Femenino Singular pretén reflexionar sobre les dones d’avui, des de si mateixes, amb els homes com a teló de fons, com subjecte el·líptic, amb les seves cares, els seus actes i amb tot el que evidencia que els homes són circumstància necessària, inevitable en aquesta proposta, però on la seva presència física és eludible i no és necessàriament dolenta.

Aquestes dones, aquesta nit, s’han alliberat de les seves responsabilitats que han estat assumides pels seus marits-parelles-exmarits-exparelles-avis-germans-cangurs, cadascuna com ha pogut, han empaquetat a les criatures i deixant el menjar preparat i el full de paper anotat amb tot el que has de fer en la meva absència, i ni una cosa més, bany, crema, pijama, sopar, llit, conte, apagues el llum, no dormis amb la criatura, sola, que s’acostumi, la tele fluixeta, i ni una cosa més, ho entens, ni una.