L’entitat recordarà aquest dissabte 3 d’octubre, en el marc del seu centenari, una activitat que va començar l’any 1991 i que durant més de 25 anys va reunir diverses generacions al voltant del ball
El Casino de Sant Andreu de la Barca recuperarà aquest dissabte una de les activitats que més van marcar la seva vida social durant les dècades dels noranta i els 2000. Els balls de saló tornaran a ocupar la pista en una trobada que servirà per recordar més de 25 anys de classes, festes, exhibicions i competicions, però sobretot una època en què famílies senceres van fer del Casino un punt de trobada habitual.
La iniciativa forma part dels actes del centenari de l’entitat i començarà a les nou del vespre. La intenció és reunir antics alumnes i professors, recuperar fotografies i anècdotes i, naturalment, tornar a ballar. La convocatòria, però, no està limitada a les persones que van formar part d’aquella etapa, sinó que està oberta a tothom que vulgui acostar-se al Casino i descobrir com es vivien els balls de saló fa més de trenta anys.
La història va començar l’any 1991, amb Andreu Mitjans al capdavant de les classes. La seva afició pel ball havia nascut uns anys abans, a finals dels vuitanta, quan ell i la seva parella van començar a formar-se en una escola de Barcelona. Mitjans va acabar estudiant durant dos anys per obtenir el títol de professor i va començar a impartir classes abans de traslladar aquella experiència a Sant Andreu de la Barca.
El que inicialment era una activitat més del Casino va créixer ràpidament. “Va durar més de 25 anys. Hi va passar molta gent, moltes parelles i moltes famílies”, recorda Mitjans. Els alumnes començaven des de zero i anaven progressant de nivell, amb exàmens i medalles de bronze, plata i or. Per a alguns, el que començava com una afició acabava desembocant en la competició.
Els primers anys, però, van estar molt vinculats al vessant social del ball. Durant la setmana es feien les classes i els caps de setmana arribaven les festes i les trobades. Entre les activitats més recordades hi havia els team match, competicions per equips que reunien balladors de diferents edats i nivells. Abans de començar a competir, cada equip preparava una presentació amb disfresses i petites representacions que els participants assajaven durant mesos.
“Era un xou”, recorda Mitjans, que descriu un Casino ple de gent i unes presentacions que s’havien convertit en un dels moments més esperats. Els alumnes es reunien als garatges i a les cases per preparar vestuari, decorats i actuacions. La competició era important, però també ho era tot el que passava al seu voltant.
Aquella dimensió social explica en bona part l’empremta que els balls de saló van deixar entre els participants. Més de trenta anys després, Mitjans assegura que encara es troba antics alumnes que li recorden aquella etapa. “Encara molta gent em troba pel carrer i em diu: ‘Andreu, quins records, han estat els millors anys de la meva vida’”. Un record que, admet, continua sent motiu d’orgull.
Una de les característiques dels balls del Casino va ser precisament la capacitat d’incorporar generacions diferents. Els adults anaven a classe i els fills els acompanyaven. Alguns d’aquells nens van començar observant els seus pares des d’un costat de la pista i van acabar convertint-se en balladors.
És el cas d’Erica Peláez, que va arribar al Casino cap a l’any 1993 perquè els seus pares hi anaven a ballar. Ella i altres fills dels alumnes van començar a imitar els passos que veien a la pista fins que van proposar a Andreu Mitjans crear un grup per a nens i adolescents.
“Vam fer un grup bastant gran de fills que ens presentàvem allà al Casino i copiàvem el que feien els nostres pares. Progressivament vam veure que ens agradava”, explica Peláez. D’aquell primer contacte amb el ball va passar a les classes, després a la competició i, amb els anys, a convertir-se també en professora.
Peláez recorda especialment l’ambient que es generava els caps de setmana. “Tothom estava desitjant que arribés el dissabte a la nit”, assegura. A la pista coincidien nens, adolescents, pares, mares i avis. “Moltes generacions juntes allà per ballar, per riure, per parlar. Aquesta era l’essència del Casino”.
Amb l’arribada de la competició, aquella afició va adquirir una exigència més gran. Alguns alumnes van començar a entrenar pràcticament cada dia. En el cas d’Erica Peláez, la preparació incloïa els deu balls de competició, dividits entre cinc estàndards i cinc llatins, a més de sessions específiques de tècnica per treballar la postura, els peus i els moviments.
“Estàvem vinculats al món del ball cada dia”, recorda. Les classes i els entrenaments s’havien de combinar amb els estudis i amb els desplaçaments dels caps de setmana per participar en competicions.
El nivell assolit per alguns dels alumnes els va portar a competir en campionats de Catalunya i d’Espanya i també en proves internacionals. Peláez, però, relativitza la importància dels resultats: “Per mi el més important no eren els resultats, era sortir satisfeta que havia fet una bona competició i l’havia gaudit”.
Aquella nena que havia començat a ballar imitant els seus pares va acabar fent del ball una part important de la seva vida. Erica Peláez continua actualment impartint classes i organitza també trobades relacionades amb el ball amb alumnes, familiars i exalumnes.
Peláez recorda Andreu Mitjans com el seu primer professor i destaca especialment la seva manera d’ensenyar. El defineix com una persona “molt propera, divertida” i especialment motivada a l’hora de fer les classes. Una actitud que, segons explica, aconseguia encomanar als alumnes. Ara que ella també exerceix de professora, reivindica la importància de la motivació i la vocació per aconseguir que els alumnes gaudeixin aprenent.
A la pista del Casino s’aprenia pràcticament de tot. Els cinc balls estàndard eren el vals anglès, el vals vienès, l’slow fox, el quickstep i el tango europeu, mentre que en la modalitat llatina es practicaven el xa-xa-xà, la rumba bolero, el pasdoble, la samba i el jive. A les festes s’hi afegien altres ritmes com la salsa, el merengue i diferents balls en línia.
L’èxit dels cursos va coincidir amb el gran moment de popularitat que vivien els balls de saló durant els anys noranta. Les escoles s’omplien d’alumnes i els programes de televisió dedicats al ball contribuïen a alimentar un fenomen que també es va viure amb intensitat a Sant Andreu de la Barca.
“Aquí a Sant Andreu no donàvem l’abast”, recorda Mitjans. La demanda va arribar a ser tan elevada que va haver de comptar amb l’ajuda de dos alumnes i companys per impartir les classes, perquè els horaris disponibles no eren suficients per donar resposta a totes les persones que volien aprendre a ballar.
Els alumnes, a més, no es van limitar a utilitzar les instal·lacions. També van contribuir a recuperar-les. Quan els cursos van començar, l’any 1991, feia temps que la sala havia perdut bona part de la seva activitat després que deixés de funcionar com a cinema. Els primers caps de setmana, els mateixos participants van ajudar a pintar i reparar diferents elements.
“Entre tots vam anar posant en solfa una miqueta la sala”, recorda Mitjans. D’aquesta manera, els balls no només van tornar a omplir el Casino de persones, sinó que els seus participants també van contribuir a recuperar un espai que feia uns anys que tenia poca activitat.
La popularitat dels balls va acabar traspassant les parets de l’entitat. Les exhibicions es van convertir en habituals durant la Festa Major i els alumnes participaven en activitats organitzades en diferents punts de Sant Andreu de la Barca. Mitjans recorda especialment un “vals al quilòmetre” celebrat a la plaça de Catalunya, en què els participants van anar ballant per relleus fins a completar aquesta distància.
També són nombroses les històries d’alumnes que van arribar al Casino sense haver ballat mai i que van acabar convertint aquesta activitat en una part important de la seva vida. Mitjans recorda persones que inicialment hi anaven gairebé empeses per la parella i que després es van convertir en alumnes constants i, en alguns casos, en competidors.
Un dels exemples que apareix en els records d’aquella etapa és el de Pere i Mari, vinculats familiarment a Erica Peláez. Van progressar fins a participar en campionats d’Espanya i aconseguir bons resultats. Peláez recorda especialment la transformació del seu tiet Pere: “Nosaltres, la meva família, som molt ballarins, ens agrada molt ballar i el meu tiet Pere, quan fèiem festes familiars, no ballava mai. Va començar a ballar al Casino i va ser un altre”.
Més de tres dècades després de l’inici d’aquella història, el centenari del Casino servirà ara per tornar a reunir bona part d’aquella família. Durant la trobada de dissabte es recuperaran fotografies antigues, històries i anècdotes, i Andreu Mitjans tornarà per uns moments al seu paper de professor amb una classe de nivell inicial.
“Volem que vingui molta gent, que ens ho puguem passar molt bé, que recuperem anècdotes, històries i vivències”, explica Mitjans. Erica Peláez també afronta la cita amb una barreja de nervis i il·lusió després de diverses setmanes de preparatius: “Estic supernerviosa. Portem unes quantes setmanes que ens anem reunint, anem preparant i crec que ens ho passarem molt bé”.
La trobada també servirà per comprovar si aquells primers passos apresos fa trenta anys continuen presents en la memòria dels antics alumnes. I qui no hagi ballat mai també hi tindrà cabuda. La proposta està oberta a tothom, sense necessitat de tenir parella, i durant la nit també s’ensenyaran balls en línia perquè qualsevol persona pugui participar-hi.
“No és una activitat només per als antics alumnes, sinó que està oberta a tothom qui vulgui venir a ballar”, remarquen els organitzadors. La voluntat és recordar aquella època, però també recuperar-ne l’ambient i donar l’oportunitat a qui no la va viure de conèixer què representaven els balls de saló al Casino fa tres dècades.
El retrobament ha fet aflorar, fins i tot, una possibilitat que els seus protagonistes no descarten del tot: que els balls puguin tenir continuïtat. Andreu Mitjans reconeix que encara conserva “l’espineta” de tornar a agafar un grup de persones que parteixin de zero i ensenyar-los els passos bàsics.
De moment, però, l’objectiu és retrobar-se i recordar una etapa que va ocupar més d’un quart de segle de la història recent de l’entitat. “Vam estar 25 anys al Casino fent classe. Lògicament, el ball també havia de constar dintre de les activitats del centenari”, assenyala Mitjans.
Aquest dissabte, la pista tornarà a omplir-se de valsos, tangos, xa-xa-xàs, sambes i pasdobles, però sobretot de records. Perquè els balls de saló van acabar sent molt més que unes classes per aprendre uns passos: durant més de 25 anys van convertir el Casino en un espai de trobada entre generacions i van formar part de la vida social de moltes famílies de Sant Andreu de la Barca.
