participant. Forma part del nostre ADN”, comenta un veterà. D’altres posen èmfasi en el caràcter comunitari: “És molt més que una competició, és un espai on els joves es retroben, on cada grup aporta la seva personalitat i on el poble sencer respecta i celebra l’activitat, fins i tot els veïns que no hi participen.”

Malgrat els canvis, hi ha elements que continuen inalterables: l’ambient frenètic, la complicitat entre equips rivals, els intents de “soborn” als controls i, sobretot, la botifarrada final que congrega tothom. “El premi no és econòmic, és la satisfacció d’haver superat totes les proves, de veure’t reconegut amb una menció i, sobretot, d’haver compartit una nit irrepetible”, recorda un antic participant convertit en organitzador.

Avui, la Gimcana Nocturna és considerada per molts un patrimoni local, fins i tot una “cultura juvenil” pròpia. “Hi ha ajuntaments que han intentat copiar-la, però mai ha funcionat. El secret és que aquí és feta pels joves i per als joves, i això no es pot replicar”, apunten els organitzadors.

Cada any, la cita torna a demostrar que no es tracta només d’una prova d’enginy i resistència, sinó d’un fenomen social que uneix generacions. Com diu una de les participants més joves: “Nosaltres no volem guanyar, volem viure l’experiència sencera. És la millor nit de l’any. Abans morta que sense Gimcana.”