Ràdio Sant Andreu Escolta'ns en el 98.0 FM
El nou mural de Lula Goce, en el marc del Festival Kromatic, a la ciutat transforma l’espai urbà en un lloc de trobada, reflexió i bellesa.
Amb més de dues dècades intervenint espais públics arreu del món —de Doha a Nova York—, Lula ha deixat ara la seva empremta a Sant Andreu de la Barca amb un mural que no només decora, sinó que transforma. “No només pintem una imatge; intervenim l’espai públic amb tot el que això comporta”, diu Lula en una entrevista a Ràdio Sant Andreu.
El mural, que representa una figura femenina poderosa envoltada de natura, s’inspira en l’ecologia, l’autoreflexió i l’empoderament femení. Amb una mirada captivadora i una actitud de determinació silenciosa, la figura sembla seguir l’espectador amb la seva presència majestuosa. És una obra carregada de simbolisme, que interpel·la a la ciutadania i convida a repensar l’espai urbà des de la sostenibilitat i la igualtat.
Per Lula, pintar a l’espai públic és un acte tant artístic com social. “Un espai que abans era gris, esdevé un punt de trobada, un lloc de conversa, de dinamització del barri”, explica. La seva obra no només embelleix; crea sinergies, fomenta el diàleg entre veïns i contribueix a una major consciència col·lectiva sobre el valor dels espais comuns.
Un art íntim i col·lectiu alhora
Tot i la naturalesa pública del muralisme, Lula confessa que per a ella, pintar és un procés íntim. “Hi ha moltes hores de soledat davant la paret. Però després, els comentaris de la gent, la seva sorpresa, la seva emoció, ho fan tot molt gratificant”, explica. Aquest equilibri entre introspecció i connexió és part essencial del seu procés creatiu.
La dona com a protagonista
En un món on l’art urbà encara pateix un cert biaix de gènere —sobretot dins el circuit de galeries— Lula reivindica el seu lloc com a dona muralista. “Hi ha més dones al muralisme, però encara no som prou”, reconeix. Amb obres com la de Sant Andreu, envia un missatge clar: les dones no només poden estar presents en l’espai públic, sinó dominar-lo amb autoritat i sensibilitat. “Aquesta dona domina la natura. És una metàfora del que podem ser, del que ja som”, afirma.
L’efímer com a essència
L’art urbà, per naturalesa, està destinat a canviar, a desaparèixer amb el temps. I Lula ho accepta amb serenitat: “El context canvia, i l’obra, també. La degradació forma part de l’encant”. Tot i això, procura que les seves intervencions tinguin una vida útil d’almenys una dècada, oferint així un impacte prolongat a la comunitat.
Una connexió que ve de lluny
Tot i ser gallega, Lula té una relació especial amb Catalunya, on ha viscut molts anys. “Tenia l’energia i les ganes de tornar. M’estimo molt aquesta terra”, diu. I Sant Andreu l’ha rebut amb els braços oberts. “La gent és encantadora, molt acollidora. Ha estat una experiència preciosa.”
Amb el seu mural, Lula Goce ha deixat a Sant Andreu de la Barca molt més que pintura sobre una paret. Ha plantat una llavor de bellesa, consciència i poder femení que, sens dubte, arrelarà fort en la memòria del barri. La mirada de la imatge del mural persegueix a l’espectador com ho fa durant segles La Gioconda de Leonardo Da Vinci
