Ràdio Sant Andreu Escolta'ns en el 98.0 FM
A l’espai REGIDORS, coneixem el vessant polític i personal dels regidors i regidores de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.
Eunice Martín, regidora de Fem Sant Andreu ha conversat amb Jordi Milian a l’espai REGIDORS per respondre a les preguntes sobre el que suposa ser regidor a Sant Andreu de la Barca, que és o com hauria de ser la política o per què va decidir entrar en política.
L’entrevista que ha concedit Eunice Martín, regidora de Fem Sant Andreu, a l’espai Regidors de Ràdio Sant Andreu és un viatge per la seva trajectòria personal, professional i política, però sobretot és el retrat d’una dona compromesa, que ha convertit la seva passió per ajudar en una eina de transformació del seu entorn.
Martín forma part de l’equip de govern de l’Ajuntament des del 2023, després d’haver debutat com a regidora l’any 2019 des de l’oposició. Però el seu vincle amb la ciutat i la seva gent ve de molt més enrere. Des que va arribar a Sant Andreu, va implicar-se plenament en el teixit associatiu, educatiu i social del municipi, combinant vida familiar, feina i activisme amb una naturalitat admirable.
Una trajectòria construïda des de la base
Nascuda fora del municipi però santandreuenca de cor, Eunice Martín es defineix com una dona “entusiasta, optimista i sempre amb un somriure”, i el seu recorregut ho demostra. Tot i que no va tenir l’oportunitat d’accedir a la universitat en el seu moment, va iniciar la seva trajectòria professional com a administrativa. Però la maternitat i la seva implicació amb el món del lleure van obrir-li un nou camí: la feina de vetlladora escolar.
Durant gairebé 18 anys, ha acompanyat infants amb diversitat funcional en diverses escoles de Sant Andreu de la Barca. Aquesta tasca no només li ha aportat experiència, sinó una mirada empàtica i profunda sobre les necessitats dels infants i les seves famílies. “Descobrir la diversitat funcional va ser una història molt bonica”, explica. “He après moltíssim, m’he format en TEA, en trastorns de conducta, i tot m’ha servit per entendre millor les realitats que m’envolten”.
De l’escola a l’Ajuntament
La seva entrada a la política va ser gairebé fortuïta. Un sopar, una conversa amb la regidora Maria José Escobedo i amb el diputat Jordi Albert, i la voluntat de “fer alguna cosa més pel poble” la van empènyer a fer el pas. El 2019 es presentava a les eleccions municipals per Fem Sant Andreu en sisena posició. El partit va aconseguir sis regidors, i ella va entrar. “Recordo aquell moment com si fos ahir. No m’ho podia creure. Vaig plorar d’emoció, pensant en els meus pares, que m’havien educat amb valors de servei i compromís”.
El 2023 va tornar a formar part de la candidatura, aquest cop ja des de la quarta posició i, després dels resultats, va entrar a govern. “Va ser fins i tot més emocionant que la primera vegada”, diu. “Era el resultat d’una feina intensa, d’un equip humà increïble i d’un projecte en què creiem molt”.
Compromís amb la inclusió i la justícia social
Com a regidora de Serveis Socials, Martín ha traslladat la seva experiència de base al consistori amb una clara prioritat: visibilitzar els col·lectius vulnerables i garantir una ciutat inclusiva. Projectes com el casal inclusiu “Vós de Somnis” o l’impuls de la commemoració de dates com el Dia de l’Autisme són només alguns exemples de la seva acció.
“Una mare em va dir una vegada: ‘som invisibles’. I això em va marcar. Ara, des de dins, puc contribuir a canviar aquesta realitat”, afirma amb convicció.
Una vida implicada amb el poble
La llista d’entitats amb què Eunice ha col·laborat és tan llarga com diversa: esplais, casals d’estiu, AFA, associacions de dones, Diables, Castellers, Club de Mamis d’hoquei… “Tot comença per voler ajudar”, diu. La seva implicació va néixer de la voluntat de participar i millorar el que tenia a prop: “Jo volia que els meus fills poguessin fer piscina, i em vaig trobar 15 anys com a membre de l’AFA”.
En el cas de l’hoquei, la seva història és especialment simbòlica. Va començar portant les bosses del seu fill i va acabar com a portera titular del Club de Mamis, participant en campionats estatals com el d’Eivissa. “Aquest any, per motius de salut, ho he hagut de deixar, però continuo vinculada. Sempre serà el meu equip”.
Política amb vocació
Quan se li pregunta què és per ella la política, la resposta és clara: servei públic. “Jo no soc política de carrera, soc una veïna implicada. Vetllar pel benestar de la comunitat és el més important. Si el que fem ajuda, aleshores ja val la pena”.
Li agrada escoltar la gent, parlar amb els veïns, trobar solucions. “Quan pots dir-li a algú que el problema que t’ha exposat ja s’ha resolt, això és el més gratificant”. El que menys li agrada? “Els enfrontaments, les faltes de respecte. Són innecessàries i desgasten molt”.
La conciliació i el suport incondicional
La seva vida personal ha anat de la mà del seu creixement polític. Avui comparteix vida amb David Solsona, també exregidor i actual president de la secció local d’ERC. “Ens vam conèixer el 2019, però tot va començar el juny del 2021, arran d’un dinar… i ja no ens vam separar més”.
Aquest suport és clau per a ella. “Ell m’ha animat sempre a seguir, a formar-me, a no rendir-me. També va ser qui em va empènyer a reprendre els estudis i apuntar-me al grau d’Educació Social”.
Ara compagina la regidoria amb els estudis a la UOC, fent una assignatura per semestre. “És molt dur, però m’ajuda a posar nom a allò que ja he viscut. Em serveix per reforçar la meva feina i continuar creixent com a persona i com a professional”.
Sempre endavant
Al final de l’entrevista, li demanem quin consell es donaria a si mateixa fa uns anys, abans de tot això. I ho diu sense dubtar: “Sempre endavant. Amb valentia, amb honestedat i amb el cap alt”. I és que, com ella recorda sovint, els seus pares li van ensenyar que “ajudar sense esperar res a canvi” és un dels valors més grans que pots tenir.
Per a molta gent que la coneix, Eunice Martín és això: una persona que no ha perdut mai el somriure, que ha convertit la seva vocació de servei en una acció política honesta i propera. Que ha sabut transformar les dificultats en impuls. Que ha estat, i és, una peça clau del teixit social de Sant Andreu.
I com ella mateixa resumeix, amb aquella senzillesa que la fa tan propera:
“Sant Andreu de la Barca és el millor lloc per viure. Perquè és casa. Perquè és on vull continuar ajudant.”
