El Casino celebra aquest any el centenari del seu edifici actual, inaugurat el setembre de 1926, i ho fa consolidat com un dels principals referents històrics i socials del municipi.
Cent anys després de la seva obertura, l’equipament continua sent un espai clau de trobada, convivència i activitat cultural, fidel a l’esperit amb què va ser concebut.
Els orígens de La Societat del Casino El Progreso es remunten a l’any 1879, quan va ser fundada amb una clara vocació sociocultural i recreativa. En els seus inicis, l’entitat tenia la seu social a la Carretera, 9-11, en un local que durant dècades va acollir la vida associativa d’un poble encara petit, però amb una intensa activitat social. Amb el pas del temps i el creixement de Sant Andreu de la Barca, aquell primer espai va quedar insuficient per donar resposta a les necessitats dels socis.
Davant d’aquesta realitat, l’any 1925 es va prendre una decisió transcendental: la construcció d’un nou Casino, més ampli, funcional i adaptat a les aspiracions d’una vila en plena transformació. El projecte va comptar amb un suport unànime i es va convertir en un exemple destacat d’implicació col·lectiva. Tots els veïns hi van contribuir, sense excepció, ja fos amb aportacions econòmiques o amb la seva pròpia mà d’obra, en un exercici de solidaritat i compromís comunitari difícilment imaginable avui.
El solar on s’aixeca l’edifici va ser cedit per Antoni Jansana i Llopart, una figura clau en el desenvolupament del projecte. El finançament de les obres es va completar amb un préstec concedit per Emili Tomàs i Trias, resident a Barcelona però estretament vinculat a Sant Andreu de la Barca com a estiuejant habitual, com tants altres barcelonins de l’època. A més, es va formalitzar una hipoteca amb la Sección del Retiro Obrero de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, fet que va permetre garantir la viabilitat econòmica de la construcció.
La coordinació i organització del nou Casino va anar a càrrec de Gabriel Casas i Roig, mentre que el projecte arquitectònic es va confiar a Salvador Valeri i Pupurull, un dels representants destacats de la segona generació del Modernisme català. Valeri, autor d’obres tan rellevants com la Casa Comalat, ja havia treballat anteriorment a Sant Andreu de la Barca per encàrrec del mateix Jansana, fet que va facilitar una perfecta integració del nou edifici en el context urbà i paisatgístic del municipi.
Un dels trets més singulars del Casino és l’ús de la pedra rossenca, un material autòcton emprat durant segles en les construccions del poble. Aquesta elecció no només respon a criteris estètics, sinó també a la voluntat de reforçar el vincle entre l’edifici i la identitat local, tal com succeeix amb altres construccions emblemàtiques, com l’església parroquial.
Les obres es van iniciar el 21 de febrer de 1926 i van avançar a un ritme intens gràcies, en bona part, a la implicació directa dels veïns. Només set mesos després, el setembre d’aquell mateix any, el nou Casino era inaugurat oficialment, convertint-se de manera immediata en l’epicentre de la vida social, cultural i recreativa de Sant Andreu de la Barca.
Durant el segle transcorregut des de la seva inauguració, el Casino ha estat escenari de balls, representacions teatrals, actes culturals, reunions socials i celebracions populars, adaptant-se als canvis socials i històrics sense perdre mai la seva funció vertebradora. Aquesta trajectòria ha estat reconeguda institucionalment des de l’any 2015, quan l’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local per la Generalitat de Catalunya, una distinció que en destaca el valor patrimonial, arquitectònic i simbòlic.
El centenari del Casino no és només una commemoració arquitectònica, sinó també una oportunitat per reivindicar la força del teixit associatiu i la capacitat d’un poble per construir espais comuns al servei de la col·lectivitat. Un segle després, el Casino continua sent memòria viva de Sant Andreu de la Barca
