L’exposició itinerant del programa Voluntariat per la llengua ha arribat aquest mes a l’edifici d’Escoles Velles de Sant Andreu de la Barca amb l’objectiu de donar visibilitat a una iniciativa que, des de fa més de dues dècades, fomenta l’ús social del català a través de la conversa.

La mostra, que es podrà visitar fins al 18 de maig, recull dades, experiències i testimonis de voluntaris i aprenents que han participat en aquest projecte impulsat pel Servei Local de Català.

La responsable del Servei Local de Català de Sant Andreu de la Barca, Rosa Monforte, explica que l’exposició arriba en un moment especialment adequat, coincidint amb una nova etapa de creació de parelles lingüístiques entre alumnes dels cursos de català i voluntaris del municipi.

“És una exposició itinerant que ha anat passant per diferents poblacions i diferents espais i ara hi havia l’ocasió de tenir-la a Sant Andreu de la Barca”, explica Monforte. “Ens va semblar una bona oportunitat per fer difusió i donar a conèixer el programa, especialment ara que molts alumnes ja tenen un nivell que els permet començar a conversar”.

La mostra combina dades sobre el programa amb històries personals de participants que expliquen com aquestes trobades setmanals han acabat convertint-se, en molts casos, en amistats i espais d’intercanvi cultural.

Una conversa que va més enllà de la llengua

El Voluntariat per la llengua és un programa senzill però efectiu: posa en contacte una persona que parla habitualment català amb una altra que l’està aprenent i que necessita practicar-lo per guanyar fluïdesa i confiança. Les parelles es troben una hora a la setmana durant deu setmanes per conversar en català de manera informal.

“Seria posar en contacte una persona que parla català, que en aquest cas seria el voluntari, amb una persona que l’està aprenent o que vol millorar-lo o que no s’atreveix a parlar perquè pensa que no en sap prou”, resumeix Monforte.

Les trobades no tenen un format acadèmic. No són classes, ni tampoc exercicis gramaticals estrictes. El programa busca precisament el contrari: crear espais quotidians on els aprenents puguin parlar sense pressió.

“Es tracta de perdre la vergonya”, destaca la responsable del Servei Local de Català. “Moltes vegades el problema no és tant el coneixement de la llengua com la por a equivocar-se”.

Les parelles lingüístiques poden repetir l’experiència diverses vegades i, de fet, segons Monforte, això és habitual. “La conversa continua i moltes vegades s’allarga més enllà de les deu setmanes inicials”, assegura.

El programa funciona durant tot l’any i qualsevol persona es pot inscriure com a voluntària o aprenenta. Els alumnes dels cursos de català solen incorporar-se al Voluntariat per la llengua a partir del nivell Bàsic 3, quan ja tenen una certa capacitat per mantenir converses senzilles.

Més de 20 anys de voluntariat lingüístic

Des que es va posar en marxa a Sant Andreu de la Barca l’any 2003, el Voluntariat per la llengua ha comptat amb gairebé 1.400 participants entre voluntaris i aprenents. Una xifra que, segons Monforte, demostra la consolidació del projecte al municipi.

“Tenim voluntaris que participen des de la primera edició i que continuen col·laborant”, explica. “També hi ha persones que van començar com a aprenentes i després han acabat fent de voluntàries”.

Aquest és precisament un dels objectius del programa: convertir els nous parlants en futurs referents lingüístics per a altres persones.

Monforte destaca també el paper que juguen els comerços locals adherits al programa. Diversos establiments del municipi disposen d’un distintiu que identifica que poden atendre en català i que ofereixen als aprenents un espai segur on practicar-lo.

“Els comerços ajuden a treure el català de l’aula i portar-lo al carrer”, afirma.

“No és una classe, és compartir”

Una de les voluntàries que participa actualment en el programa és Cristina Moreno, que fa aproximadament dos anys que col·labora amb el Voluntariat per la llengua.

Per a ella, l’experiència va molt més enllà de la pràctica lingüística. “És molt gratificant perquè coneixes gent nova d’altres països amb ganes d’aprendre català i acabes compartint moltes coses”, explica.

Moreno recorda que va descobrir el programa a través de les xarxes socials i de TV3. “Un dia vaig decidir enviar un WhatsApp per informar-me i és realment molt senzill apuntar-s’hi”, comenta.

La voluntària insisteix que qualsevol persona pot participar-hi. “No cal ser filòleg ni tenir coneixements especials. Només cal parlar català i tenir ganes de conversar”.

Segons explica, les trobades acaben convertint-se en espais d’intercanvi cultural. “Parlem de gastronomia, de costums, dels seus països, de qualsevol cosa. Jo aprenc tant d’elles com elles de mi”.

De fet, assegura que moltes vegades les converses s’allarguen molt més del previst. “Les nostres trobades eren de dues hores o més perquè quan estàs a gust el temps passa volant”.

Moreno destaca també la importància de mantenir el català en les converses quotidianes. Recorda especialment una situació amb una de les seves aprenentes mentre compraven ingredients per preparar una coca de llardons. “Ella començava parlant en castellà i jo li deia: ‘No, no, en català’. Si no el practiques, ningú et respondrà en català”, explica.

Per a Cristina Moreno, el programa és beneficiós tant per als aprenents com per als voluntaris. “Tu ajudes una persona gairebé sense esforç perquè només estàs parlant la teva llengua, però acabes guanyant molt també a nivell personal”.

Aprendre català per integrar-se

Entre les persones que participen com a aprenentes hi ha Jimena López, d’origen bolivià i resident a Sant Andreu de la Barca. Després d’haver viscut durant anys a Madrid, explica que aprendre català era un pas important per integrar-se socialment i laboralment a Catalunya.

“Una manera d’incloure’t al medi social és parlant la seva llengua”, afirma.

López reconeix que la gramàtica és un dels aspectes que més li costa. “Quan parlo, el meu cervell pensa en castellà i intento traduir. És aquí on m’embolico més”.

Malgrat això, assegura que gaudeix del procés i que les trobades amb la seva parella lingüística l’ajuden a sentir-se més segura. “No és una conversa tan gramatical. És parlar del dia a dia, del que passa, de qualsevol tema”.

L’aprenenta també aprofita qualsevol ocasió per practicar el català fora de l’aula. “Als comerços del poble intento parlar sempre en català. Ja coneixen que estic aprenent i m’ajuden molt”.

A més, admet que dominar el català és també una eina important per trobar feina. “Moltes vegades et demanen el català o un certificat. És important”.

“El més important és atrevir-se”

Una altra de les parelles lingüístiques que participa enguany en el programa és la formada per Mercè Montes i Montse Maestro.

Mercè Montes, voluntària, explica que va decidir apuntar-se després que la mateixa Montse Maestro li proposés participar-hi. “Vaig pensar que seria una bona experiència i així va ser”.

El principal objectiu de la voluntària és ajudar la seva companya a parlar amb més confiança. “El que vull és que parli català sense vergonya”, assegura.

Les trobades entre totes dues són completament espontànies. “Parlem del que surti: del temps, del dia a dia, de coses de dones… Sempre hi ha conversa”.

Per la seva banda, Montse Maestro reconeix que encara li falta una mica de fluïdesa, però assegura que el suport de la seva voluntària fa que tot sigui més fàcil. “Amb la Mercè és més senzill parlar. Fem converses molt llargues i agradables”.

Totes dues coincideixen que el principal obstacle és perdre la por. “El més important és atrevir-se”, expliquen.

Segons Mercè Montes, la seva companya “parla bé” i només necessita guanyar seguretat. “A vegades li costen alguns verbs o estructures, però se’n surt molt bé”.

Les trobades solen fer-se en cafeteries del municipi i gairebé sempre superen l’hora prevista pel programa. “Parlem tant que a vegades no sabem ni quina hora és”, expliquen entre rialles.

“Quan parles fas màgia”

Sota el lema “Quan parles fas màgia”, el Voluntariat per la llengua continua treballant per reforçar l’ús social del català i donar espai als nous parlants.

La campanya, vinculada en els últims anys al mag Eduard Juanola, juga amb la idea de la màgia de les paraules i de la comunicació.

Per a Rosa Monforte, el futur de la llengua passa precisament per facilitar aquests espais de convivència i conversa. “Ara es parla molt de la baixada de l’ús social del català, però hi ha molts nous parlants que tenen ganes d’utilitzar-lo”, destaca.

La responsable del Servei Local de Català fa una crida als catalanoparlants perquè ajudin aquestes persones mantenint la llengua en les converses quotidianes. “L’objectiu és que els nous parlants trobin el seu espai i que els que parlem català habitualment no canviem automàticament de llengua”.

Mentre l’exposició continua oberta a Escoles Velles, el Voluntariat per la llengua segueix sumant noves parelles lingüístiques i demostrant que, més enllà de la gramàtica i els llibres, les llengües també s’aprenen conversant, compartint experiències i creant vincles humans.