Aquest dimarts ha començat arreu de Catalunya la primera de les tres jornades de vaga convocades pel sector educatiu dins el calendari de protestes previst entre maig i juny. Les mobilitzacions, impulsades pels sindicats USTEC-STEs, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical, volen forçar el Departament d’Educació a reprendre les negociacions laborals i revisar l’acord signat recentment amb CCOO i UGT.

La convocatòria arriba enmig d’un clima de fort malestar entre una part important del professorat i el Govern català. Els sindicats denunciants acusen l’executiu d’haver pactat “d’esquena a la majoria” dels treballadors i asseguren que les principals reivindicacions del col·lectiu continuen sense resposta.

Entre les demandes hi ha la recuperació del poder adquisitiu perdut, la reducció de les ràtios, més recursos per atendre la diversitat i una disminució de la càrrega burocràtica als centres.

La docent Míriam Gallego ha assegurat que el conflicte s’ha agreujat per la manca de voluntat negociadora del Departament. “Estem com estàvem al principi. El Departament es nega rotundament a parlar amb nosaltres i a tenir en compte la nostra veu”, ha lamentat. Gallego considera “molt greu” que el Govern no escolti els sindicats convocants i critica que l’acord s’hagi signat amb “sindicats minoritaris”.

En la mateixa línia s’ha expressat Carles Amigó, que ha qualificat d’“històrica” la mobilització convocada pels docents. “Fa dècades que no es veu una protesta d’aquesta envergadura”, ha afirmat. Amigó ha respost també a les declaracions de la consellera d’Educació, Esther Niubó, que havia qualificat de “desproporcionades” les 17 jornades de vaga anunciades pels sindicats. “Desproporcionades són les retallades i la manca de recursos, no la nostra protesta”, ha etzibat.

Els docents insisteixen que la protesta va molt més enllà d’una reclamació salarial. Natalia Arévalo ha advertit que les actuals condicions dificulten mantenir una educació de qualitat. “És impossible treballar amb ràtios tan altes i amb tanta diversitat sense recursos suficients”, ha denunciat. La mestra també ha alertat de l’excés de burocràcia i de la manca de personal especialitzat per atendre alumnes amb necessitats educatives especials.

Els representants sindicals asseguren que el deteriorament de les condicions laborals està provocant una manca creixent de professorat. “Cada cop costa més cobrir baixes, especialment en especialitats com ciències o tecnologia”, ha explicat Amigó, que atribueix aquest dèficit a la pèrdua de prestigi de la professió docent.

Pel que fa al suport social, els convocants afirmen sentir-se més recolzats que en anteriors mobilitzacions. “La societat ha entès que aquesta no és només una lluita laboral, sinó una defensa de la qualitat educativa i del model d’escola pública”, han remarcat.

Per garantir el funcionament mínim dels centres durant les jornades d’aturada, la Generalitat ha fixat serveis mínims similars als de la vaga del mes de març. Tots els centres hauran de comptar amb almenys un membre de l’equip directiu i, a infantil, primària i secundària, amb un docent per cada tres aules. Als centres d’educació especial i serveis complementaris com menjador o acollida, els mínims seran del 50% del personal.

Malgrat que la consellera Niubó ha convocat una mesa sectorial aquest dijous per “explorar fórmules per reduir el clima de tensió”, els sindicats es mostren escèptics. “La negociació real s’hauria de fer amb el comitè de vaga”, ha defensat Amigó.

Les protestes continuaran durant les pròximes setmanes amb un total de 17 jornades de vaga previstes fins al 5 de juny. Els convocants fan una crida a la mobilització ciutadana i insisteixen que la seva lluita “no és egoista”, sinó una defensa del futur de l’educació pública catalana.