L’augment de les temperatures pot tenir conseqüències no només ambientals i de salut, sinó també sobre l’habitatge i la configuració social del municipi.

El Baix Llobregat podria arribar a triplicar el nombre d’onades de calor en els pròxims anys com a conseqüència de l’escalfament global. Així ho afirma l’informe de Barcelona Supercomputing Centre i del laboratori 300.000 km/s. L’increment afectaria especialment municipis del litoral com Castelldefels, Gavà o el Prat, però l’augment de les temperatures també tindrà conseqüències als municipis de l’interior de la comarca, com Sant Andreu de la Barca. La previsió apunta a episodis de calor extrema cada vegada més freqüents i intensos, fet que obligarà les administracions a reforçar les mesures d’adaptació climàtica.

A Sant Andreu de la Barca, la calor ja s’ha fet notar aquest estiu, amb diversos episodis de temperatures elevades. En aquest sentit, el municipi disposa actualment de set refugis climàtics, entre els quals hi ha equipaments municipals, parcs i la piscina de Can Salvi, per oferir espais on protegir-se de les temperatures extremes.

El calor pot pressionar, encara més, l’habitatge

L’augment de la calor també pot acabar tenint efectes sobre l’habitatge i generar un fenomen conegut com a gentrificació climàtica. Els pisos situats en zones amb més arbres, ombra, espais verds o millors condicions d’aïllament i climatització poden guanyar atractiu i valor, mentre que les famílies amb menys recursos poden tenir més dificultats per accedir a aquests habitatges. Aquest fenomen ja s’estudia a l’àrea metropolitana de Barcelona i podria afegir una nova dimensió al problema d’habitatge de Sant Andreu de la Barca, que des del juliol forma part dels 302 municipis catalans declarats zona de mercat residencial tensionat.

Així, el canvi climàtic podria acabar modificant també la manera com es distribueix la població dins del municipi: les zones més fresques i amb més qualitat ambiental podrien convertir-se progressivament en les més demandades. Per això, les polítiques d’adaptació a la calor —com l’increment de zones verdes, l’ombra als carrers, la rehabilitació energètica dels edificis i l’accés a habitatges eficients— poden adquirir també una dimensió social i d’habitatge.