Un, dos, tres, canta otra vez. Una història d’Eurovisión ha culminat aquest cap de setmana amb un èxit rotund la celebració dels 40 anys de trajectòria de TeatrAndreu.
La producció, representada els dies 30 i 31 de maig al Teatre Núria Espert, ha exhaurit les entrades en les dues funcions i ha aconseguit posar dempeus el públic en acabar cada representació.
L’espectacle ha combinat música en directe, humor, coreografies, nostàlgia i crítica social en una proposta inspirada en l’univers del Festival d’Eurovisió que ha captivat els espectadors des del primer minut. Durant les dues sessions, el públic ha acompanyat els actors amb rialles, aplaudiments i fins i tot cantant algunes de les melodies que formen part de la banda sonora del muntatge.
La producció, dirigida per Simón Bellido, s’ha convertit en un dels projectes més ambiciosos de la companyia local i en l’acte central de la commemoració del seu 40è aniversari. L’emoció era evident entre els integrants del grup després de la segona funció.
“És espectacular”, assegura Bellido. “La gent ha estat aplaudint durant tota l’obra, rient, cantant i gaudint. Al final veure tot el teatre dret és una cosa que no oblidarem mai”.
El director reconeix que l’acollida del públic ha superat qualsevol previsió. “No ens ho imaginàvem ni en el millor dels nostres somnis. Pensàvem que vindrien familiars, amics i la gent que habitualment segueix la companyia, però ha vingut molta més gent i tots han sortit encantats”, explica.
La història de Modes i Carla
El musical narra la història de Modes i Carla, interpretats pels actors Joan Navarro i Sonia Vera, dos joves integrants del duet musical Los Cassettes que comparteixen un mateix somni: arribar algun dia a representar el seu país al Festival d’Eurovisió.
Al llarg de la trama, els protagonistes recorren un camí ple d’entrebancs, decepcions i sacrificis personals. Tot i això, mantenen intacta la il·lusió i la voluntat de continuar lluitant per allò que estimen. Aquesta és precisament una de les idees centrals de l’obra.
“Tot comença quan són petits i tenen un somni molt gran”, explica Joan Navarro. “Pel camí hi ha moltes dificultats, gent que no confia en tu i moments complicats, però l’obra parla de continuar avançant i de no rendir-se mai”.
La seva companya de repartiment, Sonia Vera, destaca la connexió emocional que s’ha generat amb els espectadors. “Parlem de situacions que tothom ha viscut d’alguna manera. Les dificultats, les pèrdues, la necessitat de continuar endavant. Crec que la gent s’hi ha sentit molt identificada”.
Un repte escènic de gran envergadura
Per als actors, el musical també ha representat un important repte artístic. A més de la interpretació dramàtica, l’obra exigeix cantar i ballar durant bona part de la representació.
“Quan el Simón ens va proposar el projecte vam pensar que era una bogeria”, comenta Sonia Vera entre rialles. “Nosaltres dèiem que no cantàvem ni ballàvem, però al final, amb moltes hores de treball i amb l’ajuda de tot l’equip, hem aconseguit fer una cosa molt bonica”..
La complicitat entre els protagonistes, les coreografies i les interpretacions musicals han estat alguns dels elements més valorats pel públic, que ha respost amb entusiasme durant les gairebé dues hores d’espectacle.
Humor, nostàlgia i una mirada crítica
Més enllà de l’homenatge al popular festival europeu, Un, dos, tres, canta otra vez també ha incorporat una mirada satírica sobre els interessos polítics, les estratègies mediàtiques i les lluites de poder que sovint envolten els grans esdeveniments televisius.
Aquesta combinació d’humor, crítica i emoció ha contribuït a construir una història capaç de connectar amb diferents generacions. Les referències musicals, l’estètica inspirada en diferents etapes d’Eurovisió i la banda sonora han despertat la nostàlgia entre molts espectadors.
El millor regal per al 40è aniversari
La companyia TeatrAndreu ha celebrat amb aquesta producció quatre dècades dedicades a la promoció de les arts escèniques al municipi. Fundada fa quaranta anys, l’entitat s’ha consolidat com una de les referències culturals de Sant Andreu de la Barca, impulsant nombroses produccions teatrals i contribuint a la formació de diverses generacions d’actors i actrius amateurs.
“Ha estat un honor que aquesta sigui l’obra del 40 aniversari”, afirma Bellido. “La resposta del públic és el millor reconeixement possible a tota la feina que hi ha darrere”.
Una aposta per la cultura de proximitat
Després de l’ovació final, els membres de la companyia han volgut posar en valor la importància del públic i de la cultura de proximitat.
“Sense públic no hi ha teatre”, recorda Sonia Vera. “Necessitem que la gent continuï apostant per la cultura perquè és el que ens permet seguir fent espectacles i compartint emocions”.
En la mateixa línia, Simón Bellido anima els espectadors a continuar perseguint els seus objectius. “Que la gent segueixi els seus somnis. Aquesta obra també parla d’això. Per molts obstacles que trobis, si treballes i hi poses il·lusió, moltes vegades els somnis es poden fer realitat”.
Amb dues funcions plenes de gom a gom, una llarga ovació final i un públic completament entregat, Un, dos, tres, canta otra vez. Una història d’Eurovisión s’ha convertit en una celebració memorable dels 40 anys de TeatrAndreu.
