La coronel de la Guàrdia Civil de Barcelona, amb seu a Sant Andreu de la Barca, parla a Ràdio Sant Andreu del repte de dirigir una de les comandàncies més importants de l’Estat, defensa un lideratge basat en la proximitat i el treball en equip, reivindica la incorporació de les dones al cos i repassa una trajectòria marcada per la vocació de servei.

Quan la coronel Cristina Moreno va prendre possessió del càrrec el passat 19 de juny al capdavant de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, amb seu a Sant Andreu de la Barca, no només assumia la direcció d’una de les unitats més estratègiques del cos a tot l’Estat. També culminava una trajectòria de més de tres dècades marcada per la vocació, la constància i la superació de barreres que, anys enrere, semblaven infranquejables.

En una extensa entrevista concedida a Ràdio Sant Andreu, la coronel ha repassat la seva carrera professional, els reptes que afronta en aquesta nova etapa i la seva manera d’entendre el lideratge. Una conversa que va més enllà de la seguretat i permet descobrir la persona que hi ha darrere de l’uniforme.

Cristina Moreno reconeix que el seu nomenament va arribar de manera inesperada. Malgrat la seva llarga trajectòria dins la Guàrdia Civil, assegura que mai havia imaginat que acabaria dirigint una comandància de les dimensions de Barcelona.

«Va ser una sorpresa enorme, però també un orgull immens. Quan una institució com la Guàrdia Civil confia en tu per dirigir una comandància d’aquesta importància, sents que tota una trajectòria professional ha estat valorada», explica.

Des de la seva incorporació, el novembre passat, ha preferit seguir una màxima que li va transmetre el seu pare, també guàrdia civil: «Quan arribis a un lloc nou, observa, escolta i calla.» Un consell que assegura que continua aplicant avui.

«Primer has de conèixer les persones, la manera de treballar, els procediments i entendre què funciona abans d’introduir canvis. Només així pots començar a aportar la teva manera de dirigir», afirma.

La història d’una nena que volia ser guàrdia civil

Durant la presa de possessió, Cristina Moreno va emocionar molts dels assistents recordant una conversa que havia mantingut amb el seu pare quan tenia només dotze anys.

Aquella nena li havia confessat que volia ser guàrdia civil. La resposta va ser contundent. «Les nenes no poden ser guàrdies civils.» No era una opinió. Era la realitat legal d’aquell moment. «La gent jove potser no és conscient que fa només unes dècades hi havia professions que les dones no podien exercir. Aquella era la realitat d’Espanya», recorda.

Amb el pas dels anys la legislació va canviar i aquell somni infantil es va convertir en realitat. Trenta-tres anys després, aquella mateixa nena dirigeix una de les comandàncies més importants del país.

«La lliçó és molt senzilla: els somnis s’han de perseguir. Si aquella nena s’hagués resignat, avui no estaríem fent aquesta entrevista.» Tot i això, rebutja considerar-se una heroïna.

«Mai em vaig rebel·lar. Simplement vaig continuar estudiant i treballant. El temps va acabar donant-me la raó.»

Un referent que prefereix parlar de responsabilitat

Quan se li pregunta si se sent un referent per a les dones que volen ingressar a la Guàrdia Civil, Cristina Moreno admet que és una paraula que li imposa respecte. «La responsabilitat no m’espanta. La paraula ‘referent’, sí.»

Malgrat això, considera que és important que les nenes i les joves puguin veure dones ocupant llocs de comandament. «No només soc coronel. També soc mare de dos fills. Crec que és important que les noies vegin que és possible desenvolupar una carrera professional exigent sense renunciar a la vida personal.»

Actualment les dones representen prop del 12% dels efectius de la Guàrdia Civil, una xifra que a la comandància de Barcelona s’eleva fins al 15%.

Segons Moreno, la institució està fent un esforç important per augmentar la presència femenina. «Servim una societat formada per homes i dones. És lògic que aquesta realitat també es reflecteixi dins del cos.»

Una comandància estratègica

Dirigir la Comandància de Barcelona significa assumir la responsabilitat de prop de 1.360 agents, distribuïts en 311 municipis, amb competències sobre gairebé sis milions d’habitants i 161 quilòmetres de litoral.

A aquesta realitat s’hi afegeix la vigilància d’infraestructures estratègiques com el Port de Barcelona —el més important del Mediterrani— i l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. «La responsabilitat és enorme. Al final ets la persona que ha de garantir que totes aquestes unitats funcionin de manera coordinada i ofereixin el millor servei possible a la ciutadania.»

Les prioritats, explica, continuen sent clares. «La lluita contra el terrorisme continua sent una prioritat absoluta. També el crim organitzat i el tràfic de drogues.»

A Barcelona també hi té un pes destacat la lluita contra les falsificacions i els delictes contra la propietat industrial, una competència específica de la Guàrdia Civil que té una incidència molt elevada a la demarcació.

Una manera diferent d’entendre el comandament

Una de les reflexions que més defineixen la seva manera d’entendre el servei públic és la que ja va expressar durant la seva presa de possessió: considera que el ciutadà és «el client més exigent» de la Guàrdia Civil.  «No ho dic en un sentit comercial. Ho dic perquè nosaltres existim per servir-lo. El nostre objectiu és que qualsevol ciutadà senti que la Guàrdia Civil respon quan la necessita.» Per això defensa un model de comandament basat en la implicació.

«El lideratge ha canviat completament. Ja no funciona el model de donar ordres perquè sí. Les persones han de sentir que formen part d’un mateix objectiu.» Es defineix com una comandant exigent. «Soc la primera que s’exigeix a si mateixa.»

Però afegeix immediatament que aquesta exigència és compatible amb la proximitat. «Es pot exigir molt mantenint sempre el respecte, l’empatia i l’escolta.»

També admet que és una persona que continua enduent-se els problemes a casa. «Soc molt empàtica tant amb els problemes dels meus agents com amb els dels ciutadans.»

El valor del treball silenciós

Durant l’entrevista també ha volgut reivindicar aquells professionals que habitualment no apareixen als titulars. «Quan es parla d’un gran operatiu tothom pensa en els agents que hi participen sobre el terreny. Però darrere hi ha moltes persones treballant als despatxos, als tallers o a les oficines. Sense aquesta feina invisible, els operatius no funcionarien.» Per això insisteix que l’èxit és sempre col·lectiu.

Coordinació entre cossos policials

La coronel també ha valorat molt positivament la relació amb la resta de forces de seguretat. Segons explica, la coordinació entre Guàrdia Civil, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i policies locals és «excel·lent» i constitueix una de les grans fortaleses del sistema policial català.

Com a exemple, ha recordat el dispositiu desplegat durant la visita del papa Lleó XIV, que es va organitzar en temps rècord. «Va ser un dispositiu molt complex, però el resultat va ser impecable gràcies al treball conjunt de tots els cossos.»

Sant Andreu de la Barca, una descoberta agradable

Després de gairebé vuit mesos destinada a la comandància, Cristina Moreno assegura que s’ha integrat plenament a Sant Andreu de la Barca.

Explica que una de les primeres coses que va fer en arribar va ser sortir a passejar pel municipi per conèixer-ne els espais més emblemàtics. «És un lloc molt tranquil, envoltat de natura i amb una ubicació privilegiada. Sortir al pati de la comandància i veure els boscos que l’envolten em continua semblant un luxe.»

També destaca la bona sintonia amb l’Ajuntament i les entitats locals. «La col·laboració institucional és magnífica i treballarem perquè continuï sent així.»

Aprendre català per apropar-se a la ciutadania

Un dels detalls que més va sorprendre durant la seva presa de possessió va ser que acabés el discurs en català.

En l’entrevista explica que continua estudiant la llengua i que ho fa amb entusiasme. «No m’hauria imaginat mai que m’agradaria tant aprendre català. El continuo estudiant perquè crec que és una manera més de ser a prop dels ciutadans.»

Un gest que resumeix la manera com Cristina Moreno vol afrontar aquesta nova etapa: proximitat, servei públic i una idea molt clara del que significa vestir l’uniforme. Perquè, com ella mateixa resumeix, «ser guàrdia civil no és una feina qualsevol; és una manera d’entendre la vida».