La referent de benestar emocional comunitari de l’Equip d’Atenció Primària de Sant Andreu de la Barca alerta de l’augment de les consultes relacionades amb l’ansietat, l’estrès i el malestar emocional, especialment entre els joves i les persones en edat laboral. En una entrevista a Ràdio Sant Andreu, reivindica la necessitat de trencar els tabús sobre la salut mental, aprendre a gestionar les emocions i recuperar el temps per cuidar-nos.

Vivim més connectats que mai, però això no significa que ens sentim més acompanyats. Les xarxes socials, les exigències laborals, les responsabilitats familiars i la necessitat d’arribar a tot formen part d’una realitat que sovint deixa poc espai per preguntar-nos com estem. L’ansietat, l’estrès, la soledat o la sensació de no poder més són situacions cada vegada més presents en la vida quotidiana. I, malgrat que avui es parla més obertament de salut mental, demanar ajuda continua sent un pas difícil per a moltes persones.

La psicòloga Lidia Pérez, referent de benestar emocional comunitari de l’Equip d’Atenció Primària de Sant Andreu de la Barca, ha abordat aquestes qüestions en una entrevista a Ràdio Sant Andreu, en què ha reflexionat sobre els canvis socials que estan afectant el nostre benestar emocional i sobre la importància de prevenir els problemes abans que es converteixin en situacions més complexes.

Pérez treballa en l’atenció a persones que presenten diferents formes de malestar emocional, des de situacions d’estrès o sobrecàrrega familiar fins a processos de dol, ansietat o dificultats per afrontar determinades etapes de la vida. Una feina que combina l’atenció individual amb les intervencions grupals i que té com a objectiu oferir eines per millorar el benestar psicològic de la població.

La professional defensa que la salut mental no s’ha d’entendre com una qüestió aïllada de la resta de la salut. «Jo, personalment i professionalment, considero que és tenir un equilibri en totes les esferes de la nostra salut», ha explicat. Un equilibri que, segons reconeix, resulta cada vegada més difícil de mantenir en una societat marcada per les presses i les exigències constants.

Una societat hiperconnectada que també genera soledat

Una de les contradiccions que ha destacat Lidia Pérez és que disposem de més eines que mai per comunicar-nos, però això no sempre es tradueix en unes relacions personals més satisfactòries. «Tenim aquesta societat molt connectada, però en paral·lel molt desconnectada», ha afirmat. Segons la psicòloga, aquesta realitat es fa especialment evident a les consultes, on es troben persones que experimenten sentiments de soledat malgrat disposar de múltiples canals per relacionar-se amb els altres.

El telèfon mòbil permet parlar amb qualsevol persona en qualsevol moment, consultar informació o mantenir el contacte amb familiars i amics. Però aquesta disponibilitat permanent també pot generar una sensació de saturació i dificultar els espais de desconnexió. Pérez considera que ens trobem davant d’un canvi social profund, especialment per a les generacions més joves, que han crescut convivint amb dues realitats: les relacions presencials i les que es desenvolupen a través de les pantalles. «Estem davant d’un canvi social sense precedents, sobretot per a la gent més jove», ha advertit. En aquest context, considera necessari aprendre a gestionar la quantitat d’informació que rebem, la rapidesa amb què es produeixen els canvis i les conseqüències que tot plegat pot tenir en les relacions humanes. Per a la professional, un dels grans reptes de la societat actual és recuperar els vincles personals i evitar que la comunicació digital acabi substituint les relacions de proximitat.

Cada vegada més joves i persones en edat laboral demanen ajuda psicològica

L’augment de les consultes relacionades amb el malestar emocional és una realitat que també es percep a l’atenció primària de Sant Andreu de la Barca. Preguntada sobre quins col·lectius han experimentat un increment més destacat de les demandes d’atenció, Lídia Pérez ha assenyalat especialment els joves i les persones que es troben en l’etapa laboral més activa.

Les responsabilitats professionals, la criança dels fills, la cura de familiars grans i les dificultats per conciliar són alguns dels factors que poden acabar generant situacions de sobrecàrrega emocional. La psicòloga considera que aquest augment de les consultes respon a una combinació de circumstàncies. D’una banda, existeix una pressió social més gran i un ritme de vida accelerat. De l’altra, actualment disposem de més recursos i coneixements per identificar problemes que abans podien passar desapercebuts. «Jo crec que hi ha una barreja. D’una banda, aquesta pressió social, tota aquesta acceleració social que tenim, i de l’altra, també tenim més eines i podem detectar-ho abans», ha explicat.

En aquest sentit, ha recordat que la incorporació dels professionals de benestar emocional comunitari als equips d’atenció primària es va impulsar arran de la pandèmia de la Covid-19, amb la voluntat d’ampliar la resposta del sistema sanitari davant les necessitats psicològiques de la població. Aquesta figura permet oferir una atenció més propera i treballar especialment en la prevenció i en la detecció de les primeres manifestacions de malestar emocional. Pérez ha insistit que cal continuar reforçant aquesta línia de treball per donar resposta a les necessitats que planteja la societat actual.

Demanar ajuda abans d’arribar al límit

Tot i que la salut mental ha guanyat presència en els mitjans de comunicació i en les converses quotidianes, encara existeixen prejudicis i resistències a l’hora de reconèixer que no estem passant per un bon moment. Lídia Pérez considera que s’han produït avenços importants, especialment entre les generacions més joves, que acostumen a parlar amb més naturalitat de les seves emocions i dificultats. Tanmateix, això no significa que hagi desaparegut l’estigma. «Avui dia encara costa demanar ajuda. De vegades, quan demanem ajuda, ja estem en aquell punt de saturació, de dir que no podem més», ha lamentat.

En alguns casos, les persones arriben a aquesta situació després d’haver acumulat durant molt de temps tensions laborals, responsabilitats familiars o problemes personals sense haver trobat un espai per expressar el que els passa.

La psicòloga ha explicat que, en determinades circumstàncies, les persones no busquen ajuda fins que la situació ja ha afectat greument la seva vida quotidiana o fins i tot les ha obligat a demanar una baixa laboral. Per això, defensa la importància de detectar els primers senyals de malestar i consultar els professionals sanitaris abans d’arribar a una situació de saturació. També ha remarcat que el suport de la família i els amics és fonamental, però que no sempre és suficient. Hi ha moments en què els consells de les persones properes no poden substituir l’acompanyament d’un professional especialitzat.

El ritme accelerat de vida i les conseqüències sobre la salut

Una altra de les qüestions abordades durant l’entrevista ha estat l’impacte que té sobre la salut mental la sensació permanent d’haver d’arribar a tot. La feina, les obligacions domèstiques, la cura dels fills o dels pares, els compromisos socials i la necessitat d’estar sempre disponibles poden acabar ocupant pràcticament tot el nostre temps.

Segons Lidia Pérez, aquest ritme dificulta que les persones puguin identificar i processar les emocions que experimenten al llarg del dia. «Estem fets per poder pensar, per poder aturar-nos, per poder processar les nostres emocions», ha recordat. Quan no disposem d’aquests espais, el malestar es pot anar acumulant fins que acaba manifestant-se de diferents maneres. La psicòloga ha explicat que algunes persones presenten símptomes físics relacionats amb situacions de tensió emocional, mentre que d’altres poden experimentar episodis d’ansietat o atacs de pànic.

Ha advertit que aquestes manifestacions no s’han de banalitzar i que és important demanar ajuda quan apareixen. Pérez considera que una de les dificultats principals és que ens hem acostumat a funcionar de manera gairebé automàtica, passant d’una obligació a una altra sense reservar temps per reflexionar sobre el nostre estat emocional. Per això, defensa que aprendre a aturar-se i identificar què ens està passant és una part essencial de la prevenció.

Les xarxes socials i l’obligació aparent de ser feliços

La influència de les xarxes socials sobre la salut mental, especialment entre els adolescents i els joves, ha estat un altre dels temes centrals de la conversa.

Lidia Pérez ha advertit que la necessitat de comparar-se amb els altres i de buscar constantment l’aprovació externa pot influir en la manera com els joves construeixen la seva autoestima i perceben la pròpia identitat. Les xarxes socials acostumen a mostrar una selecció dels moments més positius de la vida de les persones. Aquesta imatge pot transmetre la sensació que tothom és feliç, té èxit i gaudeix d’una vida sense problemes.

La psicòloga considera que aquesta representació pot dificultar l’acceptació de les emocions negatives, que també formen part de la vida. «La vida, intrínsecament, té malestar, té patiment», ha recordat. Segons Pérez, quan els referents dels joves transmeten la idea que sempre s’ha d’estar bé, poden aparèixer dificultats per gestionar situacions de frustració, tristesa o inseguretat.

També ha destacat que els canvis en els models educatius i familiars, juntament amb les dificultats dels pares per disposar de temps, poden contribuir al fet que alguns joves busquin referents a les xarxes socials. Per aquest motiu, considera especialment important fomentar l’educació emocional des de les primeres etapes de la vida. La professional ha definit aquesta formació com una de les grans assignatures pendents de la societat i ha defensat que hauria de tenir més presència tant en l’àmbit educatiu com en el laboral.

La soledat no desitjada entre la gent gran

Els problemes de salut mental no afecten únicament els joves o les persones en edat laboral. Entre la gent gran, una de les situacions que més preocupen els professionals és la soledat no desitjada. Lídia Pérez ha explicat que aquesta realitat també es detecta a les consultes d’atenció primària de Sant Andreu de la Barca.

La pèrdua de persones properes, els canvis en les relacions familiars o la reducció de les activitats socials poden contribuir a generar situacions d’aïllament. Davant d’aquesta realitat, la psicòloga ha reivindicat la necessitat de reforçar els vincles comunitaris i facilitar espais de trobada.

Participar en activitats dels casals, centres cívics o entitats del municipi pot ajudar a mantenir relacions personals, compartir experiències i recuperar el sentiment de pertinença a una comunitat. Pérez ha defensat la importància de «fer molta més comunitat» i de construir xarxes de suport que vagin més enllà de la comunicació a través de les pantalles. Per a la professional, recuperar el contacte personal i les relacions de proximitat és una de les eines que poden contribuir a combatre la soledat.

Les dones i el pes de les responsabilitats familiars

Durant l’entrevista, Lidia Pérez també ha posat el focus en les desigualtats que poden existir a l’hora de dedicar temps al benestar personal. La psicòloga ha assenyalat que moltes persones han crescut amb la idea que han d’estar permanentment disponibles per als altres i que prioritzar les pròpies necessitats pot generar sentiments de culpa. Aquesta situació, segons ha explicat, es pot accentuar entre les dones de mitjana edat que compaginen les responsabilitats professionals amb la criança dels fills i la cura dels pares.

En aquests casos, la suma d’obligacions pot deixar molt poc marge per descansar o dedicar temps a les activitats personals. Pérez considera que és necessari revisar aquests models i entendre que cuidar-se no significa desatendre els altres. La psicòloga ha remarcat que el benestar emocional propi també necessita espai i que ignorar-lo de manera continuada pot acabar provocant situacions de sobrecàrrega.

Cinc minuts al dia per escoltar-nos

Entre les recomanacions que ha compartit Lidia Pérez destaca una proposta aparentment senzilla: reservar cinc minuts cada dia per preguntar-nos com estem. La psicòloga considera que no sempre cal començar introduint grans canvis en els hàbits quotidians. De vegades, el primer pas consisteix simplement a recuperar un petit espai de reflexió personal.

La proposta és fer-se tres preguntes: Com m’ha anat avui el dia? Com m’estic sentint? Què crec que necessito?

Aquest exercici pot ajudar a reconèixer emocions, identificar situacions que generen malestar i prendre consciència de necessitats que sovint queden en segon terme. Pérez ha explicat que moltes persones passen bona part del dia pendents de les obligacions laborals o familiars i que, quan finalment disposen d’un moment lliure, el dediquen a consultar el telèfon mòbil. Aquesta dinàmica fa que desapareguin molts dels petits moments que abans es podien dedicar a pensar o simplement a descansar.

La psicòloga també ha fet referència a eines com la meditació o el mindfulness, que poden resultar útils per a algunes persones. Tot i això, considera que el més important és començar per reconèixer les pròpies necessitats. També ha recordat que els processos de millora emocional no sempre són lineals i que cal tenir paciència, respectar els ritmes personals i entendre que els canvis necessiten temps.

Com funciona el servei de benestar emocional de Sant Andreu de la Barca?

Lidia Pérez ha aprofitat l’entrevista a Ràdio Sant Andreu per explicar el funcionament del servei de benestar emocional comunitari de l’Equip d’Atenció Primària.

La seva feina consisteix a donar resposta a diferents situacions de malestar psicològic que poden afectar la població. Entre les problemàtiques que s’hi aborden hi ha l’ansietat, la sobrecàrrega laboral i familiar, els processos de dol, les dificultats emocionals i altres situacions que poden alterar el benestar de les persones. La professional ha explicat que treballa amb diferents franges d’edat, principalment persones adultes i gent gran, tot i que també es poden abordar necessitats relacionades amb la infància.

L’atenció es desenvolupa mitjançant intervencions individuals i grupals, segons les característiques i necessitats de cada cas. Pérez ha destacat especialment el valor de les sessions grupals, que permeten treballar diferents eines psicològiques amb persones que comparteixen situacions de malestar emocional.

A Sant Andreu de la Barca, aquestes sessions es fan a l’Espai Jove i habitualment consisteixen en programes d’entre sis i vuit trobades setmanals, d’una hora i mitja de durada. Els grups acostumen a estar formats per cinc o sis participants, fet que permet treballar en un entorn reduït. La psicòloga ha explicat que aquestes sessions aborden qüestions relacionades amb l’ansietat, la depressió o la càrrega laboral, entre d’altres. Un dels avantatges d’aquest model és que permet mantenir una freqüència setmanal de treball psicològic, una continuïtat que considera especialment beneficiosa per a les persones participants.

«Ningú està obligat a explicar res que no vulgui»

Lídia Pérez ha volgut desfer alguns dels prejudicis que encara existeixen al voltant de les teràpies grupals. La psicòloga ha reconegut que algunes persones mostren inicialment reticències a participar en aquest tipus de sessions perquè pensen que hauran d’explicar les seves experiències personals davant de desconeguts.

Tanmateix, ha aclarit que aquest no és l’objectiu de les trobades. «No és un lloc on la gent hagi de compartir res que no vulgui», ha assegurat. Les sessions estan pensades per oferir estratègies i eines que ajudin a afrontar situacions de malestar emocional. Cada participant pot intervenir segons el seu grau de comoditat i sense l’obligació d’exposar qüestions personals.

Pérez ha valorat positivament els resultats d’aquest model d’intervenció i ha explicat que, quan és necessari, es pot combinar amb sessions individuals. La professional ha insistit que cada persona té unes necessitats diferents i que l’atenció psicològica s’ha d’adaptar a cada situació.

Com es pot demanar ajuda psicològica al CAP?

Les persones de Sant Andreu de la Barca que considerin que necessiten suport emocional poden iniciar el procés a través del seu professional sanitari de referència.

Lidia Pérez ha explicat que el primer pas és parlar amb el metge o la infermera del centre d’atenció primària i explicar la situació que s’està vivint. A partir d’aquesta primera valoració, el professional sanitari pot fer una derivació al servei de benestar emocional comunitari. Posteriorment, la psicòloga estudia cada cas per determinar quin recurs pot ser més adequat. En algunes situacions, l’atenció es pot desenvolupar mitjançant sessions grupals o individuals. Quan es detecten necessitats que requereixen una intervenció més especialitzada, es fa la derivació als serveis corresponents de la xarxa sanitària.

És el cas, per exemple, de determinades problemàtiques relacionades amb les addiccions, que es poden derivar al Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS). Pérez ha insistit que la coordinació entre els professionals d’atenció primària és fonamental per garantir una resposta adequada. També ha reconegut que el volum de consultes psicològiques al municipi és elevat, tant en l’atenció individual com en la grupal, tot i que no ha facilitat dades concretes. La psicòloga desenvolupa la seva activitat als centres d’atenció primària de Sant Andreu de la Barca, atenent les necessitats de la població del municipi.

Com podem ajudar una persona que no està passant per un bon moment?

L’entrevista també ha abordat el paper que poden tenir les persones de l’entorn quan detecten que un familiar, un amic o un company de feina està experimentant dificultats emocionals. Lídia Pérez ha recomanat actuar amb empatia, evitar els judicis i no pressionar la persona perquè expliqui què li passa.

La millor manera d’ajudar, segons ha explicat, és mostrar-se disponible i fer-li saber que pot comptar amb nosaltres quan ho necessiti. «Que et vegi disponible, que hi ets, per si et necessita, i deixar-li el seu espai», ha recomanat. La psicòloga considera que disposar d’una xarxa familiar i social de suport és un factor important per al benestar emocional. Tanmateix, ha recordat que no tothom té aquest entorn i que, en aquestes situacions, els professionals de l’atenció primària poden tenir un paper especialment rellevant. Per això, ha insistit en la importància de mantenir una relació de confiança amb els professionals sanitaris i de recórrer-hi quan apareixen dificultats.

La salut mental, una prioritat que no hauria de continuar sent invisible

Malgrat els avenços dels darrers anys, Lidia Pérez considera que encara queda camí per recórrer per aconseguir que la salut mental tingui el mateix reconeixement que altres qüestions relacionades amb la salut. La psicòloga ha recordat que els problemes emocionals no sempre són visibles des de fora i que això pot dificultar que l’entorn comprengui el patiment de les persones que els experimenten. «Que no sigui visible externament no vol dir que no tingui la mateixa importància», ha afirmat. Per a Pérez, la salut mental ha de ser una prioritat de la mateixa manera que ho són altres problemes de salut, com la diabetis o la hipertensió.

Aquesta consideració implica continuar treballant per eliminar prejudicis, facilitar l’accés als recursos professionals i promoure una cultura en què expressar les emocions o reconèixer que necessitem ajuda no es visqui com una debilitat. La psicòloga també ha defensat la necessitat de reforçar la prevenció i l’educació emocional, especialment entre els més joves, però sense oblidar les persones adultes i la gent gran.

L’entrevista a Ràdio Sant Andreu ha deixat una reflexió que va més enllà de les consultes psicològiques. En una societat que ens empeny a estar permanentment ocupats, disponibles i connectats, potser una de les decisions més importants és recuperar temps per a nosaltres mateixos. Aturar-nos, escoltar-nos, reconèixer les nostres emocions i demanar ajuda quan la necessitem són passos essencials per cuidar la salut mental. I, com ha recordat Lídia Pérez, aquest benestar no hauria de quedar relegat a un segon pla, perquè forma part de la nostra salut i de la nostra qualitat de vida.