Isabel Marcos: “La transformació de Sant Andreu de la Barca ha de ser urbana, però també social”
La portaveu d’En Comú Podem a l’Ajuntament repassa a l’espai Portaveus l’estat del municipi, defensa la tasca del govern i apunta a la necessitat d’un segon mandat per culminar el projecte de ciutat.
L’espai Portaveus ha encetat el 2026 amb una entrevista en profunditat a Isabel Marcos, portaveu d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. En una conversa extensa, Marcos ha fet balanç del recorregut del govern municipal, ha exposat els principals projectes en marxa i ha reflexionat sobre els reptes immediats i de futur del municipi, quan falten poc més de quinze mesos per a les eleccions municipals del 2027.
Des de l’inici, la portaveu ha transmès un missatge d’optimisme i empenta. “Afrontem el 2026 amb molta energia i il·lusió”, ha afirmat, tot destacant que l’últim any ha estat especialment “productiu i transformador” per a la ciutat. Segons Marcos, el govern ha treballat en dues direccions complementàries: d’una banda, la millora visible de l’espai públic i dels equipaments; de l’altra, un treball més silenciós però fonamental en cohesió social, educació comunitària, igualtat i cultura.
Una visió integral de ciutat
Per a Marcos, transformar Sant Andreu de la Barca no és només executar obres, sinó crear condicions perquè la ciutadania pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat. “Calen millors espais, però també millors relacions, més cohesió social i més recursos per a les persones”, ha subratllat. En aquest sentit, ha situat com a eixos centrals del mandat el civisme, la seguretat, la llibertat, la igualtat i l’enfortiment dels serveis públics.
Quan se li ha preguntat quina imatge definiria l’estat actual del municipi, la portaveu ha recorregut a una metàfora molt gràfica: un cabdell de llana embullat. “Hem entrat a ordenar-lo, a desfer nusos i a tornar-lo a enrotllar d’una manera més organitzada”, ha explicat. Segons ella, els primers dos anys i mig de mandat han servit sobretot per estructurar, planificar i posar les bases del canvi, un treball menys visible però imprescindible.
Projectes urbans en marxa
Entre els exemples concrets d’aquesta transformació, Marcos ha detallat les actuacions als barris, identificables per les marques verdes al paviment que indiquen espais en renovació. Ha destacat la reforma de parcs infantils —fins a 14 àrees de joc—, la renovació de zones verdes com el parc de la Solana, la millora de la pista de futbol Johan Cruyff i la plantació de 200 arbres per omplir escocells buits a la ciutat.
Un dels projectes més rellevants és la reforma de la biblioteca municipal, aprovada per unanimitat al ple. Amb una inversió prevista d’uns 1 milió d’euros, el govern vol deixar enrere una biblioteca “del segle XX” per convertir-la en un equipament modern, accessible i adaptat a les necessitats actuals. Marcos ha defensat que la nova biblioteca ha de ser molt més que un espai de lectura: “Ha de ser un lloc de trobada, de creació i de transformació cultural, amb zones d’estudi adequades, espais infantils i familiars amplis, bona climatització i tecnologia”.
Salut i atenció primària
En l’àmbit sanitari, l’entrevista ha abordat la recent visita de la consellera de Salut i la confirmació que el CAP no es traslladarà fora del municipi. Marcos ha valorat positivament aquest compromís, però ha aprofitat per denunciar les mancances estructurals del sistema sanitari: llistes d’espera, manca d’especialistes i dèficit d’espais. Ha explicat que els CAPs han assumit noves funcions, com atencions grupals o programes de benestar emocional, que requereixen més superfície, i ha reafirmat la disposició de l’Ajuntament a facilitar espais i a impulsar el nou CAP.
Igualtat, feminisme i serveis essencials
Un dels moments més crítics del mandat, segons la portaveu, es va viure a finals del 2025, quan va expirar el contracte programa amb la Generalitat que finança serveis d’igualtat, feminisme i diversitat. La manca de renovació va posar en risc la continuïtat de cinc professionals que atenen casos de violència masclista. “Va ser una situació molt dura”, ha reconegut Marcos, tot explicant que el govern municipal va treballar fins a l’últim moment per evitar el tancament del servei.
Finalment, la situació es va desbloquejar, però la regidora ha estat molt crítica amb la gestió del procés i ha advertit del perill que suposa interrompre serveis tan sensibles. En aquesta línia, ha reivindicat la importància de continuar impulsant activitats de sensibilització, com les programades al febrer amb motiu del Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia a l’esport.
Transparència i proximitat
Pel que fa a la transparència, Marcos ha defensat un concepte ampli, basat en la comunicació directa i el retorn constant amb la ciutadania. “No es tracta només de tenir una web bonica, sinó que la gent entengui què fa el govern i pugui donar la seva opinió”, ha afirmat. Ha posat en valor eines com les regidories de barri, les audiències ciutadanes i les enquestes de participació, i ha anunciat la incorporació d’una tècnica de participació per desplegar el reglament municipal.
Tot i donar suport a les mocions que reclamen més transparència, ha advertit contra una “transparència de façana” basada només en segells i rànquings: “Volem transparència real, del dia a dia”.
Mirant cap al 2027
Amb les eleccions municipals a l’horitzó, Marcos ha reconegut que el projecte de ciutat plantejat necessita més temps. “Un mandat no és suficient per executar-ho tot”, ha assegurat, tot apuntant que molts projectes requereixen planificació, subvencions i processos administratius llargs. Sense confirmar encara si es presentarà com a candidata, s’ha mostrat disposada a continuar si el partit així ho decideix i ha expressat el desig que la ciutadania renovi la confiança en el govern actual.
L’entrevista s’ha tancat amb un missatge de proximitat i agraïment, i amb la voluntat de seguir combinant la gestió quotidiana amb una mirada a llarg termini. “La transformació de Sant Andreu de la Barca ja està en marxa —ha conclòs—, i amb temps i continuïtat, es notarà encara molt més”.
