A l’espai REGIDORS,  coneixem el vessant polític i personal dels regidors i regidores de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Anna Serra reivindica una política “transparent i propera” i defensa l’educació com una vocació “totalment” essencial.

La regidora de FEM Sant Andreu a l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, Anna Serra, defensa una manera d’entendre la política local basada en la proximitat, l’escolta i el compromís amb la ciutat. En una entrevista centrada en la seva trajectòria professional i política, Serra repassa els seus inicis en la docència, el salt a la política municipal i la seva vinculació amb el teixit associatiu local.

Regidora des de l’any 2023, Anna Serra assumeix les àrees d’Educació, Infants i Famílies, així com Formació i Ocupació, i també és regidora adscrita a Cultura. Amb una trajectòria professional estretament vinculada al món educatiu, Serra no dubta a definir la docència com una professió profundament vocacional. “Totalment, totalment. Les persones que ens dediquem a l’educació, sigui d’una manera o d’una altra, sempre hi ha alguna cosa en comú i és la passió que sentim per tot el procés educatiu”, afirma.

La regidora explica que el seu recorregut dins l’àmbit educatiu ha estat ampli i divers, des de monitora de menjador i d’esplai fins a vetlladora, mestra i, actualment, responsable política d’àrees relacionades amb l’educació. “Sempre vinculat al món educatiu”, resumeix. Per a Serra, aquesta passió és imprescindible per sostenir-se en una professió cada vegada més exigent: “Si no és vocacional, hi hauria moltíssims moments en què renunciaries. Perquè és tan complicat, avui dia, la docència és complicadíssima”.

En aquest sentit, insisteix que acompanyar infants i joves avui és un repte constant: “La societat ha canviat, i canvia constantment, i per tant has d’estar en constant canvi, en constant moviment i sempre en formació continuada”. La seva vocació, assegura, ve de lluny. “Ja de petita… sí que va començar una mica a encarrilar-se aquesta idea de dedicar-me a l’educació, de ser mestra”, recorda. De fet, admet que jugava a fer classes a casa: “Jo sí, jo tenia allà totes les meves nines i ninos col·locats, i anava explicant tot”.

Aquesta tria professional també té una dimensió personal. Serra explica que créixer amb una germana amb discapacitat va marcar la seva sensibilitat i la seva mirada. “Jo suposo que va arribar un moment que vaig fer un punt d’inflexió, i jo volia també col·laborar, posar el meu granet de sorra”, assenyala. Tot i que inicialment no tenia clar si treballaria directament amb infants amb discapacitat, finalment va estudiar Magisteri d’Educació Primària i es va especialitzar en atenció a la diversitat.

Una entrada a la política fruit del compromís amb la ciutat

Si la docència és vocació, Serra considera que la política local també ho ha de ser. “Sí, sí, sí, també ho és, també ho ha de ser”, diu amb convicció. Segons explica, el seu entorn feia temps que comentava, mig seriosament mig en broma, la necessitat d’implicar-se més directament en la vida pública. “Al final, tu el que vols és millorar la teva ciutat. Si tu t’estimes el lloc on vius, t’estimes el teu entorn, t’estimes les entitats, suposo que sents aquesta necessitat una mica de posar-t’hi”.

La decisió, però, no va ser immediata. Serra admet que va ser de les últimes a fer el pas i que els dubtes van ser importants. “He de dir que a mi em va costar”, reconeix. La persona clau perquè acabés fent el salt va ser la Unice, a qui cita expressament: “Jo estic on soc gràcies a la Unice. La Unice em va venir a buscar moltíssimes vegades i jo tenia molts dubtes”.

En aquell moment, Serra era tutora de primer de primària i li costava imaginar-se fora de les aules. “A mi m’agrada molt la meva feina. Jo en aquell moment era mestra, jo estava en una tutoria de primer de primària, i malgrat tot el que dèiem de les dificultats, a mi m’agrada molt la meva feina, m’apassiona”, explica. El dubte principal era saber com podria contribuir a l’educació des d’una altra perspectiva. Finalment, la insistència del grup i el projecte polític de FEM Sant Andreu la van acabar convencent. “Gràcies a ella i a tot l’equip de FEM Sant Andreu, encapçalat pel Marc, avui soc aquí”.

Serra assegura que va apostar per FEM Sant Andreu perquè hi va veure un projecte sòlid i plural. “Tenia un projecte molt bo, elaborat per moltes persones diverses, persones que tenien molts colors polítics, realment, però que estaven desencantades amb el que hi havia a la ciutat”, explica. Per a ella, aquesta suma de sensibilitats va ser precisament una de les fortaleses de la candidatura. “Es crea una xarxa de persones molt diferents, de gustos i d’opinions molt diverses, que vam crear un projecte comú per millorar el lloc on vivim”.

“Ni de lluny pensava” que acabaria sent regidora

La regidora també admet que no esperava acabar entrant al consistori. Situada al número 8 de la llista, afrontava la campanya sense pensar que obtindria acta de regidora. “Ni de lluny pensava que jo havia d’entrar, perquè a més jo estava bastant allunyada dels primers números”, recorda. Tot i això, el clima que es va generar durant la campanya li va fer percebre que hi havia una expectativa real de canvi. “A mesura que anava passant els dies i les setmanes, allà s’estava coent alguna cosa”, assenyala.

L’acte de presentació al Teatre Núria Espert va ser, segons explica, un punt d’inflexió. “Vam fer un acte al teatre per explicar totes les nostres il·lusions i tot el que volíem fer, i de sobte omplim un Teatre Núria Espert. I allò per nosaltres va ser com: ostres, que el canvi no arribarà, que el canvi ja ha començat”.

Quan es va confeccionar el cartipàs municipal, Serra va tenir clar quin havia de ser el seu lloc. “La primera cosa que vam pensar va ser: jo necessito aquesta regidoria, ha de ser meva, perquè penso que tenim molt a fer”, afirma en referència a Educació. Tot i remarcar que no és obligatori ser especialista en un àmbit per gestionar-lo políticament, sí que defensa que el coneixement previ ajuda molt. “És un gran avantatge quan tu arribes a un lloc i has d’anar a una escola, has d’anar a un consell escolar, has de planificar millores educatives, i tu vens del món educatiu”.

Serra considera que la ciutat tenia molt marge de millora en aquest terreny. “Volíem començar a construir, i també era una gran responsabilitat, començar a construir sobre un terreny pràcticament buit”, assegura.

Una política “transparent”, “propera” i accessible

Sobre la seva manera d’entendre la política, la regidora ho resumeix amb claredat: “Per mi, la política ha de ser transparent. I és transparent, és propera, molt propera”. Serra defensa que els càrrecs electes no poden convertir-se en figures llunyanes per a la ciutadania. “Que els veïns i veïnes no ens vegin com una cosa llunyana i poc accessible, sinó tot el contrari, que ens vegin pel carrer, que ens parin”, afirma.

Aquesta voluntat de proximitat la trasllada també al tracte diari. “Jo tinc el telèfon, que m’és igual l’hora que m’escriguin, i sempre procuro contestar”, explica. Tot i reconèixer que la maternitat li ha complicat alguns ritmes, sosté que manté aquest compromís de resposta i escolta. “El més important de la política és ser propers i escoltar el que la gent necessita”.

Pel que fa als referents, Anna Serra evita anar gaire lluny i es queda amb una companya del mateix entorn municipal. “No me n’aniré molt lluny i em quedaré aquí, a Sant Andreu de la Barca”, diu abans de citar la Unice com una inspiració. “Per mi és un referent. És una persona que té una regidoria molt complicada… i penso que això és tan important, arribar a un lloc i ser conscient que potser et falten estratègies o et falta alguna cosa, però l’aconseguiràs”. El que més admira d’ella és la voluntat de continuar formant-se. “La formació continuada, per mi, és vital. I per tant això en un polític penso que es veu tan poc, que de veritat penso que per mi la Unice és una inspiració”.

El valor de les entitats en la formació personal

Més enllà de la seva trajectòria professional i institucional, Serra reivindica el paper de les entitats en la formació de les persones. Ha format part de l’Esplai Pingüí, la Colla de Diables, els Castellers de l’Adroc, l’Agrupació Jove i el Motoclub Sant Andreu, entre d’altres. I el seu diagnòstic és contundent: “Jo crec que sí, que hauria de ser la cosa més recomanada que jo puc fer a les famílies i a tots els joves i a totes les persones adultes: que s’associïn”.

De la seva etapa a l’Esplai Pingüí en destaca especialment el bagatge humà i pedagògic. “Jo m’adonava que tota l’experiència i bagatge que a mi m’estava donant l’Esplai Pingüí, mentre jo estava fent la carrera, la uni no m’ho podria donar mai”, assegura. També posa en valor la feina feta dins la Colla de Diables, on va ser presidenta. “Un creixement personal increïble”, resumeix. En aquell càrrec, diu, va viure la seva primera gran experiència de gestió de persones: “Hi ha persones de tota mena que tenen interessos i volen fer activitats diverses i penses: ui, anem a endreçar, anem a intentar organitzar tot això”.

La política, entre la satisfacció i la dificultat de no arribar a tot

Preguntada sobre la pressió i les crítiques que comporta la política, Serra admet que no sempre és fàcil separar del tot la institució de la persona. “Sempre intentes pensar que és feina i que cadascú juga una mica el seu rol de defensar les seves idees de la millor manera possible”, explica. Ara bé, admet que hi ha moments complexos. “És inevitable que hi hagi certs moments en què et puguis sentir més interpel·lada o més atacada de manera personal”.

Quan parla del millor i del pitjor de la política, també opta per respostes molt concretes. El que més la satisfà és la capacitat de convertir mancances en solucions. “El que més m’agrada potser és el moment en què una necessitat passa a ser resposta”, diu. I ho concreta amb exemples vinculats a les seves àrees: “Detectes que hi ha un buit en un tema i tu pots dir: vinga, anem a posar-hi remei”.

En canvi, el que més la frustra és no poder tirar endavant totes les idees per les limitacions existents. “El pitjor és no poder fer-ho. El pitjor és tenir la idea, tenir el projecte, i conèixer les limitacions pressupostàries, i haver de posposar projectes que també són importants”.

Maternitat, contes i neuroeducació

En l’àmbit personal, Anna Serra explica que el gran repte dels últims temps ha estat compaginar la vida política amb la maternitat. “Jo he estat mare ara el 2024 i sincerament jo, ingènua de mi, pensava: bueno, no passa res, ja ho farem”, recorda amb sinceritat. La realitat, admet, és més exigent: “Al final tens aquella culpa, aquella cosa de dir: uf, estic molta estona fora de casa, estic molt pendent del telèfon”.

Serra també parla amb entusiasme d’una de les seves grans passions: els contes. “M’encanten, soc molt friqui dels contes a casa”, diu entre rialles. I en defensa el valor educatiu i humà: “Els contes per mi no són històries per nens, són històries per adults que pots explicar també als nens”. Fins i tot obre la porta a escriure’n algun dia un. “A mi m’agradaria alguna vegada escriure un conte”, admet.

Una altra de les seves inquietuds és la neuroeducació, un àmbit que va descobrir durant la pandèmia. “Em va sorprendre tant entendre com funciona el cervell, per què aprenem, com aprenem, quins processos fem per fer-ho”, explica. Sobre aquesta qüestió, afirma sentir una fascinació creixent: “És un món fascinant”.

“La meva vida, la meva ciutat”

Al tram final de la conversa, Anna Serra mira enrere i pensa què li diria a la dona que era el 2023, just abans d’entrar en política. La seva resposta és breu però significativa: “Que confiï i que sigui tossuda”. I afegeix: “Confia i sigues tossuda perquè les coses passaran”.

Quan li demanen què representa Sant Andreu de la Barca per a ella, la resposta és directa i també emocional: “La meva vida, la meva ciutat”. I si ha de triar un racó especial del municipi, es queda amb el casc antic: “Passejar pel casc antic m’agrada. Em porta molta pau”.

Així, entre la vocació educativa, el compromís polític i l’arrelament a la vida local, Anna Serra projecta la imatge d’una regidora que reivindica la política de carrer, la formació continuada i la necessitat de construir ciutat des de l’escolta i la implicació personal.