L’any 1999 la Conferència General de la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia.

Avui, 21 de març, se celebra el Dia Mundial de la Poesia, una jornada dedicada a posar en valor la força de les paraules i la creativitat literària. Amb aquest motiu, hem sortit als carrers de Sant Andreu de la Barca per preguntar als veïns què significa la poesia per a ells.

Les respostes han estat diverses: alguns la descriuen com una manera d’expressar sentiments difícils de dir en veu alta, mentre que d’altres la veuen com un art llunyà, més propi dels llibres que del dia a dia. Tot i això, molts coincideixen a dir que la poesia té un valor especial, encara que no sempre en facin un consum habitual.

Enguany l’Institut de les Lletres Catalanes ha escollit el poema “Foc d’ocell”, de Blai Bonet, de qui enguany commemorem el centenari del naixement, i l’ha fet traduir a vint-i-una llengües, entre les quals hi ha les altres cooficials a l’Estat, les més parlades a Catalunya i la llengua de signes catalana.

Foc d’ocell
La llibertat és una cantata a la llibertat.
Si es creu, o mana creure que és més que un cant,
és perquè tan sols no és un càntic.
La llibertat també ha de ser una cançó de poble.
La llibertat no és, just dura el temps en una rosella dels Segadors.
Qui cala foc a l’ocell del desig és el misteri.
El misteri de l’amor és el temps,
com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant,
perquè l’amor fet i la llibertat són el mateix càntic.
El plaer de l’amor fet és una cantata a l’amor.
No és l’amor. La llibertat és just un himne a la llibertat.
No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què?
Tu voldries ser lliure, però que no et passés res,
i res és massa poc, talment com tot són massa coses…