Sant Andreu de la Barca ha tornat a convertir-se en epicentre de la tradició tèxtil catalana amb la celebració de la 27a Trobada de Puntaires, un esdeveniment que ha reunit desenes d’aficionats als boixets a la plaça Font de la Roda, coincidint amb l’acte central de la diada de Sant Jordi.
La combinació de cultura popular, artesania i ambient festiu ha marcat una jornada on la delicadesa del fil i la paciència han estat protagonistes.
Una afició que uneix generacions
La trobada ha destacat per la seva àmplia participació, amb puntaires arribats tant de la ciutat com d’altres punts del territori. Entre elles, la Maria, que va descobrir aquesta pràctica un cop jubilada «M’ha agradat sempre, però no podia. Quan em vaig jubilar, vaig començar. El que més m’agrada és el contacte amb la gent i concentrar-me en aquest treball. M’agrada tot.»
El testimoni posa de manifest una de les claus d’aquesta activitat: no és només artesania, sinó també un espai de socialització i benestar personal.
Paciència, concentració i calma
El treball amb boixets requereix una habilitat essencial que es repeteix en totes les converses: la paciència. Les Montserrats —com elles mateixes bromejaven— coincideixen plenament «És molt bonic, però si t’enfades no et surt. Has d’anar fent, tranquil·la. És un relax.»
Moltes participants expliquen com aquesta pràctica ajuda a desconnectar del dia a dia «Quan estàs una mica emprenyada, et calma. Tots els pensaments se’n van. Només estàs per això.»
Algunes d’elles van començar de ben petites, fins i tot a l’escola, i han reprès l’activitat anys després, convertint-la en una part essencial de la seva rutina.
Fidelitat a la cita anual
Des de barris com Horta, a Barcelona, arriben grups que no fallen a la cita «Fa molts anys que venim cada any i continuarem venint.»
Aquesta continuïtat evidencia la importància de la trobada com a punt de reunió anual per a la comunitat de puntaires, més enllà de la pràctica artesanal.
Més que un passatemps
Per a moltes participants, fer boixets és també una manera de trencar amb la rutina. La Dolores ho resumeix així «Ho faig per entretenir-me i sortir una mica de la rutina de casa.»
Els treballs que elaboren —ventalls, roses o peces decoratives— són fruit d’hores de dedicació i estima pel detall.
Una afició també amb presència masculina
Tot i que majoritàriament femenina, la trobada també compta amb alguns homes. És el cas de Josep Lluís, de Cornellà «Va començar la meva dona i jo m’hi vaig afegir. Al final et canses de mirar i ho proves.»
Segons explica, habitualment són “quatre o cinc homes” en aquestes trobades. Per ell, la clau és clara«T’ha d’agradar i tenir paciència. Sense pressa.»
En aquesta edició, alguns participants han destacat la bona organització de l’esdeveniment:
«Per ser una trobada de mida mitjana-petita, està molt ben muntada. Tot està controlat.»
Aquest format més proper ha estat valorat positivament, ja que facilita la convivència i l’intercanvi entre participants.
La 27a Trobada de Puntaires de Sant Andreu de la Barca ha tornat a demostrar que les tradicions continuen vives gràcies a la passió de qui les practica. Entre fils, boixets i converses, la jornada ha teixit molt més que puntes: ha reforçat vincles, ha preservat un llegat d’un activitat que segons han explicat qui la practica, que requereix calma i paciència.
