El projecte està dirigit i escrit per Simón Bellido, que defineix la proposta com “una obra amb cançons” més que no pas un musical convencional. La història gira entorn de Los Casetes, un grup de personatges excèntrics i apassionats d’Eurovisió que comparteixen un objectiu tan ambiciós com improbable: guanyar el Festival de la Cançó d’Eurovisió.

Però el camí cap al gran escenari europeu no serà gens fàcil. Audicions caòtiques, rivalitats internes, egos descontrolats i números musicals clarament fora de pressupost posaran a prova la convivència i la supervivència del grup. Entre assajos impossibles i decisions més que discutibles, els protagonistes hauran de lluitar contra tota mena d’obstacles mentre preparen l’espectacle més important de les seves vides.

L’obra es presenta com una comèdia musical carregada de ritme, ironia i referències al festival europeu, jugant constantment amb els tòpics més reconeixibles d’Eurovisió: dramatismes exagerats, coreografies impossibles, vestuaris extravagants i cançons enganxoses. Però també és, segons la companyia, un homenatge a la passió per cantar, somiar i pujar a un escenari.

“Si està basada en Eurovisió, cançons n’hi ha d’haver”, afirma Bellido, que reconeix que el context d’enguany, marcat per la polèmica al voltant del festival, també ha reforçat les ganes de tirar endavant el muntatge. “Tota la gent que s’ha quedat amb ganes del festival té ara l’oportunitat de venir a veure alguna cosa relacionada amb Eurovisió”, explica.

Més d’un any de preparació

Tot i que els assajos oficials van començar al setembre, el director assegura que la idea es va començar a gestar fa més d’un any. El procés creatiu va arrencar amb tallers i exercicis d’improvisació abans de tenir el guió completament definit. “Realment portem treballant-hi des del febrer de l’any passat”, detalla Bellido.

La companyia arriba a aquesta estrena amb un desplegament humà important. Entre actors, tècnics i col·laboradors, prop de quaranta persones participen en el projecte. A la família habitual de TeatrAndreu s’hi han sumat nous membres i també l’escola Espai Dansa de Martorell, encarregada de les coreografies sota la direcció de Carmen Bea.

“Gestionar tanta gent és complicat, però també és molt enriquidor”, reconeix el director, que admet que els nervis previs a l’estrena són inevitables. “Vols que tot surti el millor possible, però sobretot ens hem divertit molt durant el procés”, assegura.

Un repte interpretatiu i musical

Entre els protagonistes destaca Joan Navarro, un dels veterans de la companyia, que interpreta un dels integrants de Los Casetes. Navarro assegura que aquest muntatge li ha permès fer “un pas endavant” dins la companyia assumint un paper protagonista.

L’actor reconeix que l’experiència ha estat especialment exigent, ja que el repartiment no compta amb formació professional en cant ni dansa. “Ha estat molt complicat perquè nosaltres venim del teatre i aquí també hem hagut de cantar i ballar”, explica. Tot i això, defensa que el resultat final sorprendrà positivament el públic. “Crec que sortirà una cosa molt digna i molt divertida”. L’objectiu, diu entre rialles, és clar: “Esperem aconseguir els 12 punts del públic”.

Humor, personatges extravagants i referències pop

L’obra també incorpora personatges carregats d’humor i estètica excèntrica, com Patricia Lamode, interpretada per Montse Milian. Es tracta d’una modista i dissenyadora “amb un gust peculiar”, segons defineix la mateixa actriu.

Simón Bellido explica que el personatge està inspirat en perfils extravagants de les xarxes socials, especialment creadors de contingut de TikTok. “És un personatge molt exagerat, però que no deixarà ningú indiferent”, assegura.

Milian destaca també el vessant humà de l’experiència teatral. “Hi ha hagut moments de riure, d’estrès, d’enfadar-nos i d’agobiar-nos, però això és el teatre: una família”, afirma.

Eurovisió com a fenomen generacional

Més enllà de l’espectacle, el muntatge apel·la directament a la memòria col·lectiva vinculada al festival d’Eurovisió. Tant actors com director coincideixen a recordar les nits del concurs com moments familiars compartits davant del televisor.

Joan Navarro recorda Eurovisió com “un dia de reunió familiar”, mentre que Montse Milian evoca les trobades amb els veïns per seguir conjuntament les votacions del festival. Bellido, per la seva banda, conserva especialment viu el record de la participació d’Anabel Conde l’any 1995 amb “Vuelve conmigo”.

Dues funcions al Teatre Núria Espert

L’espectacle es representarà a la sala principal del Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca en dues funcions:

• Dissabte 30 de maig, a les 21.00 hores.
• Diumenge 31 de maig, a les 18.00 hores.

L’obra té una durada aproximada d’1 hora i 45 minuts. La companyia ha confirmat que encara queden entrades disponibles, especialment per a la funció de dissabte.

La companyia confia que aquesta barreja de nostàlgia, música i humor connecti amb públics de totes les edats. Per això, els actors llancen un últim missatge al públic encara indecís: “Si us agraden les cançons, ballar i passar-ho bé, veniu al Teatre Núria Espert. Sortireu cantant”.