La presentació serà el dimecres 22 d’octubre 20h a la sala Federico García Lorca del Teatre Núria Espert.

L’historiadora Inma Carpio Villén acaba de publicar Aquistonsis, un llibre que recupera set processos judicials del segle XVI relacionats amb Sant Andreu de la Barca, Martorell i Castellbisbal. L’obra, editada per l’Associació d’Amics per la Història de Mota del Cuervo, reconstrueix casos reals de crims, disputes i conflictes de l’època a partir dels documents conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

El títol, Aquistonsis, prové de l’antic nom llatí del municipi —Sancti Andree de Aquistonsis ats de la Barcha— i dona sentit a un projecte que, segons l’autora, va sorgir gairebé per sorpresa “En realitat, Aquistonsis no formava part dels meus projectes, ni tan sols m’ho havia plantejat. La meva idea era (i encara ho és) escriure un llibre genealògic i històric sobre Sant Andreu de la Barca al segle XVI, però, a mesura que els diversos documents parlaven, no només m’aportaven dades tècniques o acadèmiques: també m’aportaven històries personals, molt humanes. I aquelles persones em van atrapar fins a tal punt que vaig sentir la necessitat d’escriure sobre elles. Així va néixer Aquistonsis.”

De l’arxiu a la narració

Els relats de Carpio parteixen de set processos judicials reals, extrets del fons Palau-Requesens. Els textos originals, plens de fórmules notarials i fragments en llatí, s’han convertit en narracions curtes, àgils i entenedores. “Els processos originals són tediosos en la lectura”, explica. “La necessitat de contar el que transmetien em va portar a convertir-los en una lectura atractiva, perquè el lector s’hi submergís, quedés atrapat i, alhora, descobrís part de la història del nostre poble.”

La seva intenció no era escriure una novel·la històrica, sinó donar veu als protagonistes reals d’aquells documents. Per això Carpio ha mantingut noms, llocs i expressions originals, respectant la forma catalana antiga i la terminologia judicial de l’època. El resultat és una obra que se situa a mig camí entre la recerca i la narrativa, amb una escriptura clara i directa que evita l’erudició excessiva.

Set històries reals de passions i justícia

Els capítols recorren episodis com Una tregua rota en el camino (1561), que relata la ruptura d’un pacte de pau entre dos veïns enemistats; En busca y captura de un ahorcado (1562), la història d’un jove despenjat de la forca per la seva família; o Crimen del torrente del Pujol Roig (1577), una investigació sobre un cadàver trobat en descomposició a Castellbisbal.

Cada relat comença amb una cita original dels documents judicials i va acompanyat de la reproducció de la portada del procés del segle XVI, per reforçar-ne l’autenticitat. “He volgut que el lector percebi la veracitat del que llegeix”, explica Carpio. “Per això, cada relat porta com a portada la imatge original del procés, i al final del llibre he inclòs un annex genealògic, per deixar clar que el que s’ha llegit va ser real.”

Una història escrita des del cor

Després de més de quinze anys investigant el segle XVI, Carpio assegura que coneix aquells veïns “com si visquessin avui”. La seva aproximació és respectuosa, gairebé i fuig de l’espectacularització de la història. “És un llibre que ha nascut del cor”, asegura. “Porto molts anys treballant sobre aquesta època, i sentia que els devia alguna cosa: tornar-los la veu.”

Per reforçar el component visual, Aquistonsis inclou set gravats d’Andrea Cobo Alcolado, una il·lustradora jove que l’autora destaca per la seva sensibilitat i talent: “He volgut transmetre l’ànima d’aquelles històries a través dels gravats d’Andrea. Les seves il·lustracions no són merament decoratives; aporten emoció i acompanyen el text.”

Un retrat de poble i de temps

El llibre ofereix una mirada sobre la vida rural i la justícia local de fa més de quatre segles. El lector hi troba un mosaic de figures —batlles, notaris, camperols, dones acusades, delinqüents— que reflecteixen com era la convivència i la llei a l’època. El resultat és un retrat col·lectiu on la història gran es veu a través dels petits drames d’un poble.

Aquistonsis no pretén tancar els casos ni moralitzar-los. Molts processos queden oberts, interromputs o sense resolució. L’autora ho assumeix com una conseqüència natural del temps: “Algunes històries acaben així perquè els documents es perden o els judicis s’interrompen. Jo només he volgut donar-los veu fins on el paper m’ho permet.”