El dilluns de Pasqua, després de Setmana Santa, la mona de Pasqua està present a moltes llars de tradició cristiana dels països catalans. Però, ¿d’on ve aquesta tradició?.
L’origen no es té realment clar. Hi ha historiador que creuen que pot venir de la Muníquia, una celebració grega dedicada a Artemis Muníquia, la deessa de la lluna plena i per la qui s’oferien ofrenes d’uns pastissos anomenats AMPHIPHONTES. També podria tenir el seu origen en l’antiga Roma, les anomenades Munda, unes paneres que els romans oferien a Ceres, la deessa de l’agricultura, collites i fecunditat durant el mes d’abril. Els celtes celebraven al maig el Beltane, una festa on es consumien tortell d’ous. Etimològicament, es creu que podria venir de l’àrab antic, amb la muna, un tribut d’arrendament de productes agrícoles i ous durs.
Sigui com sigui, va anar evolucionat, i des del segle XV es tenen referències escrites d’aquesta celebració aquí. Les mones originals eren molt diferents de les d’ara, eren un tortell fet amb pa i amb ous durs per sobre. La quantitat d’ous depenia de l’edat de l’infant. Cap a 1930, un pastisser de Barcelona va decidir incorporar la xocolata i va anar evolucionant al que es menja ara. La tradicional és un pastís amb ous de xocolata, pollets i plomes de color, però avui dia podem trobar de figures de qualsevol cosa.
Hem parlat amb Teresa Pascual, la propietària del forn pastisseria Ca la Teresa, ubicada en la cantonada entre el carrer Priorat i l’avinguda Constitució. Ens ha explicat l’oferta que tenen enguany i quines són les que acaben tenint més èxit: «les de tota la vida«
Tot i que ara actualment hi ha mones noves i de tots tipus, fins i tot fetes amb intel·ligència artificial, els ous de xocolata, és a dir, la tradició, és el que sempre triomfa.
