La coronel Cristina Moreno ha assumit aquest divendres el comandament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona en un acte solemne celebrat a les instal·lacions de la comandància de Sant Andreu de la Barca.
La cerimònia ha estat presidida per la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i ha comptat amb la participació del delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, així com de comandaments militars, representants de les forces i cossos de seguretat, autoritats judicials i nombrosos representants institucionals. Entre els assistents hi havia també l’alcalde de Sant Andreu de la Barca, Marc Giribet, i diversos membres del consistori santandreuenc.
L’acte ha servit per oficialitzar el relleu al capdavant d’una de les comandàncies més importants de l’Estat i per visualitzar una fita històrica dins del cos. Moreno es converteix en la segona dona que assoleix el grau de coronel a la Guàrdia Civil després d’una trajectòria de 33 anys vinculada a la institució i gairebé tres dècades de servei efectiu.
Des de l’inici de la seva intervenció, la nova cap de la comandància ha volgut imprimir un to personal i emotiu a un discurs que ha combinat records biogràfics, reflexions sobre l’evolució de la Guàrdia Civil i un missatge de compromís amb els agents i la ciutadania. Moreno ha començat agraint la confiança de la Direcció General i ha dedicat unes paraules especialment sentides a Mercedes González.
«Gràcies per entendre que una dona era una molt bona opció per estar al comandament d’una comandància. I no una comandància qualsevol, la Comandància de Barcelona, ni més ni menys.»
La coronel ha explicat que aquest suport va arribar en un moment especialment delicat de la seva carrera, quan per primera vegada va arribar a plantejar-se el futur professional després de tres dècades de dedicació a la institució.
Una vocació nascuda a casa
Una part important del discurs ha estat dedicada als seus orígens. Filla d’un sergent primer de la Guàrdia Civil, Moreno ha relatat que el seu desig de formar part del cos es remunta a la infantesa. «No recordo el dia que vaig decidir ser guàrdia civil. Suposo que perquè des de nena, des que vaig néixer, vaig somiar amb el tricorni.»
La coronel ha recordat que durant la seva infantesa les dones encara no podien accedir a la Guàrdia Civil i que el seu pare li repetia una frase que avui resumeix l’evolució de la societat espanyola. «Filla meva, les nenes no podeu ser guàrdies civils.»
Aquella realitat va canviar a finals dels anys vuitanta, quan les dones van poder incorporar-se a les Forces Armades i a la Guàrdia Civil. Moreno ha explicat que durant anys va preparar-se amb l’objectiu d’entrar a l’Acadèmia General Militar, malgrat les dificultats econòmiques de la seva família. «Els meus pares pagaven cada mes 33.000 pessetes perquè jo pogués preparar-me. Era una quantitat que reduïa considerablement l’únic sou que entrava a casa.»
Finalment, l’1 de setembre de 1993 va ingressar a l’acadèmia amb 19 anys. «Vaig entrar amb l’última plaça ofertada aquell any. Mai ningú va ser tan feliç de ser l’últim en alguna cosa.»
Trencar barreres en un entorn masculinitzat
Moreno també ha recordat les dificultats dels seus primers anys de formació militar. Ha explicat que molts dels seus companys encara no estaven preparats per compartir promoció amb una dona que exerciria responsabilitats de comandament. «Hi havia dies en què l’esgotament físic i mental em feia qüestionar si seria capaç de suportar tanta pressió.»
Malgrat les dificultats, ha assegurat que el suport familiar va resultar determinant per continuar endavant. «L’únic missatge que rebia dels meus pares i de les meves germanes era: aguanta, que tu pots.»
Una carrera de servei per tot l’Estat
Al llarg de la seva intervenció, la nova responsable de la comandància ha repassat les principals etapes de la seva carrera professional. Va iniciar la seva trajectòria a Galícia, al comandament del lloc principal d’Oleiros-Cambre. Posteriorment va treballar en l’àmbit de la policia judicial i la criminalística, on va participar en la creació de l’actual Equip Central d’Inspeccions Oculars.
Més tard va exercir com a professora de policia judicial a Valdemoro, va ocupar responsabilitats en la gestió econòmica de la Prefectura d’Ensenyament i va treballar a la Secretaria d’Estat de Seguretat, on va adquirir una visió global de les polítiques públiques de seguretat. Finalment, el 2021 va assumir el comandament de la Comandància de Guadalajara abans de ser destinada a Barcelona.
El sacrifici personal darrere del comandament
El moment més emotiu del discurs ha arribat quan s’ha dirigit als seus fills, Antía i Rodrigo. Moreno ha reconegut que acceptar el destí a Barcelona ha estat una decisió difícil des del punt de vista familiar. «Venir-me’n sola, sense vosaltres, ha estat sens dubte el més dur d’aquesta decisió.»
La coronel ha agraït als seus fills la comprensió demostrada i ha admès que moltes vegades els membres de la Guàrdia Civil anteposen el servei públic a la vida familiar. «M’heu posat la primera a la meva pròpia llista de prioritats, en la qual sempre havia estat l’última.»
Una comandància estratègica
Moreno ha destacat la magnitud de la responsabilitat que assumeix al capdavant de la comandància barcelonina, integrada per 1.360 efectius desplegats en una demarcació de gairebé sis milions d’habitants, 311 municipis i 161 quilòmetres de litoral. La unitat té competències estratègiques en infraestructures com el Port de Barcelona, el principal de la Mediterrània, i l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat.
Durant la seva intervenció ha detallat algunes de les actuacions realitzades pels efectius de la comandància durant els darrers mesos. Entre les xifres destacades hi ha més de 3.700 patrulles territorials, 2.205 inspeccions amb material falsificat intervingut valorat en més d’11 milions d’euros, 4.765 controls policials, 107 detencions al port i a l’aeroport i la intervenció de més de dues tones de substàncies estupefaents.
També ha destacat la participació de la Guàrdia Civil en el dispositiu de seguretat desplegat durant la recent visita del papa Lleó XIV a Catalunya, així com la coordinació de les mesures de seguretat associades a visites de membres de la Casa Reial i del Govern central.
«Som servidors públics»
En la part final del discurs, Moreno ha llançat un missatge directe als agents sota el seu comandament. «No oblideu que som servidors públics. Ens devem al ciutadà, que és el client més exigent.» La coronel ha defensat la necessitat de mantenir intactes els valors que han caracteritzat la institució al llarg dels seus 182 anys d’història i ha demanat als efectius que continuïn treballant amb la mateixa il·lusió que el primer dia que van ingressar al cos.
També ha garantit que trobaran en ella una responsable exigent però propera. «Trobareu un comandament exigent en el compliment de les nostres obligacions. Però també tindreu la més ferma defensora dels drets de tots els efectius que integren la meva comandància.»
Reconeixement als caiguts
La intervenció ha conclòs amb un record per als membres de la Guàrdia Civil morts en acte de servei i per les víctimes del terrorisme.
Mercedes González reivindica l’arrelament de la Guàrdia Civil a Catalunya i el paper de les dones al cos
La directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, ha presidit l’acte de presa de possessió i ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar la presència històrica de la institució a Catalunya, la cooperació entre cossos policials i els avenços en la incorporació de les dones als llocs de responsabilitat.
La directora general ha subratllat el caràcter històric de l’acte, ja que és la primera vegada que una dona ocupa el comandament de la Comandància de Barcelona. «No sé si seré capaç de transmetre la il·lusió, l’honor i l’absolut privilegi que suposa per a mi presidir aquest acte de presa de possessió de la coronel Cristina Moreno com a cap de la Comandància de Barcelona», ha afirmat.
En una clara referència al debat sobre la presència de la Guàrdia Civil a Catalunya, González ha recordat que el cos forma part de la història del país des dels seus orígens. Ha explicat que els primers 64 guàrdies civils van arribar a Molins de Rei el setembre de 1844, pocs mesos després de la fundació de l’institut armat.
Una part destacada de la intervenció ha estat dedicada a la nova cap de la comandància. González ha qualificat Moreno de «filla del cos» i ha recordat les dificultats que va haver de superar per obrir camí en una institució majoritàriament masculina.
La directora general ha rememorat l’arribada de Moreno a l’Acadèmia General Militar l’any 1993, quan va esdevenir la primera dona oficial de la Guàrdia Civil en un entorn completament masculinitzat. «Això no ha estat gens fàcil. Ha estat una dura carrera carregada d’obstacles.»
González ha aprofitat per destacar l’evolució de la presència femenina dins de la institució. Si l’any 1993 la Guàrdia Civil comptava amb 1.361 dones, actualment la presència femenina s’aproxima al 12% del total de la plantilla. En el cas de la Comandància de Barcelona, aquest percentatge arriba al 15%, per sobre de la mitjana estatal.Finalment, González ha adreçat un missatge directe als efectius de la comandància perquè continuïn treballant amb la mateixa vocació de servei, proximitat i neutralitat institucional que han caracteritzat històricament el cos.
Dirigint-se a Cristina Moreno, li ha traslladat públicament tot el seu suport en aquesta nova etapa. «Comptes amb tot el meu suport, amb el dels teus comandaments, amb el del personal de la comandància i, per descomptat, amb el de tota la Guàrdia Civil.»
