L’actriu santandreuenca Kiara Arancibia travessa un moment clau en la seva jove trajectòria. Amb només 17 anys ha protagonitzat la La buena hija, el nou film de Júlia de Paz.

Després de triomfar al Festival de Tallín —on va guanyar el premi a Millor Actriu—, la pel·lícula ha passat pel Festival de Màlaga, on ha rebut una acollida entusiasta tant del públic com de la indústria.

“Ha estat brutal”, resumeix Arancibia sobre la seva experiència a Màlaga. L’actriu reconeix que no tenia expectatives prèvies, però que la reacció del públic la va emocionar profundament. “Ens han dit coses molt boniques i la gent s’acostava, ens felicitava, volia fer-se fotos… això no m’ho esperava”, explica. Especialment significatiu ha estat, segons diu, el reconeixement dels seus companys de professió: “Que actors i actrius et diguin que els ha agradat la teva feina és un orgull enorme”.

L’estrena a Espanya, a més, tenia un component emocional diferent respecte al pas pel festival estonià. “A Tallín no parlaven el nostre idioma i tot i així la reacció va ser increïble. Però aquí era casa nostra, i els nervis eren diferents perquè sabíem que entendrien la pel·lícula en tota la seva profunditat”, assenyala.

Un debut exigent amb una temàtica dura

A La buena hija, Arancibia interpreta Carmela, una adolescent atrapada en una realitat marcada per la violència vicària i els silencis familiars. Un paper intens i emocionalment complex que ha sorprès crítica i públic, especialment tenint en compte que es tracta del seu primer llargmetratge.

Tot i la duresa de la història, l’actriu assegura que el procés no va ser tan difícil com podria semblar des de fora. “Vaig estar molt acompanyada. Vam fer dos mesos d’assajos i durant el rodatge em cuidaven molt emocionalment. Jo no ho vivia com una cosa tan dura”, explica. En aquest sentit, destaca el paper clau de la coach interpretativa Tamara Casellas i de la directora Júlia de Paz: “Després de les escenes més intenses, em treien del personatge, posàvem música, ballàvem… era una manera de tornar a la realitat”.

Aquesta protecció emocional ha estat, segons Arancibia, essencial per afrontar un personatge tan exigent sense que el pes del drama traspassés el rodatge. “Hi ha coses que es queden allà. És important saber sortir del personatge”, afirma.

L’altra cara: la pressió mediàtica

Curiosament, el que més li genera nervis no és actuar, sinó promocionar la pel·lícula. “Fer entrevistes em posa més pressió que el rodatge”, confessa. La jove actriu explica que la por d’equivocar-se o dir alguna cosa inadequada en directe és el que més la inquieta, especialment en un context de gran exposició mediàtica.

Tot i això, reconeix que ha anat agafant el ritme amb el pas dels dies. “Al principi estava molt nerviosa, però al final t’adones que és una conversa normal”, diu. En aquesta primera experiència promocional, també destaca el suport constant de l’equip, que l’ha ajudat a entendre i gestionar aquest nou escenari professional.

Cinema amb compromís

Més enllà de l’èxit i el reconeixement, Arancibia té clar quin tipus de cinema vol fer. “M’agrada el cinema que fa pensar, que genera preguntes”, afirma. En el cas de La buena hija, considera que la pel·lícula aporta una mirada necessària sobre una realitat sovint invisibilitzada: “És un tema del qual s’hauria de parlar més”.

Aquest compromís també es reflecteix en els seus nous projectes. Recentment està rodant el seu primer curtmetratge Ojitos de cristal, una història centrada en la infància en contextos familiars marcats per l’alcoholisme. “M’encanta aquest tipus de cinema social”, assegura.

A més, la seva implicació va més enllà de la pantalla. L’actriu va participar en la lectura del manifest del 8M a Sant Andreu, una experiència que defineix com “un honor”. “La meva pel·lícula tracta sobre aquest tema i sentia que havia de ser-hi”, explica.

Una carrera en construcció

Des del novembre, quan va rebre el premi a Tallín, fins ara, Arancibia reconeix que ha canviat molt. “Vaig fluint”, diu, conscient que la professió és “una muntanya russa d’emocions”. En aquest temps, ha fet nous contactes dins la indústria i ha viscut experiències com la seva assistència als Premis Goya, que descriu com “inesperada i molt impactant”.

Malgrat els reconeixements, té clar que el seu objectiu principal no són els premis, sinó poder dedicar-se de manera estable a la interpretació. “Vull treballar d’això. Els premis són un extra”, afirma.

Amb els peus a terra però amb una projecció clara, Kiara Arancibia afronta ara l’estrena en sales de La buena hija el pròxim 10 d’abril. Un pas important per consolidar una carrera que tot just comença, però que ja apunta alt. “Espero que la gent vagi al cinema i surti amb preguntes”, conclou.