El sistema educatiu català ha viscut aquest divendres una de les jornades de mobilització més importants dels darrers anys. La vaga general docent, convocada després d’una setmana sencera d’aturades i protestes, ha portat milers de professors i professores als carrers de Barcelona en una manifestació massiva que el sector qualifica d’històrica.
La protesta arriba en un context de fort malestar pel bloqueig de les negociacions amb el Departament d’Educació i pel rebuig a l’acord signat amb CCOO i UGT, que una part significativa del professorat considera insuficient i allunyat de la realitat dels centres.
Des de primera hora del matí, docents de tot el territori s’han organitzat per participar en la mobilització. A Sant Andreu de la Barca, per exemple, desenes de professors s’han concentrat a la plaça Federico García Lorca abans de desplaçar-se en ferrocarril fins a Barcelona.
Una setmana de protesta sostinguda
La vaga general d’aquest divendres no és un fet aïllat, sinó el punt culminant d’una setmana de mobilitzacions diàries. Durant aquests dies, el professorat ha expressat de manera sostinguda el seu desacord amb les polítiques educatives actuals i ha denunciat la manca de diàleg real amb l’administració.
Els sindicats i plataformes convocants asseguren que el conflicte no és nou, sinó que respon a un deteriorament progressiu de les condicions laborals i educatives que s’ha accentuat en els darrers anys.
El salari, una línia vermella
Una de les reivindicacions centrals és la millora salarial. Els docents denuncien que el seu sou porta anys estancat i que Catalunya se situa per sota d’altres comunitats autònomes en termes retributius.
“Fa molts anys que no hi ha una actualització real dels salaris i el cost de vida a Catalunya no ha deixat de pujar”, expliquen docents participants en la protesta. En aquest sentit, exigeixen l’inici immediat de la negociació per incrementar el complement específic, una competència directa de la Generalitat.
Tot i això, insisteixen que la mobilització no respon únicament a una qüestió econòmica, sinó a un conjunt de problemàtiques estructurals que afecten el funcionament del sistema educatiu.
Ràtios elevades i aules cada cop més complexes
El professorat alerta que les condicions dins de les aules s’han deteriorat notablement. Les ràtios elevades són una de les principals preocupacions, ja que dificulten l’atenció individualitzada de l’alumnat.
Docents de l’escola Josep Pla expliquen que “és impossible arribar a tot” amb grups de més de 20 alumnes a primària i encara més a secundària. A aquesta situació s’hi suma l’augment de la diversitat a les aules sense un increment proporcional dels recursos humans.
Erola Ramis, professora de l’Institut Montserrat Roig, descriu un escenari especialment tens: “El dia a dia és molt dur. Ens falten recursos, la diversitat és cada cop més gran i les ràtios no baixen. Això fa que augmentin els conflictes i que ens sentim desbordats contínuament”.
Burocràcia i manca de temps per ensenyar
Un altre dels eixos de la protesta és l’excés de burocràcia. Segons denuncien els docents, les tasques administratives han augmentat de manera significativa en els darrers anys, reduint el temps dedicat a la docència.
Carles Amigó i Míriam Vallegó, de l’Institut El Palau, ho resumeixen així: “Cada cop ens fan fer més papers i ens canvien els currículums constantment. No ens dediquem al que hauríem de fer, que és ensenyar”. Aquestes càrregues, afirmen, contribueixen al desgast del professorat i dificulten la qualitat educativa.
Infrafinançament estructural
El col·lectiu també posa el focus en la manca d’inversió en educació. Recorden que la legislació estableix que s’hauria de destinar un 6% del PIB al sistema educatiu, una xifra que, asseguren, està lluny de complir-se.
“Això es tradueix en falta de recursos materials i humans”, expliquen. Les conseqüències són visibles en el dia a dia: manca de personal, dificultats per cobrir baixes i una sobrecàrrega constant per als docents en actiu.
Un professorat al límit
El deteriorament de les condicions laborals té també un impacte directe en la salut del professorat. “Fem més del que podem. Hi ha moltes baixes i problemes d’ansietat”, alerten des de diversos centres.
Els docents denuncien que aquesta situació no només afecta el personal educatiu, sinó també l’alumnat, que veu reduïda la qualitat de l’ensenyament en un context de manca de recursos i estabilitat.
A més, alerten de la dificultat per cobrir places vacants: “Les condicions actuals no atrauen nous professionals, i això està generant un dèficit de docents en alguns centres”.
Crítiques al Govern i exigència de diàleg
La mobilització també ha estat marcada per les crítiques al Govern, a qui acusen de no escoltar el sector. “És moment de seure i negociar de veritat”, reclamen.
Els docents consideren que l’acord amb CCOO i UGT no respon a les necessitats reals i demanen obrir una nova etapa de diàleg que inclogui totes les parts implicades.
Malgrat alguns senyals d’obertura, el col·lectiu es mostra escèptic. “La confiança és molt baixa. Ens han portat fins aquí”, asseguren.
Suport social creixent
Tot i la tensió, el professorat percep un augment del suport social. Molts centres han fet arribar comunicats a les famílies explicant els motius de la vaga, i asseguren que la resposta ha estat majoritàriament comprensiva.
“Cada cop hi ha més consciència que és un problema de país. Una educació de qualitat és essencial per al futur”, expliquen.
Una mobilització amb mirada de futur
Amb aquesta vaga general i la multitudinària manifestació a Barcelona, els docents han volgut enviar un missatge contundent: la situació actual és insostenible i calen canvis urgents.
Les seves reivindicacions —millores salarials, reducció de ràtios, més recursos i menys burocràcia— no només busquen millorar les seves condicions laborals, sinó garantir un sistema educatiu públic de qualitat.
El conflicte, però, continua obert. Si no hi ha avenços en les negociacions, el professorat ja adverteix que les mobilitzacions podrien reprendre’s en les pròximes setmanes.
View this post on Instagram
