Frank López i Víctor Leal, parella i jugadors de l’equip Genuïns del Sant Andreu de la Barca, protagonitzen un emotiu testimoni sobre la diversitat afectiva, la neurodivergència i els valors que l’esport pot transmetre a la societat.

En una societat que encara treballa per trencar estereotips i eliminar prejudicis, hi ha històries que aconsegueixen transformar realitats simplement explicant-se amb naturalitat. És el cas de Frank López i Víctor Leal, dos joves jugadors de l’equip Genuïns del Sant Andreu de la Barca que, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQA+, han compartit la seva experiència personal en un programa especial de Ràdio Sant Andreu dedicat a la diversitat i la inclusió.

El reportatge radiofònic, sota el títol Divergències LGTBIQ+, ha volgut posar el focus en una realitat sovint invisibilitzada: la de les persones que formen part del col·lectiu LGTBIQA+ i que, al mateix temps, són neurodivergents. Una doble realitat que, en moltes ocasions, comporta desafiaments afegits, però que també ofereix una mirada única sobre el món, les relacions humanes i la manera d’entendre la convivència.

Una altra manera d’entendre l’esport

L’equip Genuïns del Sant Andreu de la Barca és molt més que un conjunt de futbolistes. És un espai on la competició queda en segon terme i on els valors humans es converteixen en l’eix central de l’activitat esportiva.

Així ho explica Javier Bernal, entrenador de l’equip des de fa més de quatre anys. Segons relata, l’objectiu principal no és guanyar partits ni acumular trofeus, sinó garantir que cada jugador trobi un espai on sentir-se valorat, respectat i integrat. «Nosaltres anem a jugar, a passar-nos-ho bé i a gaudir. Si guanyem, perfecte; si perdem, no passa res», resumeix Bernal. Una filosofia que contrasta amb la pressió competitiva que sovint domina l’esport federat i que ha convertit els Genuïns en una autèntica família.

L’entrenador destaca especialment el paper de les famílies, a qui considera els autèntics protagonistes del projecte. Són elles les que acompanyen els jugadors en el seu dia a dia, els donen suport i contribueixen a construir una xarxa humana que va molt més enllà dels entrenaments i els partits.

Una història que va començar gràcies al futbol

Frank i Víctor es van conèixer durant una trobada esportiva entre equips de futbol inclusiu. El que inicialment va ser una amistat es va convertir, amb el temps, en una relació sentimental basada en la confiança, la comprensió i el respecte mutu.

Tots dos recorden aquells primers contactes com el començament d’una connexió especial. Compartien interessos, aficions i una manera molt similar d’entendre les relacions personals. Però, sobretot, compartien una experiència vital marcada per la neurodivergència.

«Ell m’entenia quan moltes altres persones no ho feien», explica Frank. Una afirmació que resumeix perfectament la importància de trobar algú capaç de comprendre una manera diferent de percebre el món.

Amb el pas dels anys, la relació s’ha consolidat fins al punt de convertir-se en una referència positiva per a moltes persones del seu entorn.

Del patiment a la il·lusió

Abans d’arribar als Genuïns, tots dos havien format part d’altres equips on la competitivitat era molt més exigent.

La pressió pels resultats, les exigències constants i la sensació de no estar mai a l’alçada acabaven convertint el futbol en una font d’angoixa més que no pas de felicitat. «Acabàvem els partits pensant que no ho havíem fet prou bé», recorda Víctor. «Hi havia tanta pressió que deixàvem de gaudir.»

La seva arribada a Sant Andreu de la Barca va suposar un canvi radical. Aquí van trobar companys que els acceptaven tal com són, entrenadors que prioritzaven el benestar emocional i una filosofia basada en la convivència.

Per a ells, anar als entrenaments no significa simplement practicar esport. Significa trobar-se amb amics, compartir experiències i sentir-se part d’un grup.

Una lliçó d’empatia

Un dels moments més impactants de l’entrevista arriba quan Frank explica per què no celebra els gols que marca.

La seva resposta deixa sorpresos els participants del programa. «Quan jo marco un gol, el meu equip està guanyant, però l’altre està perdent. Sé com se sent algú quan està perdent i prefereixo no celebrar-ho davant seu», afirma.

Lluny de buscar protagonisme, Frank defensa una visió de l’esport basada en el respecte als rivals i en la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre.

Les seves paraules provoquen una reacció immediata entre els presents, que coincideixen a assenyalar que aquesta actitud representa una autèntica lliçó de vida.

En una època en què l’esport professional sovint es veu marcat per l’exhibició i l’individualisme, el seu missatge recorda la importància de la humilitat i de l’empatia.

Visibilitzar sense necessitat de reivindicar

Tot i formar part del col·lectiu LGTBIQA+, Frank i Víctor expliquen que mai han sentit la necessitat de donar explicacions sobre la seva relació dins de l’equip.

Els companys, els entrenadors i les famílies han assumit la seva relació amb total naturalitat. «No hem hagut d’explicar res. Ens accepten tal com som», expliquen.

Aquesta normalització és precisament una de les grans victòries que reivindiquen. Per a ells, el futur passa per una societat on les persones no hagin de justificar la seva orientació sexual, identitat de gènere o manera de ser.

Simplement, estimar qui estimen.

La doble realitat de la neurodivergència i la diversitat sexual

La tècnica LGTBI de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, Damaris López, destaca durant el programa que les persones neurodivergents i LGTBIQA+ poden experimentar una doble vulnerabilitat.

D’una banda, sovint han de fer front als prejudicis relacionats amb les seves diferències neurològiques. De l’altra, poden patir discriminacions derivades de la seva orientació sexual o identitat de gènere.

Per això considera imprescindible donar visibilitat a aquestes experiències i generar espais de trobada, reconeixement i suport.

Segons explica, la neurodivergència no és una malaltia ni una condició que s’hagi de corregir, sinó una expressió més de la diversitat humana.

Un missatge per als joves

Cap al final de la conversa, Frank i Víctor envien un missatge especialment adreçat als joves que encara tenen por de mostrar-se tal com són.

Les seves paraules estan carregades de sinceritat. «Si algú no t’accepta per estimar una altra persona, no t’aporta res a la vida», afirma Frank. «Qui t’estima de veritat acabarà entenent que el més important és que siguis feliç.»

Víctor hi afegeix una reflexió igualment contundent: si una persona que es considera amiga no és capaç de donar suport en moments importants, probablement no és una amistat real.

Són missatges senzills, però profunds. Missatges que neixen de l’experiència personal i que poden ajudar moltes altres persones que encara es troben en procés d’acceptació o visibilització.

Un exemple per a tota la societat

Al llarg dels trenta minuts de programa, els protagonistes van demostrar que la inclusió no necessita grans discursos ni campanyes espectaculars. De vegades, n’hi ha prou amb la naturalitat.

La història de Frank i Víctor, el treball de Javier Bernal i la filosofia dels Genuïns del Sant Andreu de la Barca mostren que és possible construir espais on les diferències no siguin un problema, sinó una riquesa compartida.

En un Dia de l’Orgull que reivindica drets, visibilitat i respecte, el testimoni dels dos joves futbolistes va acabar convertint-se en alguna cosa més gran: una lliçó d’humanitat.

Perquè, tal com van recordar durant l’entrevista, al final tot es resumeix en una idea molt simple: cadascú ha de poder estimar, viure i ser feliç sense por.

I això, dins i fora dels terrenys de joc, continua sent la victòria més important.