Sant Andreu de la Barca ha celebrat el seu acte central de la Setmana de les Persones amb Diversitat Funcional al Teatre Núria Espert, en una edició que enguany ha posat el focus en com promoure la participació de les persones amb diversitat funcional en la vida comunitària.

L’Ajuntament ha organitzat la jornada amb l’objectiu de donar visibilitat al col·lectiu i reivindicar la importància de garantir la igualtat d’oportunitats.

L’acte, celebrat a la sala petita del teatre, ha comptat amb una taula rodona amb representants del CDIAP, l’Escola d’Educació Especial El Pontarró, el Taller Ocupacional de Can Comelles i veïns i veïnes del municipi, que han compartit experiències i reflexions. Durant la sessió s’ha remarcat la necessitat de crear espais accessibles, fomentar la inclusió real i donar veu a les persones amb diversitat funcional en la presa de decisions.

Una visió des dels serveis que acompanyen les persones i les famílies

La regidora de Serveis Socials, Eunice Martín, ha destacat que la Setmana “és necessària per valorar totes les diversitats i reconèixer la feina de les entitats i centres que acompanyen les persones al llarg de tota la seva vida”. Martín ha recordat que el recorregut vital de moltes famílies passa pel CDIAP, per les escoles d’educació especial i posteriorment pels centres ocupacionals. “Són serveis essencials que necessiten recursos i suport continu”, ha afirmat.

Des del CDIAP, la psicòloga i directora Susana García ha explicat que el seu servei és sovint “el primer dispositiu on arriba una família després d’un diagnòstic”, un moment que ha definit com “dolorós i desigual segons cada cas”. Ha remarcat la importància d’acompanyar les famílies, treballar el dol i ajudar els infants en els primers anys d’escolarització i socialització.

Per la seva banda, Olga Herrero, directora de l’Escola d’Educació Especial El Pontarró, ha destacat que la participació de l’alumnat es treballa des de la comunicació: “Necessitem que puguin expressar desitjos i necessitats; només així poden aprendre i participar”. Ha subratllat que la societat ha de “canviar la mirada” i adaptar l’entorn a les persones, i no a l’inrevés.

Des del Taller Ocupacional de Can Comelles, la psicòloga Cristina Martínez ha explicat com el centre promou la inclusió mitjançant activitats comunitàries: visites a la biblioteca, compres, esmorzars fora del centre, tallers, tasques de jardineria o serveis de suport a escoles i equipaments. També ha destacat la importància de treballar amb les famílies per reduir la sobreprotecció: “Hem de fomentar l’autonomia i perdre la por a deixar-los fer”.

Entitats i associacions: una veu imprescindible

La jornada també ha comptat amb la participació de les entitats ADISAB, Bosc de Somnis i ASSOTEA, que han reivindicat el paper del teixit social en la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional.
Des de Bosc de Somnis, s’ha subratllat la importància de “fer un canvi de mirada” i treballar la sensibilització per generar empatia i respecte. L’entitat celebra enguany deu anys de feina al municipi.

El president d’ADISAB, Sito Vázquez, ha remarcat la necessitat de millorar l’accés als serveis i recursos, especialment en determinades franges d’edat. També ha destacat la importància que les famílies coneguin els recursos existents.

Des d’ASSOTEA, la representant Milagros Spirito ha defensat que cal “respecte, empatia i paciència” per entendre les diferents maneres de veure el món de les persones amb TEA. L’entitat, que porta menys d’un any al municipi, ha crescut ràpidament i ja atén prop de 40 famílies, amb teràpies individuals, grupals, activitats esportives i tallers d’art.

Lectura del manifest: una crida a la inclusió real

L’acte s’ha tancat amb la lectura del manifest del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, on s’ha recordat que la diversitat funcional “és una manifestació més de la diversitat humana”. El manifest denuncia les barreres físiques, educatives, laborals i culturals que encara existeixen, i reclama:

• educació inclusiva i de qualitat,

• accés real a la salut i als suports,

• oportunitats laborals justes,

• espais públics accessibles,

• i una societat sensibilitzada i respectuosa.

“El límit no és la discapacitat —afirma el text—, sinó les barreres que imposa la societat”.