El 9 de juny el senyal de l’emissora municipal va ser captat des de la ciutat d’Espoo, a prop de d’Hèlsinki a 3.000 kilòmetres de distància.
Marko Brask és el ciutadà finlandès que ha aconseguit captar el senyal de Ràdio Sant Andreu enviant com a prova una gravació en MP3 on es pot escoltar un fragment de l’espai «Feina i empresa» del programa Via Directa emès el 9 de juny a les 17.41 h.
Ho va obtindre a través del seu receptor un Sony XDR-F1 i una antena.
Mostra del senyal captat a Finlàndia.
El mateix Markus ens explica en el correu electrònic com és possible aquest fet que qualifica de «força inusual». Assegura que «De vegades, sobretot a l’estiu, els senyals de ràdio es reflecteixen a la terra des d’una capa ionitzada (E esporàdica) a una alçada de 100 quilòmetres. Els senyals es poden escoltar fins i tot a 3.000 quilòmetres de distància» com va succeir el 9 de juny amb el senyal de Ràdio Sant Andreu.
El diexisme és l’afició d’escoltar emissores de ràdio allunyades. El DX-ing es pot practicar a totes les bandes de freqüència i classes d’emissió.
El diexista es dedica amb el seu aparell de ràdio a rastrejar, sintonitzar, identificar i escoltar emissores de ràdio com és el cas d’en Markus Brask que va poder captar el senyal de Ràdio Sant Andreu el 9 de juny a les 17.41 hora local.
Ràdio Sant Andreu ha consultat al santandreuenc Miquel Garcia, enginyer de telecomunicacions i Doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial sobre aquest fenòmen i aquesta ha estat la seva resposta:
«Més amunt de la troposfera, que és la capa més baixa de l’atmosfera terrestre on passen tots els fenòmens meteorològics, s’hi troba la ionosfera. Aquesta comença als 80 km d’altitud des de la superfície terrestre i s’estén fins més enllà dels 3000 km. La ionosfera, tal com indica el seu nom, és un medi ionitzat: carregat elèctricament, composta de ions i electrons lliures que interactuen amb els senyals de ràdio que les travessen (ones de ràdio, televisió, el senyal transmès pels satèl·lits GPS…). La font principal que genera aquesta ionització és la radiació solar, i per això durant l’estiu, quan el Sol està en el moment més àlgid, la concentració d’electrons s’incrementa substancialment. A l’hemisferi nord, el màxim d’ionització passa entre els mesos de maig i agost.
Un dels fenòmens que encara té intrigats els físics que estudien la ionosfera té lloc al que es coneix com a capa E (entre els 90 km i 110 km d’altitud aproximadament). En aquesta capa s’hi pot formar la capa E esporàdica, que no és més que un núvol amb una alta concentració d’electrons. Com el seu nom indica, aquest fenomen és ocasional, dura uns pocs minuts i és molt difícil de predir. La capa E esporàdica té la propietat de corbar la trajectòria de la radiació electromagnètica que hi incideix. És com un prisma que corba la llum, però que afecta les ones de ràdio i en particular, les ones de la banda VHF (25 a 120 MHz), com les ones de la ràdio FM. Aquest fenomen permet que es puguin establir comunicacions a distàncies de fins a 3000 km.
El senyal de Ràdio Sant Andreu (que s’emet a 98 MHz), en el seu camí per l’atmosfera es va topar amb un d’aquests núvols d’electrons ionosfèrics situats en algun punt del nord d’Europa, que va corbar la seva trajectòria, fent-la arribar a Finlàndia.»
