Sant Andreu de la Barca sol·licitarà 2,42 milions d’euros al Ministeri d’Hisenda per afrontar la condemna judicial de tres milions d’euros. El consistori aprova per unanimitat un primer pagament de 700.000 euros, mentre que les discrepàncies sobre un possible increment de l’IBI del 6,2% el 2027 marquen el debat sobre el pla d’ajust.

L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ha aprovat aquest dijous 24 de setembre les primeres mesures econòmiques per afrontar la condemna judicial de tres milions d’euros derivada del conflicte urbanístic del Sector 21, on es troba el centre comercial Atrium. El Ple municipal ha donat llum verda a un primer pagament de 700.000 euros amb recursos propis i a un pla d’ajust econòmic que permetrà sol·licitar 2,42 milions d’euros al Ministeri d’Hisenda per assumir la resta de l’import pendent.

La modificació pressupostària per efectuar el primer pagament ha rebut el suport unànime de tots els grups municipals. En canvi, el pla d’ajust ha prosperat amb els vots favorables de FEM Sant Andreu, En Comú Podem, SOM Sant Andreu, Partit Popular i Vox, mentre que el PSC s’ha abstingut.

El debat ha evidenciat les diferències entre el govern municipal i els socialistes sobre les mesures econòmiques que hauria d’adoptar l’Ajuntament per retornar el finançament. El PSC ha qüestionat que el document presentat contempli un increment de l’IBI del 6,2% el 2027, mentre que el govern ha defensat que es tracta d’una proposta de garanties econòmiques per obtenir el préstec i que les ordenances fiscals i els pressupostos de l’any vinent encara s’hauran de debatre.

La sessió també ha servit per aprovar per unanimitat la creació d’una comissió informativa especial que farà el seguiment de l’execució del pagament de la sentència.

Un primer pagament de 700.000 euros per afrontar els interessos acumulats

La vicealcaldessa i responsable d’Hisenda, Maria Antònia Borbón, ha explicat que la condemna judicial obliga l’Ajuntament a pagar un principal de 2,2 milions d’euros, als quals s’han d’afegir els interessos legals acumulats des del gener del 2018.

Segons ha detallat, el consistori destinarà 700.000 euros del romanent de tresoreria a un primer pagament durant aquest exercici. D’aquesta quantitat, 615.457 euros es destinaran a interessos de demora i 84.542 euros al principal de la indemnització.

Borbón ha remarcat que la prioritat del govern és començar a afrontar l’obligació judicial per evitar que continuï augmentant la factura econòmica. La condemna representa aproximadament el 10% del pressupost municipal.

L’alcalde, Marc Giribet, ha insistit en la necessitat d’actuar amb rapidesa i ha advertit que el consistori difícilment podria assumir un altre desemborsament d’aquesta magnitud exclusivament amb recursos propis.

La modificació pressupostària ha estat aprovada per unanimitat, tot i que durant el debat alguns grups han qüestionat com s’ha arribat a aquesta situació.

El Partit Popular ha defensat el primer pagament, malgrat recordar que habitualment no és partidari d’utilitzar el romanent de tresoreria. La seva representant ha considerat que es tracta d’una circumstància excepcional que requereix mesures extraordinàries, però ha retret tant al govern anterior com a l’actual que no s’haguessin fet previsions econòmiques per afrontar el conflicte judicial.

Vox també ha donat suport a la modificació pressupostària, però ha preguntat per què s’havia permès que la indemnització generés uns 800.000 euros en interessos des del 2018.

Giribet ha respost que cal diferenciar les resolucions judicials dictades al llarg del procediment. Segons ha explicat, la sentència del 2018 no establia que l’Ajuntament hagués d’assumir directament el pagament, sinó que aquest s’havia d’imputar al conjunt dels propietaris del sector. L’aclariment judicial del juliol del 2026 és el que, segons l’alcalde, determina l’obligació municipal de fer front a la indemnització.

L’Ajuntament demanarà 2,42 milions d’euros al Ministeri d’Hisenda

El segon acord econòmic aprovat pel Ple és la sol·licitud d’adhesió al Fons de Finançament a Entitats Locals, en el compartiment del Fons d’Ordenació, per obtenir 2,42 milions d’euros.

La vicealcaldessa ha explicat que aquesta és la via que el govern municipal planteja per afrontar la resta de la condemna després dels contactes mantinguts amb diferents administracions i organismes supramunicipals.

L’operació no està garantida, ja que l’accés al finançament depèn del compliment dels requisits legals i de l’autorització del Ministeri d’Hisenda. Precisament, per presentar la sol·licitud, l’Ajuntament ha hagut d’aprovar un pla d’ajust econòmic que acrediti la seva capacitat per retornar els diners. Borbón ha avançat que la documentació es presentarà l’endemà del Ple, després que el Ministeri hagués concedit una ampliació del termini inicial.

Segons les dades exposades pel PSC durant el debat, el finançament es planteja a quinze anys, amb un tipus d’interès estimat del 4,5% i una quota anual de retorn lleugerament superior als 222.000 euros.

El regidor de FEM Sant Andreu Javi Romero ha remarcat que aquest mecanisme no és una subvenció, sinó un préstec que caldrà retornar amb interessos. Romero ha demanat que tots els grups siguin conscients de la transcendència de l’operació i de les conseqüències que tindrà sobre els comptes municipals dels pròxims anys.

El PSC qüestiona que el pla d’ajust contempli un increment de l’IBI del 6,2%

L’abstenció del Partit Socialista ha estat el principal punt de discrepància política de la sessió. El regidor socialista Froilan Salgado ha defensat que el seu grup està d’acord amb la sol·licitud de finançament al Ministeri d’Hisenda, però ha expressat el desacord amb el contingut del pla d’ajust que acompanya la petició.

Segons ha exposat, el document ministerial permet plantejar diferents mesures d’increment d’ingressos, reducció de despeses i millora de l’eficiència municipal. Salgado ha assegurat que, de les 65 mesures possibles que recull el model, el pla presentat pel govern contempla, segons el regidor socialista, un increment de l’IBI del 6,2% el primer any, el 2027. «No ens agrada. Ens fa tenir dubtes, no l’entenem, i no entenem per què es porta en aquests termes a votació, havent-hi 64 mesures més», ha manifestat el regidor socialista.

Salgado ha defensat que l’Ajuntament hauria d’estudiar altres alternatives abans de plantejar un augment de la pressió fiscal sobre la ciutadania. Entre les possibilitats que ha exposat hi ha revisar despeses municipals, modificar el calendari d’inversions, impulsar actuacions que permetin incrementar els ingressos dels polígons industrials o agilitzar la tramitació urbanística del Sector 21.

El regidor ha insistit que el PSC vol participar en la recerca de solucions, però considera que no ha tingut prou marge per intervenir en l’elaboració del pla. «Estem d’acord en la sol·licitud del préstec, però no en el pla de viabilitat econòmica que s’annexa», ha resumit.

Els socialistes també han expressat el temor que l’aprovació del document comprometi les decisions fiscals del 2027. Segons Salgado, si el Ministeri concedeix el finançament, el pla podria esdevenir d’obligat compliment, una interpretació que el govern municipal ha rebutjat durant el debat.

El PSC ha defensat la creació d’un espai de treball amb totes les forces polítiques per consensuar les mesures econòmiques i reduir l’impacte sobre els serveis públics i la ciutadania.

Giribet rebutja que l’aprovació del pla impliqui apujar automàticament l’IBI

La intervenció del PSC ha provocat una resposta contundent de l’alcalde, Marc Giribet, que ha defensat el contingut del document i ha negat que el Ple estigués aprovant una modificació de les ordenances fiscals del 2027.

Giribet ha explicat que el pla d’ajust incorpora garanties de retorn del finançament, però que les mesures concretes es podran abordar en els pròxims debats pressupostaris. «A l’IBI es pot tocar, no tocar o es pot reduir la despesa», ha afirmat l’alcalde, que ha acusat els socialistes d’haver centrat la seva intervenció en una única possibilitat del document.

La vicealcaldessa ja havia remarcat anteriorment que el Ple no estava aprovant ni les ordenances fiscals ni els pressupostos del 2027, sinó un instrument necessari per tramitar la petició de finançament.

Giribet ha lamentat especialment que el PSC no hagués donat suport a una proposta que considera necessària per afrontar la situació econòmica del consistori. L’alcalde ha assegurat que havia mantingut reunions amb els grups municipals per explicar-los la gravetat del cas i buscar una resposta conjunta. «Vostès avui acaben de dinamitar una entesa de futur», ha manifestat dirigint-se als socialistes.

L’alcalde també ha advertit de les conseqüències que tindria per a l’Ajuntament no obtenir el finançament estatal. «Si no aconseguim la via de finançament del Ministeri, el desastre és d’una magnitud difícil de poder explicar», ha afirmat.

Giribet ha reconegut que la condemna tindrà conseqüències sobre els pressupostos municipals del 2027 i que caldrà estudiar ajustos de despesa i noves fonts d’ingressos. Tot i això, ha defensat que el govern intentarà minimitzar l’impacte sobre la ciutadania.

SOM Sant Andreu, En Comú Podem, PP i Vox donen suport a la sol·licitud de finançament

La resta de grups municipals han donat suport al pla d’ajust, tot i que amb matisos sobre les causes del conflicte i la necessitat de garantir el seguiment de les mesures econòmiques.

El portaveu de SOM Sant Andreu, Felipe del Val, ha defensat que l’Ajuntament ha de complir la sentència i que la sol·licitud de finançament pot ser una eina important per afrontar la situació.

«Una bona oposició consisteix a saber reconèixer quan una solució és necessària, donar un cop de mà i remar junts», ha manifestat Del Val, que ha assegurat que el seu grup continuarà donant suport a les mesures que consideri necessàries, formulant preguntes quan tingui dubtes i exigint responsabilitats quan correspongui.

Per la seva banda, Isabel Marcos, d’En Comú Podem, ha reivindicat la feina del govern i dels serveis tècnics municipals per trobar alternatives de finançament. La regidora ha expressat el desig que el Ministeri respongui favorablement a la petició perquè l’Ajuntament pugui afrontar la condemna amb el menor cost possible per als veïns.

Marcos també ha vinculat la resolució del conflicte judicial amb la necessitat de desbloquejar el Sector 21 i recuperar l’activitat econòmica de l’entorn del centre comercial.

El Partit Popular ha defensat la necessitat de complir la resolució judicial i buscar una fórmula de pagament que redueixi l’impacte sobre les finances municipals, tot i insistir en la manca de previsió econòmica dels governs que han gestionat el conflicte durant els darrers anys.

Vox també ha votat favorablement al pla d’ajust i ha reiterat les seves crítiques a la gestió del cas Atrium. Durant el debat, el seu representant ha responsabilitzat políticament els anteriors responsables municipals de la situació i ha retret al PSC la seva abstenció.

La portaveu del Partit Popular, Sonia Aranda, ha defensat que la situació requereix mesures excepcionals i ha reclamat una resposta conjunta per evitar que el cost de la condemna recaigui íntegrament sobre la ciutadania. «Volem que s’aturi l’augment dels interessos de demora i pactar uns pagaments que perjudiquin el mínim possible els nostres veïns, que tampoc tenen culpa de res».

Una comissió especial per supervisar el pagament de la sentència

El Ple ha aprovat per unanimitat la creació d’una Comissió Informativa Especial de seguiment de l’execució del pagament de la sentència judicial relativa al Sector 21.

La iniciativa ha estat plantejada per SOM Sant Andreu amb la voluntat d’establir un espai de diàleg entre els grups municipals per abordar les mesures que caldrà adoptar durant els pròxims anys.

Felipe del Val ha explicat que la proposta neix de la necessitat de treballar conjuntament i buscar solucions davant d’una situació que afecta el conjunt del municipi.

L’alcalde ha confirmat que tots els grups municipals tindran dret a participar en aquest òrgan. La creació de la comissió ha rebut el suport de totes les formacions, inclòs el PSC, que ha reiterat la seva disposició a participar en la recerca d’alternatives econòmiques.

El cas Atrium, un conflicte urbanístic de més de vint anys

La condemna judicial té l’origen en el desenvolupament urbanístic del Sector 21, l’àmbit on es va construir el centre comercial Atrium, que va obrir les portes l’any 2004.

La transformació de la zona va comportar diferents actuacions urbanístiques, entre les quals el soterrament del canal Sedó, la construcció de vials i l’adequació de l’entorn del centre comercial.

El conflicte judicial amb l’empresa Camier Dos Mil, SL, es remunta a les discrepàncies derivades de la gestió d’aquest desenvolupament urbanístic. La sentència del 4 de gener del 2018 va reconèixer drets indemnitzatoris a l’empresa, però el procediment va continuar amb diferents actuacions judicials relacionades amb la seva execució.

Segons ha explicat el govern municipal, l’aclariment judicial del 6 de juliol del 2026 ha determinat que l’Ajuntament ha d’assumir el pagament de la indemnització, que ascendeix a 2,2 milions d’euros de principal més els interessos acumulats.

La factura global se situa al voltant dels tres milions d’euros i condiciona la planificació econòmica del consistori.

Amb l’aprovació del primer pagament i del pla d’ajust, l’Ajuntament inicia el procés per afrontar l’obligació judicial mentre espera la resposta del Ministeri d’Hisenda. La concessió del finançament serà determinant per establir el calendari de pagament i concretar les mesures econòmiques que s’hauran d’incorporar als pròxims pressupostos municipals.

La resolució del cas també es considera necessària per avançar en el desbloqueig urbanístic del Sector 21, una situació que, segons han recordat diferents grups municipals durant el Ple, fa anys que limita l’activitat de les empreses instal·lades a la zona i les possibilitats de reactivació del centre comercial Atrium.