Ràdio Sant Andreu Escolta'ns en el 98.0 FM
Sant Andreu de la Barca viu una nit per recordar amb el retorn de Quim Masferrer i el seu ja mític espectacle Bona Gent, convertit en un autèntic fenomen des del seu estrenar l’any 2018. Les entrades estan esgotades des de fa mesos i el Teatre Núria Espert s’omple fins a l’última butaca en una demostració incontestable de fidelitat i entusiasme del públic.
Abans de la funció, en declaracions a Ràdio Sant Andreu, Masferrer deixa clar l’origen d’aquest èxit que sembla no tenir sostre “L’explicació és el públic. Hi ha gent que ve 10 vegades, 15 vegades a veure’l. Els municipis repeteixen perquè sempre és diferent. Els protagonistes no som a l’escenari, no som actors i actrius: és el públic”.
Aquesta fórmula, que capgira completament la convenció teatral, permet que Bona Gent superi les 450 funcions i els 400.000 espectadors “Em fa moltíssima il·lusió. I francament, no li veig final. Avui exhaurim entrades a Sant Andreu de la Barca, i demà a Cursa també. És extraordinari”.
Un homenatge necessari
Masferrer reconeix que l’espectacle parteix d’una reflexió profunda sobre el paper del públic en l’art dramàtic “Sempre aplaudim els actors, les actrius, els directors, els tècnics… Però el públic no l’aplaudim mai. I és una figura absolutament clau. Sense públic no pot funcionar un espectacle. Llavors penso: fem un homenatge al públic. I la millor manera és que ells siguin els protagonistes”.
Cada funció és un homenatge a les persones que s’asseuen a la platea aquell dia “Aquest espectacle és un homenatge a totes les persones que esgoten les entrades des de fa mesos aquí a Sant Andreu. Avui la funció és per ells”.
El risc i la màgia de no saber què passarà
Bona Gent no té guió, i aquest risc forma part del seu encant “És una barreja de risc, de no saber què passarà. A les primeres funcions tenia la sensació de temeritat: i si no volen explicar res? Però t’adones que tothom té una entrevista, tothom té coses interessants a explicar, i que el que diu una persona anònima ens interessa a tots”.
Quan presenta el projecte al seu equip, ningú ho veu clar “Tots em miren com dient: segur? M’estàs dient que ens plantarem allà sense guió? I dic: provem-ho. Si no funciona, fem marxa enrere. I al cap de sis o set funcions tots diem que això pot anar molt lluny”.
Històries que teixeixen comunitat
Per Masferrer, Bona Gent funciona perquè respon a una necessitat humana essencial “El fenomen de compartir en comunitat és humà. Celebrem la Festa Major per compartir. El Nadal per compartir. Casaments, aniversaris… Quan compartim ens sentim vius”.
I això és exactament el que passa cada nit “Quan comparteixes alegries, es multipliquen. I quan comparteixes problemes, es fan més petits. És una catarsi de compartir històries”.
Tots els espectadors arriben amb inquietuds similars “A tots ens preocupen les mateixes coses: l’amor, la salut, la feina, la mort. Però els matisos amb què cadascú encarem aquestes coses generen un ventall inesgotable d’històries. És una mina que no s’acaba”.
Persones extraordinàries, bones notícies invisibles
Amb el temps, l’espectacle transmet un missatge que Masferrer considera imprescindible “Les persones som extraordinàries. La bona gent és majoria. Però les bones notícies i la bona gent no acostumem a ser notícia. Els telenotícies estan plens del contrari. Les bones notícies haurien de ser notícia”.
Per això, defensa una actitud clara “A mi m’agrada fer apologia de la bona gent. Sí, hi ha molt cabron pel món, però també som brutals i excepcionals. Siguem orgullosos de nosaltres mateixos”.
Un fenomen que traspassa fronteres
L’impacte no té límits “L’altre dia ve una parella que viu a Noruega. Agafa un bitllet d’avió, una nit d’hotel i ve a Terrassa per veure’m. Això és extraordinari”.
El futur no es mesura en xifres, sinó en emocions: “El repte no és arribar a 500 o 1.000 espectacles. El repte és seguir gaudint amb el que fas. Hi haurà un moment que s’acabarà, perquè tot s’acaba. Però ara mateix notes que això no s’ha acabat. Està més viu que mai”.
Una funció irrepetible
Masferrer sintetitza l’experiència d’una nit de Bona Gent: “La gent que ve avui està exactament al mateix punt que jo: no sabem què passarà. No sabem de què parlarem, què ens farà riure o què ens emocionarà. I això és la vida: et lleves amb uns plans i sempre hi ha sorpreses”.
