Irene Tena viu un dels moments més importants de la seva carrera. La ballarina i coreògrafa santandreuenca acaba de triomfar als Premis Max 2026 amb tres guardons per NO, l’espectacle que ha creat amb Albert Hernández i la companyia La Venidera. Millor espectacle de dansa, millor coreografia i millor intèrpret femenina de dansa reconeixen una proposta innovadora que ha captivat públic i crítica. Parlem amb ella sobre aquest èxit, el procés creatiu de NO i el valor dels vincles humans en la creació artística.

La ballarina i coreògrafa santandreuenca Irene Tena ha assolit una de les fites més importants de la seva trajectòria professional després de convertir-se en una de les grans protagonistes dels Premis Max 2026.

L’espectacle NO, creat per la companyia La Venidera juntament amb Albert Hernández, ha estat distingit amb tres dels guardons més destacats de la nit: millor espectacle de dansa, millor coreografia i millor intèrpret femenina de dansa.

Un reconeixement que arriba després d’un intens procés creatiu de més d’un any i mig i que, segons la mateixa artista, encara està assimilant. «Les nominacions ja són un reconeixement molt important, però el premi ha estat el millor regal, el millor final de viatge. Ha estat una validació de tot aquest temps de creació i ens sentim molt agraïts i molt feliços», explica Tena.

L’emoció va ser especialment intensa quan va escoltar el seu nom com a guanyadora del premi a la millor intèrpret femenina de dansa. «Va ser el primer premi de la gala i encara no m’havia mentalitzat. Estava asseguda al teatre i, de sobte, vaig sentir el meu nom. Tenia els meus pares a la platea, l’Albert i tot l’equip de NO. Va ser un moment molt bonic que no sabia si arribaria mai», recorda.

La coreògrafa assegura que rep aquest reconeixement «amb cura, amb il·lusió i amb ganes de seguir treballant», i destaca que el premi arriba precisament amb el primer gran espectacle de La Venidera, la companyia que comparteix amb Albert Hernández després de la seva etapa al Ballet Nacional de España.

Un premi compartit amb tot l’equip

Durant la cerimònia, Irene Tena va voler dedicar bona part del seu discurs a les persones que han fet possible l’espectacle. Un gest que respon a la importància que ha tingut l’equip humà durant tot el procés creatiu.

«Fins ara, moltes de les nostres peces les havíem tirat endavant pràcticament sols. NO ha estat el primer projecte en què hem estat envoltats d’un equip extraordinari. Ens han sostingut, ens han acompanyat i ens han ajudat en moments molt importants. Per això volia que el meu premi fos també per a ells», afirma.

Per a Tena, una de les grans revelacions d’aquesta aventura artística ha estat precisament descobrir la força dels vincles humans. «El millor d’aquest viatge ha estat conèixer les persones que formen part de l’equip. Han estat increïbles i ens han acompanyat d’una manera molt especial», assegura.

El premi més especial

Tot i la satisfacció pel reconeixement individual i pel guardó a la millor coreografia, la santandreuenca admet que el premi més emocionant va ser el de millor espectacle de dansa.

«Per nosaltres és el premi més especial. Acabàvem de recollir el de millor coreografia i, de sobte, vam sentir que també guanyàvem el de millor espectacle. Vam poder pujar a l’escenari amb la distribuïdora, la productora i persones que han estat al nostre costat des dels inicis de La Venidera. Va ser molt emocionant i totalment inesperat», explica.

L’espectacle estava nominat a quatre categories. Tot i que Albert Hernández no va aconseguir el premi a millor intèrpret masculí de dansa, Tena considera que el balanç és extraordinari. «Portar-nos tres Max ja és un somni. Per mi era inimaginable aconseguir-ne quatre. Estem immensament feliços amb aquests tres reconeixements», destaca.

De Sant Andreu als principals escenaris

La història de NO també té una part important escrita a Sant Andreu de la Barca. L’any passat, Irene Tena i Albert Hernández van realitzar una residència artística al Teatre Núria Espert per acabar de donar forma a una proposta que posteriorment s’estrenaria al Festival Grec de Barcelona.

Ara, després dels Premis Max, l’obra continuarà girant per diversos escenaris de l’Estat. «Tenim moltes ganes de seguir amb La Venidera. Esperem que aquests premis es converteixin en més oportunitats, més treball i més sostenibilitat per continuar fent allò que més ens agrada: crear i ballar», afirma.

Un missatge per a Sant Andreu

Malgrat l’èxit, Irene Tena no oblida els seus orígens ni les persones que l’han acompanyada des dels primers passos en el món de la dansa. Quan pensa en aquella nena que començava a ballar a Sant Andreu de la Barca, el missatge és clar: «Li diria que continuï gaudint de la dansa, que treballi, que tingui disciplina i ganes. El camí és molt bonic i, amb esforç, es pot arribar a llocs que ni tan sols imagines».

L’artista també ha volgut agrair el suport rebut des de la seva ciutat. «És molt bonic rebre missatges de la teva gent, del teu poble, de les persones que t’estimen. Sant Andreu sempre ha tingut la dansa molt present i això m’ha ajudat a seguir, a gaudir-la i a convertir-la en la meva professió. Gràcies per l’amor a la cultura i a la dansa», conclou.