Continuem parlant de jocs una setmana més al Via directa de Ràdio Sant Andreu. I el joc que ens porta avui Miquel Jornet serveix per il·lustrar la teoria de la replicació d’idees.
Passa molt que quan una cosa és nova i funciona… tothom la vol incorporar al seu catàleg. Amb els jocs aquest efecte també existeix: després de Dominion quants jocs deckbuilders van aparèixer? Després de 7 Wonders quants jocs de draft?… però després de Hanabi no van aparèixer tants jocs replicant el tema de jugar amb les cartes a l’inrevés. Potser és una mecànica molt complicada de fer-la funcionar bé, però el joc d’avui ho aconsegueix amb dos canvis substancials sobre el pioner: la dinàmica passa a ser competitiva en comptes de cooperativa, i el suport ja no són cartes… ara són fitxes.
Per aconseguir-ho s’ha hagut de trobar un autor de Corea del Sud, dotar el seu prototip amb una temàtica màgico-infantiloide i acabar d’adobar-ho amb l’art d’una il·lustradora famosa com la Marie Cardouat (amb un estil que fora de la franquícia Dixit té el perill de començar a avorrir una mica). Això és Abracada… ¿Què?
