El model de gestió dels residus a la ciutat es troba en un moment clau, marcat per la pujada de la taxa d’escombraries, els canvis normatius dictats d’Europa i una pressió creixent per millorar els índexs de reciclatge.

En la darrera modificació i aprovació de les ordenances fiscals pel 2026, el canvi més notable ha estat l’increment del 10% en la taxa per la prestació del servei de gestió de residus municipals. Un augment que ha provocat un fort debat entre la població i també en l’àmbit polític.

Però, a què es deu aquesta pujada? Hem parlat amb el regidor de Transició Energètica i Mobilitat Sostenible i Control Ambiental de les activitats, Joan Jansana, que ens ha explicat que aquest canvi ve per la nova legislació europea que obliga els ajuntaments a fer pagar als ciutadans el total del cost de la gestió dels residus.

Segons les dades oficials, el 2016 un habitatge de més de 109 metres quadrats pagava 114,57 euros. Actualment, aquest mateix habitatge ha de pagar 174,85 euros. El mateix passa amb els comerços; un establiment de més de 61 metres quadrats pagava 194,90 euros, i actualment, 297,36 euros.

«La directiva europea obliga que tot el cost real de tota la recollida d’escombraries repercuteixi completament en la ciutadania», assegura Jansana, que esgrimeix: «Com més reciclem, menys pagarem».

A més, el regidor afegeix que aquest augment disparat es deu a l’endarreriment del pagament de complements salarials als treballadors que gestionen les escombraries: «Amb la Covid es va deixar i ara hem hagut de posar-ho al dia».

El problema és que Europa marca que cal que els municipis reciclin fins al 50% dels residus que generen i avui dia Sant Andreu només ho fa en un 32-33%, assegura el regidor. Aquesta exigència europea s’incrementarà fins al 70% de cara al 2030, un percentatge que queda molt lluny i que si la ciutat no assoleix, rebrà greus sancions.

Amb unes dades lluny dels objectius d’Europa, hem preguntat al consistori, si tenen pensat collar el reciclatge dels ciutadans amb alguna mesura, ja siguin contenidors inteligents o porta porta.

Jansana explica que s’estan incrementant els esforços per millorar el percentatge de reciclatge: «Hi haurà nous contenidors, es crearan campanyes de conscienciació, com també tenim previst crear una deixalleria nova».

La deixalleria, el punt de reciclatge més gran del municipi

Un santandreuenc de mitjana, segons dades de l’AMB del 2024, genera més de 413 quilos de residus a l’any. Unes deixalles que no només es gestionen a través dels contenidors del carrer, sinó que també es recepcionen, es classifiquen i es tracten des de la deixalleria. Un equipament fundat als anys 90 situat al polígon del Congost.

Hem parlat amb la tècnica de Medi Ambient, Rosa Maria Asencio, que ens ha explicat el funcionament de la deixalleria. «Els contenidors sempre estan molt plens, crec que es necessita una altra deixalleria», explica.

Un equipament municipal que cada cop està més antic i necessita urgentment una ampliació, o fer-ne una de nova. És Dori Muñoz, encarregada de la deixalleria, que ens ho relata: «Considerem que la necessitem. Com també contenidors nous, estan molt destrossats».