L’escriptora mallorquina comparteix la seva experiència creativa al Club de Lectura de Sant Andreu de la Barca i defensa el paper dels llibres en la preservació de la memòria col·lectiva.
La memòria, els silencis i les històries que han quedat al marge dels grans relats històrics defineixen bona part de l’obra de l’escriptora mallorquina Maria Escalas. Aquesta mirada sobre el passat va centrar la conversa mantinguda amb els lectors en el marc del Club de Lectura de la Biblioteca Aigüestoses de Sant Andreu de la Barca, on l’autora va reflexionar sobre la seva trajectòria literària, el procés creatiu i la necessitat de recuperar veus oblidades.
Abans de la participació al Club de Lectura, l’escriptora va conversar en una entrevista amb Jordi Milian als estudis de Ràdio Sant Andreu. Escalas va definir els clubs de lectura com un dels espais més enriquidors per a qualsevol escriptor. “La meva feina és molt solitària i silenciosa, i rebre el retorn dels lectors és un luxe”, va assegurar. Segons va explicar, aquests espais permeten compartir interpretacions, descobrir matisos inesperats i aprofundir en els detalls d’unes obres que, sovint, amaguen referències i lectures subtils que només els lectors més atents són capaços de detectar.
L’autora va remarcar també la diferència entre una presentació literària i un club de lectura. Mentre que en una presentació cal evitar revelar aspectes essencials de la trama, en un club els participants ja han llegit l’obra i poden debatre lliurement sobre el desenllaç, els personatges i les decisions narratives. “És una lectura crítica en el millor sentit de la paraula”, va afirmar.
Una vocació que va néixer de l’escriptura quotidiana
Tot i la seva formació musical, Maria Escalas va arribar a la literatura de manera natural. L’autora va recordar que sempre havia escrit, des dels diaris personals de joventut fins als textos que compartia al seu blog. Aquella experiència va acabar obrint-li les portes del món editorial quan una editorial li va proposar publicar una selecció dels seus articles.
Posteriorment, va escriure la seva primera novel·la amb la voluntat de preservar la memòria familiar. “Vaig escriure perquè els meus fills sabessin la història de la seva família”, va explicar. Aquell projecte inicial acabaria convertint-se en l’inici d’una trajectòria literària que avui suma títols com Abans que el teu record torni a cendra, Sara i els silencis, Estimada Mirta, Matilde E. i No va quedar res.
Escalas va reconèixer que el pas definitiu cap a la literatura professional va arribar després d’una profunda reflexió personal i gràcies al suport de la seva família. Una decisió que li va permetre dedicar-se plenament a allò que considerava la seva autèntica vocació.
Recuperar les dones esborrades de la història
La recuperació de figures femenines invisibilitzades ocupa un lloc central en la seva obra. Un dels exemples més destacats és Matilde E., novel·la guardonada amb el Premi Ciutat de Palma i centrada en la figura de la compositora mallorquina Matilde Escalas.
L’escriptora va explicar que la descoberta d’aquesta artista gairebé desconeguda la va portar a iniciar una investigació que va revelar la trajectòria d’altres dones oblidades per la historiografia oficial. “Tan important com trobar una bona història és trobar la manera adequada d’explicar-la”, va assenyalar.
Per a Escalas, la literatura té la capacitat de restituir aquestes absències i retornar protagonisme a persones que, malgrat la seva rellevància, han quedat relegades a notes a peu de pàgina de la història.
Llers i les ferides de la Guerra Civil
La seva darrera novel·la, No va quedar res, neix d’un procés de recerca al voltant de la destrucció de Llers durant els últims dies de la Guerra Civil. El llibre recrea les conseqüències de l’explosió del polvorí instal·lat a l’església del municipi, una detonació que va arrasar el poble i va transformar per sempre la vida dels seus habitants.
A partir d’aquest episodi, l’autora construeix una narració que explora les contradiccions humanes i els efectes de la guerra sobre les persones. Lluny de plantejaments maniqueus, Escalas aposta per una mirada complexa sobre els protagonistes d’aquell període històric.
Durant la documentació de la novel·la va descobrir personatges com Eugeni Aroles, alcalde republicà de Llers, catòlic convençut i víctima de les tensions ideològiques de l’època. Històries com aquesta, segons va explicar, exemplifiquen la riquesa dels relats que encara resten amagats sota les grans narratives històriques.
Una biblioteca oberta als lectors
El director de la Biblioteca Aigüestoses, Ferran Cañada, posa en valor la participació dels lectors i la consolidació del club de lectura com un dels espais culturals de la ciutat.
Cañada comenta a Ràdio Sant Andreu que la biblioteca ha apostat enguany per un model més obert i participatiu amb l’objectiu d’incorporar nous membres i reforçar l’activitat de cara al pròxim curs. També ha destacat la tasca de Maria Escalas com a dinamitzadora de clubs de lectura, una faceta que coneix de primera mà i que considera especialment valuosa per generar debat i fomentar l’interès per la literatura.
L’èxit de participació ha portat la biblioteca a programar una sessió extraordinària durant el mes de juliol. “La gent dels clubs de lectura és molt fidel i molt motivada”, ha recordat el director, satisfet per la resposta dels participants i per la bona acollida de l’obra No va quedar res.
