Avui dia, el mòbil s’ha convertit en una extensió més del nostre cos. El fem servir per comunicar-nos, treballar, buscar informació o entretenir-nos, però sovint sense adonar-nos-en també ens condiciona la manera de viure. A Sant Andreu de la Barca, com a tot arreu, és habitual veure gent mirant la pantalla mentre camina, al transport públic o fins i tot enmig d’un dinar amb amics. El mòbil ens permet estar connectats amb tothom, però alhora pot fer que ens desconnectem del que tenim més a prop. Aquesta dualitat —entre l’eina útil i la dependència constant— és una realitat que tothom reconeix, encara que no sempre la vulgui admetre.
Però, com viuen realment els santandreuencs la seva relació amb el mòbil? Hem sortit al carrer per preguntar-los com l’utilitzen i si serien capaços de viure sense ell. Les seves respostes prometen reflexió i alguna rialla.
