Sant Andreu de la Barca viu aquest 25 de novembre amb una mirada doble: la commemoració d’una data simbòlica a escala mundial i la necessitat d’enfortir, dia a dia, els recursos locals destinats a prevenir, detectar i abordar les violències masclistes.

Amb motiu del 25N, Ràdio Sant Andreu dedica un programa especial sobre el Protocol local per a l’abordatge integral de les violències masclistes a Sant Andreu de la Barca amb la participació d’Alba Campos, tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament; Anna Linares, tècnica d’acollida del SIAD; i Marta Mallorquín, educadora d’una casa d’acollida.

Una data que mobilitza consciències i territoris

El 25 de novembre s’ha consolidat internacionalment com una jornada per denunciar els feminicidis, visibilitzar totes les formes de violència contra les dones i exigir polítiques públiques efectives. Campos recorda l’arrel històrica: el crim de les germanes Mirabal, activistes dominicanes assassinades l’any 1960. La seva lluita les converteix en símbol i la seva mort, en detonant.

“És una data que ens obliga a mirar de cara una realitat dolorosa, persistent i estructural”, afirma la tècnica. Les dades internacionals corroboren aquesta necessitat: cada any milers de dones són assassinades per motius masclistes, milions pateixen violència psicològica, econòmica o sexual, i noves formes de violència —com la digital— emergeixen amb força.

Un novembre ple d’activitats i un lema sorgit del territori

El municipi desplega un calendari d’activitats que va de tallers d’autodefensa a sessions de reflexió sobre la pressió estètica, un eix temàtic central aquest 2023. Els actes són diversos i estan pensats per a diferents franges d’edat i contextos socials.

El lema d’enguany, “Contra la violència masclista, el silenci no és una opció”, sorgeix de la taula participativa d’entitats locals. És un crit col·lectiu i, alhora, una responsabilitat compartida. “Ens interpel·la a totes i a tots. El silenci és un espai còmode, però també un espai que perpetua la violència”, explica Campos.

La campanya també aborda la pressió estètica, un tipus de violència simbòlica que afecta de manera transversal. Les professionals coincideixen que aquests mandats socials —relacionats amb el cos, la imatge o la feminitat normativa— impacten en l’autoestima, la salut mental, la percepció del propi valor i les relacions afectives.

El protocol local: una eina viva per una resposta integral

El programa aprofundeix en el Protocol Local per a l’Abordatge Integral de les Violències Masclistes, un document que estableix com i quan han d’actuar tots els agents implicats. És una eina estratègica que defineix circuits clars de derivació, criteris d’actuació, comunicació entre serveis i mesures de protecció.

La seva funció principal és evitar la revictimització: que la dona hagi de repetir el seu relat una vegada i una altra, o que es perdi informació pel camí. El protocol dona seguretat, ordena la resposta pública i assegura que la dona estigui acompanyada des del primer moment.

Els agents que hi intervenen són diversos: SIAD, Policia Local, Mossos d’Esquadra, Serveis Socials, centres educatius, centres de salut, règim judicial i altres departaments municipals. “Cap servei pot treballar sol. La violència masclista és complexa i s’expressa en totes les esferes: emocional, social, econòmica, familiar i institucional”, recorda Núria Linares.

El SIAD: la porta d’entrada i un espai per recuperar la veu

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) és una de les peces clau del circuit. La seva funció és escoltar, orientar i acompanyar. Ofereix atencions psicològiques, jurídiques i socials. És gratuït i confidencial.

Des de juliol, el SIAD es troba ubicat en el nou Espai d’Igualtat, un equipament renovat que permet preservar la privacitat, cuidar l’ambient i oferir un entorn més acollidor i segur. Linares destaca que sovint és allà on les dones verbalitzen per primera vegada la violència viscuda: “Cal crear un espai on sentir-se escoltades i no jutjades.”

La tècnica també subratlla els obstacles actuals: la crisi d’habitatge, la dependència econòmica i el cost de la vida dificulten que moltes dones puguin posar fi a una relació violenta. La manca de recursos estructurals —de places en allotjaments, de suport econòmic o de protecció judicial— apareix com una problemàtica recurrent.

Cases d’acollida: reconstruir la vida en un entorn segur

Una de les parts més intenses del programa és el testimoni professional de Marta Mallorquín, educadora en una casa d’acollida. Explica que aquests espais ofereixen protecció i una oportunitat de reconstrucció emocional i vital, però també evidencien grans reptes.

L’entrada és sempre voluntària i s’hi pot accedir mitjançant el SIAD. L’estada sol durar un any, però cada cas és diferent. Els equips són multidisciplinaris i treballen les àrees personals de cada dona i cada infant: autoestima, trauma, autonomia econòmica, recuperació emocional, gestió familiar, integració social…

Mallorquín destaca la importància d’un acompanyament respectuós, adaptat a cada història. “No hi ha dues vivències iguals. La violència pot començar en la parella, en la família, en la comunitat o en l’entorn digital. Les respostes han de ser personalitzades.”

També descriu les mancances del sistema: falta de places, trasllats forçats lluny del territori d’origen, infància escolaritzada en altres municipis, i processos judicials molt lents que generen frustració. Parla de violència institucional, aquella que, sense voler, recau novament sobre la víctima: “De vegades la dona és la que ha de marxar, mentre l’agressor pot continuar amb la seva rutina.”

Violència psicològica, vicària i digital: formes que encara costen d’identificar

El programa posa especial èmfasi en les violències invisibles. La violència psicològica i la manipulació emocional són recurrents en gairebé tots els casos que arriben al SIAD i a les cases d’acollida. “La culpa és gairebé universal. Quasi totes les dones es responsabilitzen del que han patit o del fet de no haver marxat abans”, explica Mallorquín.

La violència vicària —l’exercida a través dels fills i filles— és una de les formes més devastadores i difícils d’abordar. Sovint es manté fins i tot quan la dona ja és en una casa d’acollida.

Alba Campos també alerta de l’augment de les violències digitals: control del mòbil, vigilància, amenaces en línia, difusió de continguts íntims, o assetjament continuat via xarxes socials.

Trencar el silenci: una responsabilitat col·lectiva

Les tres professionals coincideixen en un missatge final contundent: trencar el silenci és una obligació social, no només individual. L’eslògan de la campanya busca mobilitzar veïnat, entitats, professionals i institucions.

El protocol local, l’espai d’igualtat, el SIAD i les cases d’acollida formen una xarxa, però aquesta xarxa només és efectiva si compta amb una comunitat que escolta, detecta i actua.

“No podem girar la mirada. La violència masclista no és un problema privat: és estructural, social i col·lectiu”, conclou Campos.

Acte central del 25N

Sant Andreu de la Barca celebra el seu acte central el 25 de novembre a les 17 h a la plaça Federico García Lorca. Hi participen entitats del municipi i s’hi presenta la performance “Perfecta per aquí”, que denuncia la pressió estètica i els mandats socials que condicionen la vida i el cos de les dones.