En un context en què moltes dones encara afronten en solitud situacions complexes com la violència masclista, els conflictes familiars o la inseguretat habitacional, serveis públics com el SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) esdevenen fonamentals. L’advocada Elisabet Masip, que des del 2021 assumeix l’atenció jurídica del servei a Sant Andreu de la Barca, ofereix una mirada clara i compromesa sobre la realitat que viuen moltes usuàries i sobre el paper clau de la informació legal en aquests processos.
Masip, també vinculada a l’Associació de Dones Juristes, defineix el SIAD com “un servei integral”, que va molt més enllà de l’assessorament puntual. “Intentem acompanyar les dones en tots els àmbits possibles. No només des del dret, sinó també des del suport emocional i social”, explica.
L’arribada al servei: desbordament i necessitat d’orientació
Una de les constants que es repeteixen en el dia a dia del SIAD és l’arribada de dones en situació de desbordament. “Moltes venen sense haver tingut mai contacte amb el món jurídic. Es troben davant situacions que no saben com gestionar: divorcis, conflictes amb la parella, problemes amb els fills o fins i tot amb l’habitatge”, relata Masip.
En aquest punt, la funció de l’assessorament jurídic és clau: posar ordre, traduir el llenguatge legal i oferir eines per entendre què està passant. “El dret pot ser molt complex. Si no tens una orientació des del principi, pots acabar en situacions molt complicades”, adverteix.
A diferència d’un despatx privat, el SIAD no té com a objectiu la representació legal posterior. “No som les advocades que portaran el cas als jutjats. Però sí que donem una base imprescindible perquè la dona pugui afrontar el procés amb coneixement”, puntualitza.
Un circuit coordinat i multidisciplinari
El funcionament del SIAD s’inicia amb una primera acollida, en què una tècnica especialitzada detecta les necessitats de la usuària. A partir d’aquí, es deriva cap a l’àrea jurídica o psicològica, o bé es treballa de manera conjunta.
Aquesta coordinació no es limita a l’equip intern. El servei manté una estreta relació amb altres agents del territori: serveis socials, centres de salut, Mossos d’Esquadra o policia local. “Cada cas pot tenir múltiples dimensions. La clau és treballar en xarxa per donar una resposta global”, explica Masip.
A més, es realitzen reunions periòdiques —les anomenades comissions de violència— en què diferents professionals comparteixen informació (sempre amb les garanties de confidencialitat) per millorar l’atenció a les usuàries.
Violència masclista: una realitat persistent i sovint invisible
Tot i la diversitat de consultes, la violència masclista continua sent el principal motiu d’atenció. “És una realitat molt present, i sovint arriba de manera indirecta. Hi ha dones que venen per ansietat o tristesa, i acabem detectant una situació de violència al darrere”, assenyala.
Especialment preocupant és el cas de dones grans que han normalitzat conductes abusives durant dècades. “Quan rasques una mica, apareixen històries de violència cronificada que elles mateixes no identifiquen com a tal”, diu.
També destaca la situació de dones migrants, moltes de les quals es troben aïllades lingüísticament i socialment. “Hi ha casos molt durs de dones que no parlen ni català ni castellà i que han viscut completament tancades. Això les fa encara més vulnerables”, explica.
El pes del sentiment de culpa
Un dels elements més recurrents en les víctimes de violència és el sentiment de culpa. “Moltes pensen que haurien pogut evitar el que ha passat. Es responsabilitzen d’accions quotidianes, com no haver fet un àpat concret o haver contradit la parella”, lamenta Masip.
Aquest discurs, sovint alimentat per l’agressor, dificulta enormement el procés de recuperació. “El primer que hem de fer és trencar aquesta idea. Cap dona és culpable de patir violència”, afirma amb contundència.
Informar abans d’actuar: una estratègia clau
Des del SIAD es defensa la necessitat de preparar les dones abans d’iniciar accions legals. “Denunciar no és fàcil. Implica un procés emocional i jurídic complex. Si no estàs preparada, pots fer-te enrere o patir encara més”, explica.
Per això, el servei treballa per anticipar escenaris, explicar procediments i ajudar a recollir proves. “La violència psicològica, per exemple, és molt difícil de demostrar. Cal saber com documentar-la”, apunta.
També es posa èmfasi en evitar errors freqüents, com prendre decisions precipitades que poden tenir conseqüències legals. “Hi ha coses que, tot i semblar lògiques, poden jugar en contra. Per això és tan important assessorar-se abans”, insisteix.
Una justícia lenta i, sovint, poc empàtica
Masip no amaga la seva preocupació pel funcionament del sistema judicial. “Hi ha procediments que s’allarguen anys. Això, en casos com la custòdia de menors, és inacceptable”, denuncia.
A més, critica la manca d’empatia en alguns jutjats de violència. “Hi ha dones que, després de fer el pas de denunciar, es troben qüestionades. Això pot ser devastador”, afirma.
També alerta sobre la insuficient concessió d’ordres de protecció en alguns casos, fet que pot deixar les víctimes en situació de risc.
Un espai per a la confiança i la recuperació
El recent trasllat del SIAD a un nou Espai d’Igualtat ha suposat una millora significativa en l’atenció. “És un lloc acollidor, tranquil i confidencial. Això ajuda molt a generar confiança”, valora Masip.
Aquest entorn, juntament amb l’acompanyament professional, permet a moltes dones iniciar un procés de recuperació i empoderament. “L’objectiu és que se sentin escoltades, informades i capaces de prendre decisions”, resumeix.
La importància de la difusió
Malgrat la seva utilitat, el servei encara és desconegut per part de la població. “Ens trobem amb dones que porten dècades vivint aquí i no sabien que existíem”, explica.
Per això, Masip insisteix en la necessitat de fer-ne difusió. “El boca-orella funciona, però no és suficient. Cal que totes les dones sàpiguen que tenen aquest recurs al seu abast”.
SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones)
Informació, assessorament social i jurídic i atenció psicològica per a dones, especialment en situacions de discriminació o violència masclista.
Espai d’Igualtat
Dijous tarda d’estiu tancat des de l’1 de juny fins al 30 de setembre.






