La reforma del Reglament General de Circulació entra en vigor aquest 1 d’octubre i introdueix noves obligacions per als usuaris de patinets elèctrics, bicicletes i motocicletes, a més de canvis en els avançaments als ciclistes, la circulació urbana i la manera d’actuar davant de retencions.

La Direcció General de Trànsit (DGT) posa en marxa aquest dijous, 1 d’octubre de 2026, una important reforma del Reglament General de Circulació amb l’objectiu d’adaptar les normes als canvis que ha experimentat la mobilitat durant les últimes dues dècades i reforçar, especialment, la seguretat dels usuaris més vulnerables.

Les modificacions estan recollides en el Reial decret 518/2026, de 24 de juny, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el passat 26 de juny. El nou text posa el focus en les persones i en la mobilitat urbana i incorpora, per primera vegada, una definició formal d’“usuari vulnerable de la via”.

Dins d’aquest concepte s’inclouen aquelles persones que, pel mitjà de transport que utilitzen o per les seves característiques físiques o d’edat, presenten un risc més elevat de patir lesions en cas d’accident o que aquestes siguin més greus. La reforma afecta especialment vianants, ciclistes, usuaris de vehicles de mobilitat personal, motoristes i ciclomotoristes.

Noves normes per als patinets elèctrics

Els vehicles de mobilitat personal, entre els quals hi ha els patinets elèctrics, són un dels col·lectius més afectats pels canvis. La nova normativa estableix una edat mínima de 15 anys per conduir-los i fa obligatori l’ús del casc de protecció. A més, els usuaris hauran d’utilitzar elements reflectants durant la nit o quan les condicions de visibilitat siguin reduïdes.

La reforma també preveu l’obligació que els VMP portin l’enllumenat encès permanentment, fins i tot durant el dia. Aquesta mesura, però, és una de les excepcions a l’entrada en vigor general del reglament i no serà aplicable fins a l’1 d’octubre de 2027. També es manté la prohibició general de circular amb aquests vehicles per vies interurbanes, però s’introdueix una excepció per poder utilitzar vies ciclistes o altres espais segregats on estigui prohibida la circulació de vehicles de motor, sempre que la senyalització no ho impedeixi.

Canvis importants per avançar els ciclistes

La reforma reforça també la seguretat dels ciclistes, especialment quan circulen per carretera. Un dels canvis més destacats afecta els avançaments. Quan un vehicle vulgui avançar una bicicleta haurà de reduir la seva velocitat respecte del límit màxim establert a la via i respectar la distància lateral de seguretat.

Quan la carretera disposi de més d’un carril en el mateix sentit, el conductor haurà de fer un canvi complet de carril per efectuar l’avançament. En l’àmbit urbà, el nou reglament també busca donar més seguretat a les bicicletes i facilitar-ne la convivència amb els vehicles motoritzats.

Més protecció per als motoristes

Les motocicletes i els ciclomotors també incorporen noves obligacions. Els conductors hauran de prestar especial atenció als elements de protecció. La reforma estableix l’ús de guants de protecció en vies interurbanes i de calçat tancat.

En el cas dels guants homologats, la seva exigència definitiva queda vinculada a l’aprovació de l’ordre ministerial que n’ha de determinar les especificacions tècniques. Una altra novetat afecta els embussos. En determinades situacions de congestió, les motocicletes podran utilitzar el voral dret, però només quan el tram estigui expressament senyalitzat i sense superar els 30 km/h.

Més espai per als vianants

Un dels grans objectius del nou reglament és reforçar el paper del vianant a les ciutats. La reforma incorpora un nou títol dedicat específicament a les normes de circulació en zones urbanes i reforça la consideració de les voreres com un espai destinat fonamentalment als vianants.

També es dona cobertura jurídica als anomenats camins escolars segurs, itineraris especialment condicionats perquè els infants puguin arribar als centres educatius de manera segura, ja sigui caminant o utilitzant mitjans de transport sostenibles. La normativa també permet als ajuntaments desenvolupar mesures específiques per facilitar l’accés de vehicles a determinades zones per deixar o recollir infants, persones grans, persones amb mobilitat reduïda o persones amb discapacitat.

Què cal fer en una retenció?

La reforma introdueix també canvis que afecten directament els conductors de turismes. Quan es produeixi una retenció en autopistes o autovies, els conductors hauran de facilitar la creació d’un espai que permeti el pas dels vehicles d’emergència.

L’objectiu és que ambulàncies, bombers, policies i altres serveis prioritaris puguin avançar amb més rapidesa quan la circulació estigui aturada o sigui molt lenta. També es modifica la manera de circular quan hi ha neu. En determinades situacions quedarà restringit l’avançament i s’haurà de facilitar el pas dels serveis d’emergència i de les màquines llevaneu.

Una reforma adaptada a les noves formes de mobilitat

La DGT justifica els canvis per la profunda transformació que ha experimentat la mobilitat des de l’aprovació del Reglament General de Circulació l’any 2003. L’aparició dels patinets elèctrics, l’augment de l’ús de la bicicleta i els canvis en la configuració dels carrers han obligat a actualitzar una normativa que té més de dues dècades.

La major part de les modificacions són aplicables des d’aquest 1 d’octubre de 2026, però hi ha algunes excepcions. Entre aquestes hi ha determinades exigències sobre l’enllumenat dels vehicles de mobilitat personal i sobre l’homologació dels cascos, que entraran en vigor l’1 d’octubre de 2027.

La reforma suposa, en definitiva, un canvi d’enfocament del Reglament General de Circulació: la normativa deixa de posar el focus exclusivament en els vehicles i les carreteres i reforça la protecció de les persones, especialment d’aquelles que presenten més risc en cas d’accident.