En un ambient marcat per la passió, el compromís i la resistència, la veu de les joves de Sant Andreu de la Barca ha ressonat amb força aquest 5 de juliol en la commemoració del Dia Internacional per l’Orgull LGTBIQ+ amb manifest combatiu, plural i profundament reivindicatiu que ha interpel·lat no només les institucions, sinó tota la ciutadania.

Un crit per la llibertat en temps d’hostilitat

El manifest, estructurat simbòlicament pels colors de la bandera LGTBIQ+, denuncia un retrocés global en drets i llibertats. Des de Sant Andreu es fa una crida a la resistència davant l’augment de discursos d’odi, l’atac a les persones trans i les restriccions legals que amenacen les conquestes del col·lectiu. “La nostra ciutat és i serà un baluard de la defensa dels nostres drets”, afirmaven amb contundència les joves activistes.

Resposta als discursos de l’odi

Amb una claredat demolidora, el manifest apunta directament a la dreta reaccionària i a l’ultradreta com a responsables de voler esborrar la diversitat sota el pretext de protegir la infància o la identitat femenina. En aquest sentit, es denuncien explícitament casos com el del Regne Unit o Hongria, així com els comentaris despectius del grup municipal de Vox Sant Andreu, que segons l’Agrupació de Joves han manifestat postures homòfobes i transfòbiques a les seves xarxes socials.

Orgull, no mercadeig

Un dels punts més punyents del manifest assenyala el “pinkwashing” corporatiu i institucional, advertint del perill que suposa la mercantilització de les lluites. “El capitalisme mai podrà ser aliat de les nostres lluites”, alerten, recordant que l’orgull vertader és el que neix dels carrers i les associacions, no dels anuncis ni dels patrocinis.

Una lluita interseccional i feminista

El text fa una aposta clara per una lluita interseccional, reconeixent la realitat de persones racialitzades, discapacitades, grasses o neurodivergents dins del moviment. També s’estén la mà a la lluita feminista, definida com “germana” en aquesta batalla comuna contra el sistema cisheteropatriarcal.

El futur és nostre: resistència i memòria

El manifest culmina amb una nota d’esperança i compromís col·lectiu: “Juntes serem el crit d’aquelles que no van poder cridar”. És una declaració d’amor propi i memòria, un rebuig al silenci i una promesa a les generacions futures.

Aquest 5 de juliol, Sant Andreu de la Barca ha demostrat que la resistència també es construeix amb alegria, amb colors, amb orgull. En temps de discursos retrògrads i d’intents d’esborrar la diversitat, aquest manifest no només és una proclama; és una trinxera.