La tercera Fira del Vermut de Sant Andreu de la Barca referma l’èxit d’una tradició que es reinventa entre vermuts, gastronomia i música en directe
L’esplanada del mercat setmanal de Sant Andreu de la Barca s’ha convertit aquest diumenge en l’epicentre de la cultura del vermut amb la celebració de la tercera edició de la Fira del Vermut. L’esdeveniment, que ja s’ha consolidat dins el calendari gastronòmic i festiu del municipi, ha reunit una dotzena de cellers i distribuïdors procedents de diferents comarques catalanes, especialment de la Terra Alta i el Priorat, que han ofert als visitants una àmplia mostra de vermuts artesanals i elaboracions singulars.
Els assistents han recorregut els diferents estands instal·lats a l’Esplanada del mercat setmanal, convertida per unes hores en un punt de trobada per als amants de la gastronomia, el vi i una beguda que viu un dels seus millors moments.
Una beguda amb més de dos mil anys d’història
Tot i que el vermut viu actualment una autèntica edat d’or, els seus orígens es remunten a l’antiguitat. Ja a la Grècia clàssica, al segle IV abans de Crist, s’elaboraven vins aromatitzats amb herbes medicinals. La tradició atribueix al metge Hipòcrates la preparació d’un vi infusionat amb donzell i altres plantes aromàtiques, considerat un dels antecedents més remots del vermut actual.
El vermut modern, però, neix a finals del segle XVIII a Torí, al nord d’Itàlia. El seu nom deriva del mot alemany wermut, que significa donzell, una de les herbes imprescindibles en la seva elaboració. A partir d’un vi base s’hi afegeixen alcohol, sucre i una combinació de botànics que poden incloure espècies, arrels, flors, fruits i plantes aromàtiques.
Durant el segle XIX, el vermut es va expandir per Europa i va trobar a Catalunya un dels seus grans centres de producció. Ciutats com Reus van arribar a convertir-se en referents internacionals, fins al punt que la capital del Baix Camp era considerada una de les grans places mundials del comerç de vermut. Després d’un període de menor popularitat durant la segona meitat del segle XX, la beguda ha recuperat protagonisme gràcies a l’aposta pels productes artesanals, la gastronomia de proximitat i la recuperació de tradicions socials profundament arrelades.
Aquest ressorgiment és precisament el que s’ha pagut constatar a Sant Andreu de la Barca.
Recuperar varietats històriques
Entre les propostes més singulars presents a la fira hi havia la del celler Estones Vins, de la Terra Alta. Sergi Montalà va presentar el seu Vermut Estones PX, elaborat a partir de la varietat Pedro Ximénez, una varietat històrica de la qual actualment només queden dues hectàrees i mitja plantades a la Terra Alta. «Les dues hectàrees i mitja que existeixen avui en dia són de gestió nostra. A partir d’aquest raïm fem un vi tranquil, però una part la veremem abans i la destinem a elaborar un vi ranci. Després de tres anys d’envelliment, aquest vi ranci es converteix en vermut», ha explicat.
El resultat és un producte que recupera l’estil dels vermuts tradicionals. «Busquem un perfil més oxidatiu, amb una graduació d’entre 17 i 19 graus, com es feien antigament, i que recordi vins com els olorosos o els palo cortado.»
Montalà considera que l’èxit actual del vermut està molt vinculat al seu component social. «Avui dia anar a fer el vermut és gairebé un acte social. La majoria de persones busquen una beguda fàcil de prendre abans de dinar, però també existeix un públic que busca vermuts més complexos i gastronòmics.»
En aquest sentit, destaca que el seu Vermut PX és considerablement menys dolç que la majoria de referències del mercat. «Mentre molts vermuts tenen entre 100 i 130 grams de sucre per litre, el nostre en té aproximadament 70. És un vermut més sec i més vínic, pensat per a consumidors que busquen una experiència diferent.»
El Priorat aposta per la qualitat des de l’origen
Des del Priorat, Toni Munts va presentar els vermuts Dos Déus, elaborats íntegrament amb matèries primeres pròpies. «Treballem amb varietats blanques autòctones, amb botànics propis i fins i tot l’alcohol vínic el destil·lem nosaltres mateixos. Intentem controlar tot el procés de producció», va explicar.
Una de les característiques principals dels seus vermuts és el treball amb la fusta. «El nostre vermut negre passa vuit mesos en bóta. A més, elaborem una versió fumada en què les herbes aromàtiques es fumen amb torba abans de ser infusionades, aportant unes aromes molt particulars.»
Segons Munts, la qualitat del vi base és determinant. «Un gran vermut ha de néixer d’un gran vi. Durant molts anys el vermut es feia amb qualsevol vi, però quan parteixes d’una bona matèria primera el resultat final és incomparablement millor.»
També considera que el sector viu una transformació important. «Intentem que el vermut no quedi limitat a l’hora de l’aperitiu. Cada vegada es consumeix més a les tardes i també com a acompanyament gastronòmic. Alguns vermuts poden maridar perfectament amb diferents plats.»
El productor prioratí va destacar també el reconeixement internacional que està assolint el sector. «Els vermuts catalans cada vegada tenen més prestigi fora de casa nostra, i això és una molt bona notícia.»
Tornar a les arrels
Una altra de les referències presents a la fira ha estat La Madre, elaborat a Batea. El seu responsable, Josep Maria Castillo, defensa que bona part del ressorgiment del vermut respon a una recuperació de les tradicions. «El nostre vermut està elaborat amb garnatxa blanca 100% Terra Alta i una selecció de 34 botànics. Aquesta és una de les seves singularitats», va explicar.
Per a Castillo, l’èxit actual del vermut té una dimensió cultural. «Recordo que el meu avi sempre deia que fer el vermut era un ritual. Sortien de missa els diumenges i anaven directament al bar del poble. Crec que, al final, sempre acabem tornant a les nostres arrels.»
El productor també observa un interès creixent entre els més joves. «Els nostres pares van ser grans consumidors de vi i potser les noves generacions busquen productes diferents. Veiem que el vermut cada vegada desperta més interès entre el públic jove.»
Segons la seva experiència, els gustos també han evolucionat. «Abans els vermuts eren molt més intensos i herbacis. Ara es busquen productes més suaus, més afruitats i amb amargors més equilibrades.»
Castillo va destacar també la vinculació de La Madre amb la fira santandreuenca. «Fa diverses edicions que venim perquè és una bona oportunitat per donar a conèixer els nostres productes. Sempre ens hi hem sentit molt ben acollits i estem molt contents de la resposta del públic.»
Un vermut amb ànima solidària
La vessant més solidària de la fira va arribar de la mà de Witty Wines, distribuïdora dels vermuts Musugorri i Bertsolari. Ariadna, representant de la marca, va explicar que la seva presència a Sant Andreu de la Barca s’ha convertit en una tradició. «El Musugorri és ja un habitual d’aquesta fira i no podíem venir sense ell. També hem portat el Bertsolari, que seria com el seu germà gran», va explicar.
Els dos productes estan elaborats a Tarragona amb varietats autòctones de la Terra Alta, principalment garnatxa blanca. El Musugorri incorpora més de trenta botànics, mentre que el Bertsolari n’inclou quaranta, fet que li aporta un perfil més complex i amb un punt més amarg.
Però allò que realment diferencia el Musugorri és el seu compromís social. «Sempre mantindrem aquest projecte solidari. De cada litre venut es destinen deu cèntims a la Unitat de Càncer Infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu», va recordar.
El nom del vermut també amaga una història carregada de simbolisme. «Musugorri significa ‘galtes vermelles’ en basc. El nostre director comercial va viure una llarga experiència a la planta d’oncologia infantil i va observar que molts nens, després dels tractaments, recuperaven momentàniament l’energia i se’ls envermellien les galtes. Vam voler retre homenatge a aquella imatge plena d’esperança.»
La marca també va participar dissabte a la Fira del Vi. «Volíem portar més productes avui, però es van esgotar durant la jornada anterior. Això és una mostra de la bona resposta que tenim aquí», va explicar Ariadna, convençuda que repetiran experiència en futures edicions.
Una cita plenament consolidada
La presència d’una dotzena de productors i distribuïdors ha evidenciat la riquesa i la diversitat del sector vermutaire català. Des de projectes que recuperen varietats històriques fins a elaboracions envellides en bóta, passant per iniciatives solidàries o propostes gastronòmiques innovadores, la tercera Fira del Vermut de Sant Andreu de la Barca ha demostrat que aquesta beguda viu un dels seus millors moments.
La gran afluència de públic registrada durant tota la jornada confirma l’encert d’una proposta que ha sabut connectar amb les noves tendències de consum sense perdre l’essència d’una tradició profundament arrelada a la cultura mediterrània. Sant Andreu de la Barca consolida així una cita que ja forma part del seu calendari festiu i gastronòmic i que, any rere any, continua atraient més elaboradors, més visitants i més amants del vermut.
Gastronomia i música per completar l’experiència
La Fira del Vermut no només ha estat una mostra de productors i elaboradors, sinó que també ha ofert una completa proposta gastronòmica per acompanyar les degustacions. Els visitants han pogut gaudir de diferents opcions culinàries de la mà d’El Palau Vell Restaurant, El Teu Cafè, Empanadas Argentinas La Original i l’Associació Ruvins, que han contribuït a convertir la jornada en una experiència gastronòmica completa i apta per a tots els gustos.
L’ambient festiu s’ha vist reforçat per l’acompanyament musical de La Lola Band, que ha posat la banda sonora a la jornada amb un repertori que ha contribuït a crear un ambient distès i agradable durant tot el matí i el migdia.
