El professorat català està cridat a una jornada de vaga aquest dimecres 11 de febrer per exigir millores salarials i educatives davant el bloqueig de les negociacions amb el Departament d’Educació. La convocatòria arriba després de mesos d’estancament en el diàleg i d’un malestar creixent als centres.
La mobilització ha estat convocada conjuntament pels principals sindicats del sector: USTEC-STEs (IAC), ASPEPC-sps, CCOO, CGT i UGT, que mantenen ferma la crida a l’aturada davant la manca d’avenços concrets per part de l’Administració.
Centenars de docents s’han mobilitzat aquest matí a Sant Andreu de la Barca en una jornada que ja es perfila com una de les més multitudinàries dels darrers anys.
“El motiu és evident: l’educació pública s’està morint i no ho podem permetre”, afirma un dels docents durant la concentració.
El salari, línia vermella
Entre les reivindicacions urgents, els sindicats situen el salari com una prioritat innegociable. Denuncien que el professorat català continua a la cua pel que fa a retribucions en comparació amb altres comunitats autònomes i reclamen l’inici immediat de la negociació d’un augment del complement específic, una competència que depèn exclusivament del Govern de la Generalitat.
Tot i això, molts docents insisteixen que el conflicte “no va només de sou”. “Som professionals i hem de viure, però sobretot volem poder fer bé la nostra feina”, expliquen.
Ràtios elevades i inclusió sense recursos
Una de les principals queixes del col·lectiu són les ràtios elevades. “Tenim classes amb 28 o 29 alumnes a Batxillerat, i fins i tot més de 30. És inassumible”, denuncia una professora.
A aquesta situació s’hi suma l’augment de la diversitat a les aules sense els recursos humans necessaris. “Parlem molt d’inclusió, però no és real. Tenim alumnes amb necessitats educatives especials que no poden ser atesos correctament perquè no hi ha prou professionals de suport ni substitucions”, assegura una altra docent.
Una mestra d’educació especial descriu la seva realitat: “Tinc 25 alumnes a l’aula, tres amb necessitats especials, una de greu. No dono l’abast. Arribo a casa pensant que no faig bé la meva feina, i no és cert: és que no tenim recursos”.
Els sindicats exigeixen una reducció de les ràtios per aula, una injecció de recursos que permeti fer efectiva l’escola inclusiva i plantilles més estables als centres.
Burocràcia i desgast professional
El professorat denuncia també una burocratització creixent. “Estem farts d’omplir paperassa i informes en lloc d’estar amb els nostres alumnes”, lamenten. Consideren que la càrrega administrativa ofega el dia a dia i resta temps a la tasca pedagògica.
Les demandes inclouen també un currículum consensuat que garanteixi la democràcia interna als centres i reforci la qualitat educativa. Alguns docents, com una professora de ciències present a la protesta, alerten que s’estan reduint hores de matèries troncals: “Després ens trobem alumnat que arriba a la universitat amb mancances importants”.
Aquest escenari està provocant un fort desgast emocional. “Aquesta professió és vocacional, però s’està cremant. Molts companys agafen la baixa i molts joves ja no volen ser professors”, expliquen.
Seguiment ampli i crida a les famílies
Segons els convocants, el seguiment de la vaga és molt ampli. En alguns centres, pràcticament tota la plantilla s’ha sumat a l’aturada, mantenint únicament els serveis mínims. “És la meva primera vaga com a docent i la sensació és que serà massiva”, comenta una professora jove.
Els mestres fan una crida a la societat i a les famílies perquè entenguin que la mobilització va més enllà d’un conflicte laboral. “Lluitem pel benestar de tothom. Una escola pública de qualitat és el futur dels nostres fills i filles”, remarquen.
View this post on Instagram
Per al professorat, la vaga és l’últim recurs per ser escoltat. “És la nostra eina de defensa, una protesta pacífica i reivindicativa. Hem de sortir al carrer i cridar perquè se’ns escolti. Si no, el sistema educatiu acabarà petant”.
