La presència de la DO Pla de Bages en aquesta nova edició de la fira ha permès acostar als visitants la realitat d’un territori amb una llarga tradició vitivinícola que, després de dècades de retrocés, viu un procés de recuperació i consolidació gràcies a l’aposta per la qualitat, la singularitat i l’arrelament al territori.
El vicepresident de la DO Pla de Bages i elaborador de Collbaix – Celler El Molí, Josep Maria Claret, ha destacat la importància que té per a la denominació participar en una fira tan propera al seu territori.
«És un plaer poder ser la denominació convidada en una de les fires que es fan molt a prop de casa. Per a nosaltres és molt important perquè Sant Andreu de la Barca és una zona propera al Bages i amb una gran vinculació amb els nostres vins», ha afirmat.
Una història que es remunta a l’època romana
Que el Bages és terra de vins és una realitat que es remunta a més de dos mil anys. Tot i que no es coneix amb exactitud quan es va iniciar el cultiu de la vinya a la comarca, la seva vinculació amb el vi és tan profunda que un autor medieval del manuscrit Miracula Sancti Benedicti va atribuir l’origen del nom Bages a Bacus, el déu romà del vi.
Els primers testimonis documentats de viticultura daten de l’època romana. Diverses excavacions arqueològiques han localitzat restes relacionades amb la producció de vi a municipis com Castellgalí, Sant Fruitós de Bages o Rajadell, evidenciant que la vinya ja formava part del paisatge i de l’economia del territori fa gairebé dos mil·lennis.
Més endavant, a partir del segle X, la repoblació de la Catalunya Central i la influència del monestir de Sant Benet de Bages van impulsar una expansió extraordinària del conreu de la vinya. Durant segles, el vi es va convertir en un dels principals motors econòmics de la comarca, afavorint el desenvolupament de masies, pobles i explotacions agrícoles vinculades a la producció vitivinícola.
«Històricament el Bages sempre s’ha conegut per la vinya. El cultiu prioritari ha estat la vinya i l’olivera i les ceps formen part del nostre paisatge des de fa molts segles», ha recordat Claret durant la seva participació a la fira.
El gran esplendor del segle XIX
L’edat d’or de la vinya bagenca va arribar durant el segle XIX. En aquell moment, el Bages es va convertir en la comarca amb més superfície de vinya de Catalunya, amb prop de 27.700 hectàrees plantades, una xifra que avui sembla difícil d’imaginar.
Aquell període d’esplendor va deixar un patrimoni excepcional que encara es conserva. Les barraques de pedra seca, els marges, els cups excavats a la roca i les singulars tines a peu de vinya constitueixen un dels llegats culturals més importants del territori i testimonien la intensa activitat vitivinícola que va transformar el paisatge bagenc.
Moltes d’aquestes construccions formen avui part d’itineraris culturals i enoturístics que permeten comprendre la dimensió històrica que va arribar a tenir el vi al Bages.
Però aquell creixement es va veure interromput per l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX. La plaga va devastar gran part de les vinyes i va obligar a una profunda transformació del sector. Tot i la posterior replantació dels ceps i la creació de cooperatives agràries, la superfície de vinya es va reduir progressivament durant bona part del segle XX.
El renaixement de la DO Pla de Bages
El gran punt d’inflexió modern va arribar l’any 1995 amb la creació de la Denominació d’Origen Pla de Bages. Des d’aleshores, la comarca ha viscut una autèntica revitalització vitivinícola basada en la qualitat, la recuperació del patrimoni i la posada en valor de les varietats pròpies.
Actualment, la DO agrupa disset cellers, majoritàriament familiars i amb vinya pròpia, que elaboren vins fortament vinculats al territori. Situada entre Montserrat, la serra de Castelltallat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la comarca ofereix un paisatge singular de petites vinyes envoltades de boscos que aporten una personalitat única als vins.
Segons Claret, aquesta singularitat és precisament un dels principals valors de la denominació. «El que ens fa especials són les condicions del territori, el paisatge, la terra i les nostres varietats ancestrals. El picapoll blanc, el mandó o el sumoll són varietats extraordinàries que ens fan únics», ha destacat.
La recuperació de varietats històriques
La varietat blanca Picapoll s’ha convertit en el gran emblema de la denominació. Al mateix temps, els elaboradors han impulsat la recuperació de varietats tradicionals com la Mandó i la Sumoll, gairebé desaparegudes fa només unes dècades.
Aquesta aposta per la identitat varietal és compartida per molts dels cellers que integren la denominació.
Entre ells destaca Abadal, una empresa familiar vinculada al món del vi des de fa més de vuit segles. Situat en un entorn privilegiat, el celler combina història, paisatge, gastronomia i innovació per elaborar vins que expressen l’essència del territori bagenc. La seva aposta per les varietats autòctones i per l’enoturisme l’ha convertit en una de les referències de la DO Pla de Bages.
També sobresurt Exibis, un projecte que l’any 2009 va recuperar l’activitat vitivinícola en unes finques amb una llarga tradició històrica situades al nord de la comarca. El celler treballa per recuperar el caràcter singular dels vins del Bages sota la direcció de l’enòleg Joan Soler.
El propietari d’Exibis, Joan Fernández, considera que la recuperació de la història és una de les grans missions dels elaboradors actuals. «Si havíem estat la zona amb més vinya de Catalunya i avui la denominació té poc més de 500 hectàrees, això vol dir que hi ha hagut un trencament cultural molt important. La nostra feina és recuperar aquest coneixement, recuperar les varietats i recuperar aquesta història», ha explicat.
Fernández ha assenyalat que el seu projecte és un reflex del que està succeint a tota la comarca. «Exibis és un exemple del que està fent la DO Pla de Bages: recuperar el passat, recuperar el paisatge i transformar-ho en vins de qualitat», ha afirmat.
Singularitat i territori
L’elaborador bagenc ha destacat també la singularitat geogràfica de la seva explotació, situada en una zona de muntanya al nord de la comarca. «No som millors que ningú, però sí singulars i diferents. Tenim menys producció, però també un raïm més concentrat i amb molta personalitat. Això es reflecteix en els vins», ha explicat.
El celler treballa amb varietats històriques com el Sumoll i el Mandó, però també amb Picapoll, Macabeu i Cabernet Sauvignon. «Treballem amb varietats que formen part de la nostra història, però també amb altres que s’han adaptat perfectament al territori. La Cabernet Sauvignon fa molts anys que és aquí i pràcticament la podem considerar una varietat local», ha assenyalat.
Els reptes del futur
La DO Pla de Bages viu un moment de consolidació gràcies a la feina dels seus cellers i a l’aparició de nous projectes familiars que han apostat pel territori durant l’última dècada. «Han aparegut petits cellers molt passionals que treballen extraordinàriament bé. Això ens fa ser optimistes i pensar que tenim molt futur per davant», ha assegurat Claret.
Tot i així, el sector és conscient dels reptes que haurà d’afrontar. El principal és l’adaptació al canvi climàtic, una realitat que ja condiciona el treball a la vinya. «Ens estem adaptant a unes condicions que no són habituals. Cada vegada hem d’entendre millor què necessita la vinya i com respondre a situacions climàtiques més extremes», ha advertit.
Malgrat les dificultats, els elaboradors es mostren convençuts que el futur passa per continuar apostant per la qualitat, la identitat i el producte de proximitat. «Consumir vins del territori és una manera de preservar el paisatge, l’activitat agrícola i la vida als pobles. Si volem un territori viu, tots hi hem de col·laborar», ha remarcat Claret.
